dissabte, 22 de desembre de 2012

Madagascar_18: Nosy Nanto


És una illa molt petita, no hi ha cotxes i es pot recórrer a peu. L’aigua és molt neta i clara, la gent amable i tranquil·la. Com en altres llocs del país, l’hotel on estem és d’uns francesos. Molts ho són tot i que també n’hi ha que són de famílies xineses.
Passejo per la illa; hi ha algun braç d’aigua, crec que salada, alguns cocoters, flexibles, elegants. Algunes grups de cases, aquí i allà. Primer anem pel camí interior, pel centre de la illa, després sortim cap a la platja. Hi ha un grupet de gent esperant. S’apropa una barca i llavors es posen a cantar. De la barca baixa gent malgaix i un home blanc, somrient saluda a la gent. Estan allà per donar-li la benvinguda. No sé segur si era un missioner o treballava en una ONG, el cas és que hi va sovint i els hi porta material divers i els ajuda.
Interior de Nosy Nanto
Feia bon dia i passejar per la platja era molts agradable. L’interior tampoc està malament, ja que vas trobant gent que et saluda, amb qui creuar algunes paraules. En una casa en construcció ens va sorprendre veure-hi un lèmur, barbut. El vam anar seguint, i vam descobrir que n’hi havia algun més. Ens van explicar que fa temps algú hi va portar una parella de lèmurs i han anat criant, ara n’hi ha uns quants, fins i tot, prop del far hi ha l’hotel del lèmurs. Els que jo vaig veure campaven lliurement per la illa. Era molt divertit trobar-los i poder-los contemplar mentre van al seu aire.
El problema de donar la volta a la illa per la platja és la marea. Quan està baixa pots anar tranquil·lament, però quan tornàvem del passeig havia pujat i en alguns trams ja no quedava platja. O et ficaves a l’aigua o tenies que ficar-te entre la vegetació per anar a trobar el camí. 
En dues hores vam poder recórrer tota la illa, veure les platges i l’interior de punta a punta.
 Balenes
Sortim d’hora al matí per anar a buscar balenes. La marea està baixa, i com que l’hotel no té platja ens cal anar fins a la platja a agafar l’embarcació. En vam haver de posar la jaqueta salvavides i ens vam situar equilibrant pesos. Vam sortir a mar obert. Hi havia tres o quatre embarcacions més buscant-les, i a la que alguna en veia tothom es dirigia cap allà.
Primer vam veure una mare i la cria; la mare es posa dreta, amb mig cos cap a fora i la cria l’hi dona cops al pit perquè surti la llet. Ens expliquen que no succiona sinó que espera que ragi, com si fos d’una font. Després hem vist un mascle perseguint una femella, va ser molt curiós tots els moviments que feien un i l’altre, el joc amb les cues...Era el ritual d’aparellament.
S’anava posant negre i de cop ens van dir que venia la pluja. Ens van donar pressa perquè ens poséssim els impermeables i que amaguéssim les càmeres als calaixos de sota els seients. Va ser sorprenent la precisió. Just quan ja estàvem més o menys a punt va començar el diluvi. Acompanyat d’unes onades impressionants. A mi l’aigua m’arrencava les ulleres, vaig haver de treure-me-les i plegar-me be per protegir-me. Va ser impressionant. Tal com havia arribat va marxar. Vam poder tornar a mirar, treure les càmeres... Vam seguir sortint a més enfora a veure si en veiem més. Diuen que quan fa mal temps és quan es belluguen més.
A la que ens apropàvem a les balenes paraven el motor per no pertorbar-les. Se’n veien unes quantes, aquí i allà, els sortidors d’aigua, les aletes, els lloms... mai massa a la vora però va valdre la pena, tot i que vam arribar xops i alguns bastant marejats. 
Després de canviar-me de roba i assecar-me vaig anar a dinar a un xiringuito del poble.  Era un restaurant d’un home musulmà. Vaig prendre calamars, ja que era el que tenia i vaig demanar una mica de pa, per atipar-me una mica més, però em va dir que no en tenia. Que actualment a la illa no hi ha forner i han d’anar a comprar-lo a la illa gran a Nosy Boraha.
Marea alta
Mentre dino passa un enterrament. Davant de tot va un noi amb una creuem darrera els homes del poble i alguna dona. El taüt és una caixa molt senzilla, tapada amb una tela i la transporten entre quatre nois. Més enrere venen les dones i algun que altra home, que suposo que s’ha afegit tard al seguici. Hi va molta gent.

Una dona que està al restaurant m’explica que és vídua i que no té fills. Amb ella hi ha una nena d’uns deu o dotze anys, és la seva neboda, la filla del seu germà que es va quedar vidu també. En quedar-se vidu li va donar la seva filla, així ella la cuida i l’hi fa de mare. La nena estava asseguda en un racó, em va semblar una mica trista. L’hi vaig ensenyar les fotos que havia fet de les balenes, i encara que no eren gaire bones l’hi van encantar. De seguida van aparèixer més nens a mirar les fotos. Em feien riure, se sentien gairebé com al cinema, mirant la pantalleta de la càmera. Tenen les balenes allà però l’excursió amb barca és cara (ens va costar 30 euros per cap) i ells no poden anar-hi. En marxar la nena m’ha fet una forta abraçada, tres petons i somreia,  m’ha commogut. L’home del restaurant  també era molt agradable, ens va acomiadar desitjant-nos bon viatge. És una illa tranquil·la i bonica amb una gent entranyable i afectuosa.

Sortim a les 4 del matí, embarquem nosaltres i maletes a les piragües per anar altre cop a la illa de Nosy Boraha. És negra nit, per evitar caure a l’aigua en pujar a la barca ens il·luminem amb els frontals. Fa fred. La marea està baixa i el barquer va amb molt de compte per no encallar. Tenen molta perícia i vam arribar a bon port sense que plogués. 


A l’igual que a l’anada, un cop a Nosy Boraha vam agafar un taxi-brousse per anar fins al port on agafar l’embarcació regular per tornar a la illa gran de Madagascar.  El trajecte en la barca va ser mogut i amb molta pluja. Després vam fer 4 hores de cotxe per tornar a Tamatave i començar a explorar el canal de Pangalanes.