dijous, 21 de febrer de 2013

Sud de Tunísia_12



Mentre anem cap a Tozeur el xofer m’explica que a l’oasi de Tamerza només hi ha palmeres, mentre que al de Tozeur hi ha també arbres fruiters, com albercoquers, però que els cítrics que es venen en aquesta regió, taronges i mandarines, provenen del nord del país. Tozeur es troba en una franja de terra que separa el chott El Jerid i el chott El Gharsa. De fet aquesta regió que inclou l’oasi de Tozeur i el de Nefta és la regió anomenada Bled El Jerid, que vol dir país de les palmeres datileres. Ara be, hi ha part de les palmeres que son estèrils. 
Tozeur
El sistema de rec dels oasis d’aquesta zona està regulat per una normativa que data del segle XIII. Va ser ideada per Ibn Chabbat, un agrònom originari de Tozeur. El sistema de distribució de l’aigua per les diferents parcel·les de l’oasi es feia amb sèquies en les que s’hi col·locava un tronc de palmera travessat, i que tenia uns talls per on es filtrava l’aigua. El guardià, que havia jurat el seu càrrec sobre l’Alcorà, controlava el temps que deixava arribar aigua a cada parcel·la. Després taponava amb fang els forats per on es filtrava l’aigua. El temps que es deixava circular depenia de la grandària de la parcel·la, i es mesurava amb una mena de rellotge: una espècie de gerra de 2,5 litres amb un forat al fons i que en una hora es buida 22 vegades. El que no em queda clar és si s’omplia amb sorra i actuava com a rellotge de sorra o s’omplia d’aigua. La informació que he trobat és contradictòria.     
Tozeur
Tozeur, o antigament Thusuros, es troba on hi havia la calçada romana que unia Biskra amb Gabes i que permetia vigilar la frontera que separava el nord romà del sud desèrtic on vivien els berbers.
Tozeur
El cristianisme va arrelar fortament entre els berbers. Diuen que el mocador negre que porten les dones a la regió de El Jerid ve de l’època cristiana. Després, en el segle VII quan van arribar els àrabs hi van haver grans enfrontaments entre els berbers cristians i els àrabs musulmans. A l’edat mitja Tozeur es coneixia com Kastiliya. En el segle XVI la regió va patir una gran epidèmia de còlera que va reduir la població a la meitat.
Tozeur és agradable; les construccions son de totxos vermells que els hi permeten fer decoracions i relleus a les façanes. En algun lloc es veu enmig dels totxos un tros de fusta, que serveix per donar flexibilitat a la construcció en cas de moviments de terra. 

Tozeur
Donem una volta per la part antiga i el mercat. Al final puc fotografiar una de les gasolineres que es troben en alguns pobles, són peculiars. La decoració de les reixes de les finestres i les portes de les cases, també son molt detallistes. Hi ha edificis molt bonics i en alguns que tenen les catifes esteses penjant de la façana, contrasta els colors vius del teixit amb el terrós de la casa. No sé si son catifes per vendre o perquè les han netejat o tret a ventilar. Suposo que hi ha de tot. El mercat també té coses curioses: les carnisseries que per identificar la peça de carn deixen el cap clavat al costat, també amb els grans peixos ho fan. Totes les parades es veuen molt netes i cuidades. Passejar per la ciutat em resulta agradable. Com que és un lloc força turístic no hi falten les botiguetes d’artesania, i tenen peces boniques.  
Deixem enrere Tozeur i anem cap a Gafsa. Més o menys a mig camí hi ha el poble de Metlaui que és un centre miner on s’extreuen fosfats. El jaciment de fosfats va ser descobert en el 1886, en que es van trobar capes superposades d’entre 5 i 8 metres de gruix de fosfat de calci. Tunísia produeix uns 8 milions de tones de fosfat, el que el situa en el cinquè lloc en el mon en producció de fosfats. A partir del mineral s’obté àcid fosfòric i diversos fosfats per fertilitzants, que després s’exporten des del port de Gabes.
Per la carretera, que porta a Gafsa i enllaça amb la que va cap a Gabes, hi ha molt trànsit de camions carregats amb els sacs de fosfats. A part del moviment degut a les mines, hi ha també força moviment de cotxes. 
Dinem prop de Gafsa. Per fi una mica de varietat en el menú, ja que hi ha dies que matí i nit hem acabat menjant el mateix: cus cus i una mena de crep superfina farcida de verdures i ou. Molt bo tot, però una m ica repetitiu. Aquest cop prenc sopa de verdures i carn a la brasa (xai i pollastre) amb patates fregides. Gafsa és gran, hi ha molts embussos, molts cotxes per tot arreu. Es triga estona per creuar-la. Tant a Gafsa com a Tozeur es veuen molts nens i joves que van o surten d’escola. Les mares a la porta, esperant-los per tornar cap a casa... Un ambient molt similar  a casa nostra. Aquí van amb uniforme i es veuen sortir d’escola barrejats els nens i nenes. Ens saluden rient. La gent és amable i cordial.

Fem una travessa pel djabel Orbata. És roca sedimentària, erosionada pel vent, que en alguns casos genera formacions peculiars a la part de dalt de tot. El color de l’entorn segueix sent terrós. Arribem a Sned i El Guettar. En aquests pobles hi ha unes coves semi troglodites berbers del segle XI. Algunes son cases en que una part només és excavada a la roca i l’altra queda fora de la roca, com la façana, però d’altres son totes excavades ala roca. Des de dalt on hi ha aquests habitacles es veu, a la vall, el poble actual.
Les coves em sorprenen per lo àmplies que son. Algunes estan comunicades entre elles. Hi ha diferents espais en l’interior, separada la cuina del que devia ser sala menjador. En una hi ha una aigüera; algunes estan restaurades.