10 de febrer 2013

Sud de Tunísia_7: Tataouin i voltants


És la vigília de cap d’any. A l’hotel de Tataouin hi ha força gent del país. Hi ha algun grup d’estrangers, però el que abunda més son les famílies tunisianes que suposo que han anat a celebrar el canvi d’any. Van molt ben vestits, de dinar familiar. En un altre hotel on vam dinar el que hi havia més eren homes de negocis. A l’hotel de Tataouin va arribar-hi també un grup de gent que participava en un rally de motos. Molts tunisians aprofiten aquestes festes per baixar cap al desert i passar el cap d’any, famílies i amics en el desert. En aquest hotel, el Sangho, hi ha una col·lecció de fotografies de la segona guerra mundial. Són interessants de veure. L’hotel és molt agradable. 

Ksar Ouled Soltane: porta que comunica els dos patis.

Ksar Ouled Soltane

Aquest és un ksar de la plana. Els ksours van anar evolucionant, a mida que el perill a les parts baixes de la muntanya va decréixer, i per això els ksours de les planes són els últims que es van construir. 



El protectorat francès va animar a la construcció dels ksours en les planes. Això és en el segle XIX. Per altra banda, en algun altre lloc he trobat que el ksar Ouled Soltane data del segle XV. O sigui que no sé a quina època va ser construït. Aquests ksours podien ser molt més amplis, ja que no estaven limitats per l’espai sobre l turo o el penya-segat. Generalment aquest tipus de ksours tenen tan sols la planta baixa i un pis, però no és el cas d’Ouled Soltane.
Interior d'una gorfa
Aquest ksar em va encantar. Està just al costat del poble actual i encara hi ha algunes gorfes que s’utilitzen, tot i que no per guardar-hi menjar sinó pintures. Hi ha dos xicots artistes que pinten aquarel·les del ksar i les venen als turistes que passen. Utilitzen les gorfes com a tallers i magatzem de les seves obres. 
He parlat d’aquarel·les perquè son les que em van ensenyar, però a dins de les gorfes em va semblar veure teles grans, i tenien carpetes amb diferents estils de dibuixos. El ksar té dues parts, la més externa, per la que hi accedeixes, em sembla que em van dir que va ser una ampliació i és la que s’utilitzava de magatzem, mentre que el pati interior i les gorfes que hi ha allà, servien de vivenda i és on ara hi ha els tallers dels artistes. 


És un recinte molt agradable i tranquil; les escales per accedir als pisos em van agradar molt i es poden veure detalls decoratius. Està molt cuidat i això de que estigui al mateix poble l’hi dona un aire diferent.

Parem a Tataouin i donem una volta pel mercat. Hi ha animació i molt color. Les parades de fruites i verdures i les d’espècies. També és molt bonica la ceràmica que tenen. A mi em sorprenen les petites gasolineres, o paradetes de distribució de gasolina. 












Una altra cosa que m’encanta son les parades de túniques o capes d’home. Els venedors riuen quan em paro a mirar-les, tenen diferents tonalitats des de l’ocre fins al negre, i el tacte és summament agradable. Vaig estar una mica temptada de comprar-me’n una. M’hagués anat molt be pel desert! Una altra cosa que va cridar la meva atenció van ser unes ampolles de vidre, de litre, que pels colors de les etiquetes, vist de lluny, em semblaven ampolles de licor, però quan m’hi vaig atansar me’n vaig adonar de que eren de colònia.


Bunker de Tataouin
Sortim de Tataouin anem a visitar el bunker. De lluny el que es veu és una muntanya, en que la part de dalt de tot és de roca; sembla una muntanya com tantes altres, però en aquesta part de Tunísia tot està camuflat. I aquesta muntanya està tota perforada, plena de túnels, ben reforçats i molt ben comunicats. Aquesta muntanya divideix la ciutat de Tataouin en dos i el bunker té dues obertures en sentits oposats, mirant cadascuna cap a una banda de la ciutat i així tenint-la tota controlada. A part dels diferents túnels també hi ha pous que devien portar a magatzems subterranis on devien guardar-hi armament. 

Es pot circumval·lar tota la muntanya i es van trobant diferents entrades dels túnels, algunes mig cobertes per terra, que potser és d’algun despreniment. Per alguns dels túnels es pot travessar fàcilment la muntanya. Jo, com que no portava llanterna i tinc una mica de claustrofòbia vaig preferir donar la volta per fora i ja ho vaig trobar prou impressionant. En aquesta zona es poden trobar fòssils. Des de dalt es veu la plana i la ciutat de Tataouin, que destaca per les cases blanques, en l’entorn terrós habitual del sud de Tunísia.

Vista de Tataouin des del bunker