dissabte, 1 de juny de 2013

Albània_14: Tepelene i tornada a Tirana

Tornem cap a la carretera que va vorejant el riu Drino per anar cap a Tepelene. Per les carreteres de tot el país es troben molts búnquers. N’hi ha de dues mides: els grans eren pels militars, mentre que els petits eren pels civils, per les famílies. Hi caben unes 4 o 5 persones, i ens explicaven que havien d’estar agenollades. Però quan vaig entrar en un, s’hi cabia de peu. 

Enver Hoxha tenia una obsessió per la seguretat i molta por a una invasió, que no va arribar. Feien sovint simulacres i la gent tenia que anar a aquests búnquers. M’expliquen que han tingut una utilitat que no era la prevista: les parelles els han utilitzat per passar-hi l’estona, però ara la gent pensa que va ser una despesa inútil. Llegeixo que n’hi havia sis cents mil, una xifra increïble. Especialment es troben en la regió de Gjirokastér. 

Ens aturem a peu de carretera a veure’n un, i uns metres més enllà se’n veu un altre. Està descuidat i brut, però en el verd del terreny sobresurten relativament poc, i aquí i allà veus aquesta mena de xampinyons grisos. És impactant. 

Anem cap a Tepelena i una mica abans d’arribar-hi hi ha una altra font d’aigua. Tota la regió és rica en deus d’aigua. Precisament Tepelene és coneguda per la seva aigua mineral; en aquesta ciutat hi ha una planta embotelladora, d’una empresa local, que dsitribueix l’aigua per tot el país. La major part d’ampolles d’aigua que es troben son de marca tepelene. 

Tepelene està a la vora del riu Vjosë, que una mica més enllà s’ajunta amb el Drino, que és el riu que passa per Gjirokastër. Al centre de Tepelene hi ha una gran estàtua d’Ali Paixà. Com ja he comentat, el va trair el seu fill, que el va entregar als turcs. El seu cap el van enviar a Turquia ta a turqjia i el seu cos està a Albània. 

Aquí hi havia hagut camps de treball; el govern comunista hi enviava les famílies que volia fer desaparèixer o destruir. Hi ha força gent que va morir en aquest camp, sobretot nens i vells, que morien de còlera, de la duresa de les condicions de vida o senzillament de la misèria que patien. El camp es va tancar en el 1954. 

En el 1997, un comitè del poble es va fer amb el control de la ciutat de Tepelene i va alliberar un pres polític de l’oposició. Ràpidament el moviment de resistència es va estendre cap a Gjirokastër i des de Tepelene els hi subministraven les armes.

Continuem ruta fins a Fier on ens aturem a dinar. És un centre industrial, que té una refineria de petroli i una planta de tractament de gas natural. És una ciutat gran i molt embotellada. Malgrat el que diu el president, les carreteres no estan en molt bo estat, o al menys no totes. 

A Durrës, un dels ports importants, que es troba ja prop de Tirana, hi ha un excés de blocs d'apartaments. Al nord de la ciutat hi viuen els albano- kosovars i al sud els albanesos; molts dels apartaments d’albanesos son dels que viuen a l’estranger.

Arribem a Tirana. L'últim dia pel país. Anem a veure el búnquer que han condicionat per visitar i que l’acaben d’inaugurar. Es troba en un costat del parc; el dia que vam arribar al país, hi estaven treballant i em fa gràcia veure el canvi. Aquell dia, el primer, em va impressionar, ja que era el primer que veia, i així en plena ciutat em va sobtar. Després ja m’ha resultat una imatge familiar del país. Està il·luminat i es pot entrar a dins. És un dels petits, i tot i que deien que només s'hi pot estar de genolls jo hi puc estar dreta a dins però molt justa. Quan hi vam anar era el vespre i hi havia molta gent de la ciutat que anava visitar-lo. Al costat hi ha també un tros del mur de Berlín.

Pels carrers hi ha molta animació. Anem a la sky tower, un bar en l'últim pis d'un edifici dels més alts. El bar té les sortides a l’exterior tancades, o sigui que només es pot veure la vista a través dels vidres. Es veu la ciutat il·luminada i queda molt bonica. El bar és ple de joves, amb música i bon ambient. 

Anem a sopar a un restaurant que hi ha a la vora. És un restaurant elegant, amb música en directe: un noi i una noia tocant la guitarra. La clientela és majoritàriament gent del país, vestida de forma molt elegant. Després del sopar, en un entorn molt agradable i un menjar molt bo, ja només quedava el viatge de tornada. L’arribada a Barcelona i la nostàlgia per aquella terra i la seva gent. Ha sigut una gran descoberta i espero poder tornar per aquella regió i seguir aprenent de la seva història i la seva cultura.

Albània_13: Antigonea o Antigona

Les ruïnes de l’antiga ciutat d’Antigonea es troben bastant a prop de Gjirokastrë. No sé si s’ha de dir Antigonea o Antigona, ho he vist escrit de les dues formes, o sigui que l’anomenaré Antigonea, que m’agrada més.
Quan s’estava realitzant una excavació arqueològica prop d’allà, en una casa del període hel·lenístic s’hi van trobar 14 peces de bronze amb la inscripció Antigoneon; llavors es va explorar la zona i és va descobrir la muralla de la ciutat. El parc nacional arqueològic es va crear en el 2005. I des del 2007 en aquest espai s’hi organitzen diferents festivals.  
Antigonea va ser fundada per Pirros, rei d’una de les tribus d’Epir, que estava en el que actualment es el sud d’Albania i nord de Grècia, en el 295 a. C. La ciutat va ser un important centre econòmic, social i cultural. A finals del segle III i començaments del II a. C. era una ciutat-estat, una de les mes importants de l’antiguitat. 
Segons sembla, el nom que Pirros va donar a la ciutat era en honor de la seva dona, Antigonea. La seva dona era filla de Berenice i Felip de Macedònia. Quan Berenice va quedar vídua va viatjar a Egipte i allà es va casar amb Ptolomeu, que n’era el rei  i successor d’Alexandre el gran: Va ser a la cort egípcia on Pirros va conèixer a Antigonea. Pirros va anar a Egipte a lluitar, i Berenice va quedar meravellada de la destresa del jove, així que entre els diferents prínceps que optaven a la ma de la seva filla va escollir-lo a ell. Per això Pirros va estar sempre agraït a la seva sogre. Un cop casats, Antigonea el va ajudar a aconseguir suport econòmic i un exèrcit per poder reclamar el trono d’Epir.
La ciutat d’Antigonea controlava la via Egnatia que la connectava amb la ciutat portuària de Dyrrachium, l’actual Durrës, cap al nord. La seva situació era estratègica, sobre el turó de Jermë, a uns 600 metres d’alçada, amb vista i control sobre la vall fèrtil del Drino.
La ciutat va anar prosperant fins a l’any 167 a. C. en que va ser destruïda pels romans. En el 198 a. C. en la guerra entre l’exèrcit romà i el macedoni, Antigonea va donar suport a l’exèrcit de Felip V de macedònia; els romans van ser els vencedors, però com a revenja per les pèrdues que havien tingut i pel suport donat als macedonis, van cremar 70 ciutats, entre elles Antigonea, que no es va reconstruir.
O sigui que la ciutat va tenir una vida força curta, uns 130 anys, i les primeres excavacions es van fer en els anys seixanta (~1965). Algunes de les peces trobades en el parc es troben actualment a Tirana, entre elles, una esfinx de bronze i una estàtua de Poseidó.
El recinte és molt gran, i com que es troba sobre el turó, la vista és fantàstica, sobre la vall, les muntanyes nevades del voltant, i al davant, Gjirokastër. Fa un dia esplèndid i com que ha plogut molt està tot molt verd. M’encanta el passeig pel parc. Hi ha molts panels explicant el que es va trobant. Suposo que hi ha molta feina a fer, sota la prada segur que hi ha les pedres d’aquells temps. És fantàstic passejar per allà, sols, el paisatge, l’amplitud d’espai, i imaginar, més que veure, la vida que hi havia hagut sobre aquella muntanya.

La ciutat devia tenir unes 60 hectàrees entre la part interior i exterior de la muralla; la muralla envoltava la ciutat protegint-la per totes bandes. Per la construcció es feien servir blocs de pedra. El que la diferencia d’altres ciutats de l’antiguitat és que tenia un pla urbanístic regular i quadrangular , semblant al de les ciutats hel·lenes de Grècia. Era el primer cop que una ciutat europea s’havia planificat abans de començar la seva construcció. En la part de fora la muralla s’hi ha trobat objectes de ceràmica i eines que indiquen que hi havia agricultura i que estava ben desenvolupada.

Sembla que l’acròpolis estava protegida per tres muralles i en la més externa hi havia 7 torres fortificades.
En les construccions que s’han anat excavant s’hi ha trobat diferents objectes, en metall, terracota, vidre, … Alguns dels objectes trobats indiquen que tractaven les pells. També s’hi ha trobat una roda, el que feia pensar que aquell lloc servia de garatge per algun tipus de carruatge.

S’han trobat monedes, moltes d’elles d’Epir però també d’altres llocs com Corfú, Corint o Durrës. Això indica que hi havia relacions comercials entre Antigonea i altres ciutats-estat hel·lenes. S’hi ha trobat ceràmica típica grega. O sigui que hi havia un comerç important a través de la via egnatia i de les rutes per la costa. Les monedes trobades son majoritàriament de bronze, però també n’hi havia de plata.  

Es poden veure restes de la muralla del segle III a. C.,restes de l’antic nimfeu, una font d’aigua dedicada a les nimfes, servia de punt de reunió i proveïa d’aigua. On hi havia alguna de les cases s’hi ha trobat plats de bronze, segells d’argila, tabletes de bronze amb el nom de la ciutat, i la figureta de poseidó, el deu del mar. Hi ha les restes d’un altre edifici amb un pati amb columnes, que tenia un mosaic.
L’àgora, que era la plaça del mercat, tenia un passeig cobert, que data dels segles III-II a. C., i estava decorada amb columnes d’estil dòric. Aquí s’hi van trobar, a més de figures de Poseidó, fragments de bronze d’una estàtua d’un home a cavall.

Es van trobar figures de bronze de Poseidó i fragments de bronze d’una estàtua d’un home a cavall.
I a l’extrem de la ciutat, des d’on es veu la vall, hi havia una petita església, del primer temps del cristianisme, l’anomenen la basílica paleocristiana. Va ser l’ultima construcció que es va fer a Antigonea, després de que els romans incendiessin la ciutat. S’havien utilitzat pedres de la muralla per la seva construcció i s’havia finançat amb les donacions dels seus habitants. Queda el dibuix de la planta i el mosaic que cobria el terra. El tenen cobert amb una lona per evitar el deteriorament. Té color vermellós i es conserva força be.

Prop de l’església s’hi han trobat altres construccions, però en aquesta no hi havia objectes de la vida quotidiana, i això juntament amb el fet de que es trobés al centre de la ciutat fa pensar que era un edifici públic.

La vida a la regió ha passat per moltes etapes diferents. La regió ja estava habitada en la prehistòria, en algunes coves hi ha vestigis que indiquen assentaments humans. S’ha trobat una cova reforçada amb un mur, que devia servir per defensa, ja que hi ha constància escrita de que la població s’hi havia amagat quan hi havia atacs dels invasors.


A més, de temps molt més recents hi ha tres basíliques cristianes, de l’època bizantina, construccions de l’època otomana, segle XVII i XVIII i cooperatives agrícoles de l’època comunista.