divendres, 21 de febrer de 2014

Kurdistan_11: Jarmo

Jarmo, també anomenat Qalat Jarmo, va ser una de les comunitats agrícoles més antigues del mon, aproximadament del 7090 a. C., es troba a les muntanyes Zagros, a uns 20 Km de Kirkuk. Tenia molta curiositat per veure què hi havia, ja que havia trobat alguna fotografia per internet, però vam estar a la zona, però no vam veure res més que el paisatge. Es troba a uns 800 m d’alçada. Pot ser que no estiguéssim al lloc on es van fer les excavacions. O que el que es va excavar en els anys 1940-1950 estigui altra cop enterrat. 

El departament d’antiguitats d’Irak va descobrir aquest assentament l’any 1940. Més tard, un arqueòleg de la universitat de Chicago, que buscava els orígens de la revolució del neolític, quan va saber de l’existència d’aquest poblat es va dedicar a excavar en aquesta zona, durant diferents períodes entre el 1948 i el 1955. Si no estic confosa, la revolució del neolític és quan hi va haver el pas del nomadisme al sedentarisme. 

L’equip d’aquest arqueòleg era molt variat, hi havia gent amb coneixements molt diversos i complementaris, el que va permetre obtenir informacions molt valuoses. Hi havia un geòleg, un paleobotànic, un expert en datació amb C-14, un especialista en ceràmiques, un zoologista i uns quants arqueòlegs. Amb el temps aquesta metodologia de treballar formant equips interdisciplinars es va fer habitual.


En aquestes excavacions es va trobar un poble en que la part més antiga és del 7090 a. C. mentre que les menys antigues són del 4950 a. C. El poble tenia unes 25 cases de fang o tova, formant un assentament permanent. De les primeres èpoques d’ocupació s’hi han trobat objectes en pedra, sílex i obsidiana. Un fet curiós és que la obsidiana provenia del llac Van, que està molt lluny d’aquí, per tant fa pensar que aquest poble mantenia relacions comercials amb altres pobles llunyans. També s’hi han trobat objectes de decoració fets amb petxines que provenen del golf pèrsic. 

Alguns objectes trobats posen de manifest que es dedicaven a l’agricultura, i tenien recipients per conservar el menjar i per cuinar-lo. També s’hi han trobat recipients de marbre gravat. Dels últims temps, que segueix sent fa molt de temps, cap al 5000 a. C., hi ha diferents peces fetes amb os, tipus agulles, botons i també culleres. 

Cultivaven, entre altres coses, blat i llenties, però la seva dieta era bastant variada; per ex. S’han trobat moltes closques de cargols. Sembla que ja havien domesticat les cabres, les ovelles i els gossos. En els nivells més recents s’hi ha trobat també coses de porc i restes d’objectes de ceràmica. 

Jarmo és un dels llocs més antics en el que s’ha trobat ceràmica, es una ceràmica feta a ma, amb disseny senzill i tractada amb productes vegetals. Es van trobar figures d’argila zoomòrfiques i antropomòrfiques; algunes figures de dones embarassades es pensa que podrien representar alguna deessa de la fertilitat. 

Després de llegir tot això esperava veure un poblat, un petit museu, alguna cosa, alguna evidencia d’aquestes excavacions. Però no va ser així. A la carretera no hi havia cap indicador, preguntant i negociant, al final vam aconseguir que ens portessin amb tot terrenys, per un camí enfangat, cap a on deien que era Qalat Jarmo. 
El camí estava en molt mal estat per les pluges recents, hi havia un camió clavat al mig, però vam aconseguir passar. Al lloc on vam arribar no es veien restes de res. Era molt bonic, es veia la vall, però res del que havia vist en fotografies. No sé si no era allà amb els anys que han passat les excavacions han quedat cobertes.