dissabte, 15 de febrer de 2014

Kurdistan_9: Koya i Qazqapan

La carretera que uneix Erbil i Sulaimaniah, les dues ciutats més importants del Kurdistan iraquià, passa per Koya o Koia Sanjaq (es pot trobar escrit de les dues formes). 

Vam arribar-hi molt d’hora i el mercat tot just començava a posar-se en funcionament. Hi ha una part que està en restauració i en conjunt em recorda una mica el de la capital. A dins del mercat hi ha un antic caravanserrall; la porta està bastant deteriorada i si no ho saps, gairebé passa desapercebuda. 
Vam aconseguir que ens obrissin i poder entrar a dins. La porta està en bastant mal estat però l’interior encara més. Està molt malmès, bona part en ruïnes, però així i tot, val la pena visitar-lo. 

El que em sorprenia és que darrera d’aquella porta, en un dels passadissos estrets del mercat, aparegués aquella gran superfície. Tenia planta i pis, amb habitacions al voltant del pati central. I tot i el deteriorament, encara es poden observar relleus, en alguns casos pintats, en la llinda d’algunes portes i finestres. La porta d’entrada també està treballada.

En sortir altre cop al carreró ens vam trobar a molts homes mirant-se la porta del caravanserrall i a nosaltres amb curiositat. Es miraven la porta com si fos la primera vegada que s’hi fixaven. I a nosaltres perque suposo que els devia semblar estrany que féssim fotografies d'aquella construcció tant deteriorada. 

Sortint del mercat vam arribar a la part més nova. Hi havia un grip d’homes, la majoria vestits de la forma tradicional, que tenien ganes de comunicar-se amb nosaltres i de que els hi féssim fotografies. Porten el que em sembla un mono, és a dir un conjunt d’una peça de jaqueta i pantalons, o potser son dos peces del mateix teixit i color. Porten una faixa de roba enrotllada a la cintura, i molts d’ells un mocador entortolligat al cap. Com que fa fred a sobre porten un abric o jaqueta. Molts d’ells tenen bigoti i les seves cares son summament expressives. 

Aquesta ciutat està envoltada de muntanyes i és molt antiga. A l’època assíria ja era important com a centre de coneixement. Més tard, les mesquites i madrasses van ajudar a l’expansió de les arts i les ciències. 


Vam continuar la ruta fins a la vall de Qazqapan. Es una zona muntanyosa i en una paret de roca hi ha excavada l’entrada d’una cova. No està a nivell de terra pel que han muntat una estructura metàl·lic per poder accedir just al davant de l’entrada de la cova. 

Em va encantar, ja que des de baix gairebé no veus res i quan arribes allà dalt et trobes amb unes columnes jòniques i uns gravats dels segles VI o VII a. C. Hi ha dos figures que representen dos reis, un és meda i l’altre lidi i porten algun objecte que és el símbol de la pau. Aquesta és la porta de tres cambres funeràries, però no es pot entrar a l’interior. 

Aquest monument assiri és un dels millor conservats del mon antic. Em va sorprendre i alhora em va encantar ja que era com algunes de les peces que trobes als grans museus europeus, però en el seu lloc d’origen.