dimecres, 5 de març de 2014

Kurdistan_12: Khenis o Khans

Vam continuar ruta per anar a veure unes restes assíries, de l’època del rei Sanhareb (o Sennacherib): per aquí tot es pot trobar escrit de moltes formes diferents. Està a 14 Km de Shaikhan, a la província de Dohuk, al poble de Khenis. He trobat aquest lloc anomenat de diferents formes: Khana, Khans, Khenis i Khns.

Per arribar aquí vam trobar molts controls de policia, teníem que ensenyar el passaport cada vegada, o miraven el cotxe per totes bandes per si trobaven alguna cosa que no els hi sembles correcte... El camí era llarg i ens vam comprar alguna cosa per menjar pel cotxe; el meu menjar van ser un parell de pans com de brioix i unes galetes. 

Abans de baixar fins a l’entrada del recinte arqueològic vam poder veure la vista des de dalt; val la pena aturar-se un moment allà, ja que et permet fer-te una idea del conjunt, la vall i la paret de roca on es veuen unes coves excavades. 

Vam arribar al recinte cap a les dues de la tarda, però a l’hivern això ja és força tard. Hi ha una porta d’entrada amb uns relleus reproduccions dels relleus típicament assiris. S’ha de pagar entrada, 500 dinars iraquians. Es resistien a deixar-nos passar, no sé si per la hora que era o perquè calia anar acompanyats d’un guia i l’havien d’anar a buscar. Suposo que devia ser una mica tot. 

A dins del recinte, a la vora del riu, hi havia un grup de joves de picnic. Aquesta vall és un lloc on acostuma a venir la gent a passar el dia quan fa bo. 

Les restes arqueològiques de Khenis es troben a la vall del riu Khoser, un afluent del Tigris, que va des de Jerwan fins a Nínive, prop de Mossul. Aquestes ruïnes son de l’època del rei assiri Sanhareb, que era fill del rei Sargon II al que va succeir al trono. 

Durant el seu regnat Sanhareb va traslladar la capital de l’imperi assiri aquí, a Khenis, a la gorja de Gomel. De fet aquest emplaçament formava part d’un sistema de canalització d’aigua que s’estenia fins a Nínive, que era la capital de l’imperi assiri. El canal que passava per aquí era el canal Atruch. 

A la població de Jerwan hi ha un aqüeducte construït entre el 703 i el 690 a. C. durant el regnat de Sanhareb que portava l’aigua cap al canal Atruch i cap a Nínive. Sembla que és el canal més antic del mon que es conserva intacte. Es va trobar en les excavacions que es van fer en el 1933 i llavors ja es va conèixer la seva antiguitat pel que va ser una gran sorpresa ja que era d’abans de l’època romana i no se n’havia trobat cap altre de tant antic. 
La cultura assíria estava molt desenvolupada, com ho demostra aquest sistema de rec que permetia portar l’aigua des de les parts altes de mesopotàmia cap a les valls. Això els hi va permetre cultivar la terra malgrat que sigui una zona on hi plou poc i en que a l’estiu la temperatura és molt alta. Va convertir una terra que podia ser erma en terra fèrtil. 

En les ciutats i palaus assiris s’acostumava a posar a banda i banda de la porta d’entrada, dos figures protectores, anomenades lamasus; els lamasus son escultures colossals de toros alats amb rostre humà. 

Els arqueòlegs que van fer les excavacions en el 1933 deien que aquest emplaçament era un lloc de descans i de vacances del rei Sanhareb; però he trobat algun text en que ho qüestiona i diuen que el coneixement que es té actualment de la cultura assíria suggereix que això era una cantera. 

El rei Sennacherib (o Sanhareb) va ser un dels reis més importants de l’imperi assiri. Com ja he comentat, va fer traslladar la capital a la ciutat de Nínive i va fer construir l’aqüeducte, amb tot el sistema de canalitzacions. Va fer construir una muralla envoltant la ciutat amb 15 portes i en cada porta un parell de lamasus gegants que protegien l’entrada. Entre les seves aportacions consta també un gran parc al voltant de la ciutat, un jardí botànic i un zoo. 

Va dissenyar una construcció molt singular a la que va anomenar el palau sense rival. Per aquesta gran construcció es necessitava pedra que fos fàcil de tallar i treballar per poder fer les figures des lamasus. El lloc ideal d’on treure-la era Khenis, que està a 35 Km de Nínive, i que és un terreny de pedra calcària. D’aquí deurien tallar els blocs de roca que pulien i on hi tallaven les figures. Només les peces que quedaven be les transportaven cap a Nínive, les altres les deixaven allà tirades. Això podria explicar per què en aquestes ruïnes de Khenis només s’hi ha trobat una figura de lamasu i no dues, que seria el que es posaria a la porta d’un palau o un temple. 

Les peces es transportaven pel riu, aprofitant la corrent, fins a Jerwan (on hi havia l’aqüeducte) i d’allà cap a Nínive. Com que el palau tenia 15 portes es necessitaven 30 lamasus, que tenien que portar-se de Khenis fins a Nínive. A part d’aquestes figures dels guardianes hi havia altres figures i relleus que calia fer. O sigui que la construcció del palau i la utilització de Khenis devia durar bastants anys i devia necessitar molts treballadors. Es pensa que les coves que hi ha a la muntanya de Khenis, excavades a la roca, podrien ser les vivendes d’aquests treballadors. 

Ara be, el rei també hi venia de visita, per controlar i veure com anava el treball. Es pensa que devia ser en ocasió d’alguna de les seves visites que es devia fer el gran relleu que hi ha a la paret en el que se’l representa, així com tots els altres que hi ha. Pel que diuen devien construir-li un bany i una cadira per poder-se banyaren mig del riu. Per tant, sembla que Khenis no era tan sols el lloc de vacances del rei sinó que també podria haver sigut la cantera d’on van sortir les peces pel seu palau de Nínive. 

Em va saber greu haver arribat tard, ja que és un lloc en el que deu ser agradable poder passejar per tot arreu i explorar el que hi ha dalt de la muntanya. Sembla ser que hi ha un trono (o hi era) amb dos lleons a la base, des d’on el rei tenia una bona vista sobre la vall i tot el recinte. 

El que jo vaig veure era la paret on hi ha gravats en escriptura cuneïforme. Tot i que està força deteriorat, em va fer impressió allò de trobar aquesta escriptura arcaica allà al mig i no en un museu. Aquests escrits parlen de la construcció del canal i el sistema de rec. 

També hi ha uns nínxols on es troben els relleus de diferents figures. Es poden veure a diferents alçades en la roca. I el més espectacular és la paret on està representat el rei amb el toro alat i altres figures. 

Després dels assiris a la vall hi van venir altres poblacions i van fer servir les coves per habitatges i enterraments, i sembla ser que també en van excavar de noves. La paret on hi ha el relleu del rei també sembla que s’hagi reutilitzat amb el pas dels anys. 

Algunes roques s’han desprès de la paret i estan mig tombades gairebé a tocar de l’aigua. Es pensa que el despreniment és degut al terratrèmol que hi va haver l’any 1975. Si l’aigua del riu puja de nivell els relleus que hi ha es desgastaran. 

Pel que llegeixo, molts assiris culpen al govern regional del Kurdistan de no protegir de forma adequada aquest recinte arqueològic. Segons diuen es va deixar que els guerrillers fessin pràctiques de tir en aquestes roques. Però altres veus diuen que el govern ha intentat evitar la seva destrucció i el que feia pràctiques de tir aquí era l’exèrcit de Saddam. 

El govern ha construït una presa en el riu per tal de controlar les aigües a l’hivern i evitar la degradació de l’entorn. La idea és plantar més arbres i convertir la zona en un lloc turístic, ja que com he dit hi ve molta gent quan fa bon temps. 
 
Les famílies del poble de Khenis van patir la repressió del govern de Saddam Hussein, que a més els va desplaçar a altres pobles. Ara be, a partir del 1991 van començar a tornar altre cop al seu poble. 

Hi ha veus critiques amb el govern kurd per la destrucció i abandonament del llegat històric assiri. Des de diferents estaments internacionals s’han condemnat els actes de vandalisme que s’han realitzat a molts dels recintes arqueològics, entre ells aquest de Khemis. Es demana al govern de la regió del Kurdistan que es restaurin aquests llocs i es preservin els que estan en perill. 

Sembla ser que el govern sí que fa esforços per preservar-ho, però falta finançament i també cal que la població prengui consciencia de la importància històrica d’aquests llocs i ho respecti. Com que és un lloc de picnic, la gent es banya al riu i fins i tot hi renta el cotxe.