Croàcia_3: Zadar

La carretera que porta cap a Zadar, que està a la costa canvia molt. El primer tram, prop del parc, tot és molt verd, però després es creua la muntanya a través d’un túnel i el paisatge canvia dràsticament: la roca és l’element predominant i el vent ha anat erosionant i donant forma a les muntanyes i turons. El terreny és àrid i no sembla que hi visqui res. És sorprenent el canvi d’ambient en creuar la muntanya.
Les vistes arribant a Zadar també són molt boniques. Es fa difícil de saber si l’aigua que es veu és de mar o de riu, ja que la costa croata està molt retallada: hi ha penínsules que son llargues llengües de terra endinsant-se en el mar i hi ha també moltes illes de diferents mides, davant la costa del mar adriàtic. 

Aquesta és la regió de Dalmàcia. El seu nom prové d’una de les tribus il·líries que vivia en el segle I a. C. en una zona d’aquesta costa; la tribu s’anomenava délmata. En il·liri antic delm volia dir pastor, i és per això que es creu que devien dedicar-se a la ramaderia. Aquesta tribu va ser la que es va resistir amb més força a la invasió romana, pel que es va acabar donant el nom de dàlmates a totes les tribus il·líries que vivien en el litoral. 

L’any 9 d. C. hi va haver una gran rebel·lió il·líria i per sufocar-la, l’emperador romà del moment va dividir l’antic regne il·liri en dos: la panonia i la província de l’il·líric superior, que més tard, en el segle II va passar a anomenar-se Dalmàcia. Inicialment Dalmàcia cobria una gran extensió de territori, però es va anar fragmentant amb el pas del temps. La capital de Dalmàcia era Salona, que estava prop de la ciutat actual de Split. 

Dalmàcia era el punt de confluència de l’imperi romà d’orient i d’occident. En el segle V va dependre de Bizanci i en el segle VI es va convertir en província bizantina. En el segle VII hi va haver la invasió àvar-eslava i moltes ciutats dàlmates, entre elles Salona, la capital, van quedar destruïdes. Els àvars eren un poble nòmada originari d’Àsia central. L’imperi bizantí es va quedar amb tan sols algunes ciutats de la costa, com Zadar.

Fòrum

En el segle XI el rei croata Petar Kresǐmir IV és també el rei de Dalmàcia i, segons llegeixo, es va autoproclamar propietari del mar adriàtic. Però les incursions dels venecians eren cada cop més freqüents. Però des de començaments del segle XV fins al 1797 Dalmàcia va ser governada per la Sereníssima República de Venècia. Em sorprèn això de sereníssima però és com ho he vist escrit per tot arreu. 

Vam arribar a Zadar al vespre. El clima havia canviat: va haver-hi tempesta durant tota la nit i van baixar les temperatures. Deien que havia nevat a Sarajevo. El cas és que al matí estava mig ennuvolat i si estaves al sol donava gust, fins i tot feia caloreta, però a la que es tapava feia força fred; feia bastant vent, el que ajudava a sentir fred.

Església de sant Donat

Croàcia és confortable per viatjar, l’aigua de l’aixeta és bona, a tot arreu te la serveixen, i jo que sóc propensa a agafar diarrees, aquí no vaig tenir cap problema. Prenia aigua de l’aixeta i menjava amanides sense que em fes mal. Com que no gastava en aigua em prenia un got de vi, que el preu era d’uns 12 o 14 kunes, o sigui, màxim 2 euros. El preu d’un cafè en una terrassa era d’uns 6 kunes i et portaven a més una mica d’aigua. Per utilitzar els lavabos de l'estació de busos tenies que pagar 3 kunes. 

Les ciutats de la costa dàlmata que vam visitar em van agradar molt. Dubrovnik té molt nom i també molt turisme, en canvi, Zadar, Sibenik i Trogir, tenen un encant especial.

Església de Sant Donat

Vam començar la visita de la ciutat anant cap a la vora del mar, al passeig marítim on hi ha l’orgue del mar, que és obra de l’arquitecte croat Nikola Bašić. En aquest espai el passeig és escalonat, construït en blocs de pedra blanca de la illa de Brac, que es troba davant de la ciutat de Split. Aquesta illa és famosa per la seva pedra blanca, que s’havia fet servir en la construcció del palau de Dioclecià a Split i també en la construcció de la casa blanca de Washington. 

Fòrum

Aquest orgue funciona amb el mar. Té una llargada de 70 metres, i en aquest espai la superfície del passeig és escalonada. A sota de l’escalinata hi ha 35 tubs afinats musicalment i amb sortida a la part frontal de cada graó. El moviment de l’aigua empeny l’aire cap a l’exterior i el so depèn de la mida de l’onada i la força que porta. Per tant, la música no és mai igual i el concert no té final. Això és un inconvenient per la gent que viu a la vora, ja que les nits de vent i mala mar no poden dormir del soroll.

Els tubs estan distribuïts en 7 grups de 5; en cada grup els tubs es troben a una distància de 1,5 metres. Aquest instrument es va inaugurar l’any 2005 i va formar part del pla de remodelació de la costa després de la guerra.
És fantàstic i sorprenent. Hi ha estones en que el so és molt suau, però com que era un dia de vent alguns moments el to s’elevava moltíssim. La sonoritat era molt curiosa, a mi em semblava molt greu, melodiosa i profunda. Podries passar-te hores assegut allà, cara al mar, veient l’anar i venir de les onades i sentint el so de l’orgue marí. Impressionant.

Al costat hi ha el que en diuen “la salutació al sol”, que és fet pel mateix arquitecte. A terra hi ha un cercle de vidre, d’uns 22 m de diàmetre, amb leds de colors, que es carreguen amb energia solar. Jo no vaig anar-hi a la nit o sigui que no ho vaig veure “en acció”. De dia, no té massa gràcia. De nit, entre la posta i la sortida del sol s’il·lumina de colors i com que estàs a tocar de l’orgue, tens un espectacle de llum i so.
En l’actualitat Zadar és una important ciutat de Croàcia, tant a nivell econòmic, com cultural i educatiu. Ara be, aquesta zona té molta història. 

Catedral

Els il·liris van viure aquí des del segle VIII a. C. i era un centre important de la tribu dels liburnis, entre els segles VII i VI a. C. Els romans la van conquerir en el segle II a. C. i van colonitzar la regió. Van dissenyar la ciutat de Zadar segons els cànons urbanístics romans. En el segle VI la ciutat ja tenia un bisbe que vivia allà mateix. Més tard va passar a formar part de l’imperi bizantí i quan Salona va ser destruïda en el segle VII, Zadar va convertir-se en el centre administratiu de la província.

Catedral

L’any 1069 el rei croata Petar Kešimir IV pacta amb Bizanci la incorporació de la ciutat de Zadar i altres ciutats dàlmates al regne de Croàcia. Més tard, en el 1202 els venecians s’apoderen de la ciutat que en l’enfrontament queda destruïda. Entre els segles XI i XIV la vida a Zadar no és fàcil, pateix setges, invasions, però malgrat tot, s’assegura un paper important en la costa adriàtica. L’any 1409 el rei Ladislau de Nàpols, que en aquell moment regnava sobre Dalmàcia, la va vendre als venecians per 100.000 ducats. 

Com ja he comentat, va pertànyer a Venècia fins al 1797, després va estar sota l’imperi austríac, encara que hi va haver un interval de set anys en que va estar sota control de Napoleó I. L’any 1918 l’ocupen les tropes italianes i durant la segona guerra mundial queda molt malmesa pels bombardejos dels aliats. Aproximadament el 70% del centre històric de la ciutat va quedar destruït.

Plaça Narodni Trg

El centre històric de Zadar es troba en una península, sent el nucli el fòrum romà. Es va començar a construir en el segle I a. C. i es va anar modificant fins al segle III. Era el més gran de Croàcia, tenia 95 x 45 metres com s’ha pogut saber en trobar el seu paviment.

La llotja, del segle XVI

Aquesta plaça tenia uns pòrtics amb columnes, per tres de les bandes, que suportaven un pis amb una galeria. Al voltant hi havia botigues i tavernes i en l’extrem que no estava porticada hi havia la basílica. 

En el fòrum hi havia també dues columnes, de les que encara se’n conserva una. A l’edat mitja es feien servir coma picota, per execucions o per lligar-hi el malfactor a la vista de tothom, per avergonyir-lo. 

Al costat hi havia sobre un turó, el capitoli, amb un temple consagrat a tres divinitats romanes: Júpiter, Junona i Minerva. 

De la ciutat romana queda poca cosa ja que en el segle VI hi va haver un fort terratrèmol. Després, en l’edat mitja, es va edificar a sobre i es van utilitzar pedres, columnes i capitells en les noves construccions. 

Sobre mateix del fòrum hi ha l’església de Sant Donat, que és de planta circular, bizantina, del segle IX. Enganxat a l’església hi ha el palau de l’arquebisbe. El palau original era del segle XI, però es va destruir i reconstruir diversos cops. L’actual és del ~1830. Justa davant del palau hi havia una cisterna i en la plaça que es va crear al seu voltant s’hi feia el mercat. 

Plaça del fòrum

Entrant cap a l’interior de la ciutat, deixant enrere el mar, hi ha la catedral. Va ser construïda entre els segles XII-XIII, en estil romànic, on abans hi havia hagut una basílica paleocristiana. És la catedral més gran de Dalmàcia i actualment es troba en una agradable placeta. 

Una altra església és la de Santa María, del monestir de les monges benedictines. De fet tota la ciutat està plena de racons amb encant, com la plaça Narodni Trg.

Es conserva una part de la muralla del segle XIV i la porta de terra ferma de l’any 1543, que és la mostra més significativa de la presència veneciana a Dalmàcia. Aquesta era la porta d’entrada de la ciutat i antigament hi havia un pont de fusta que la unia a una altra porta, que era la porta de la duana. Enmig hi havia un fossar i ara aquí hi ha el port de Foša. 

A l’igual que a Zagreb, aquí també hi ha moltes terrasses on aturar-se una estona a prendre alguna cosa. La ciutat té molts bars i restaurants, botigues per turistes, però em va semblar tranquil·la, agradable de passejar i amb molts racons per on perdre’t i quan te’n canses sempre pots sortir a veure el mar i contemplar la illa de Ugljan.