dissabte, 17 de maig de 2014

Croàcia_5: Trogir

Després de dinar vam continuar una mica més al sud, per arribar a Trogir, un dels centres urbans més antics de la conca mediterrània.

Els primers signes de vida organitzada trobats aquí daten de l’any 2000 a. C. Hi ha restes de poblats fortificats en les muntanyes del voltant i en el mateix lloc on hi ha ara la ciutat ja hi havia un poblat. 

En aquella època aquest emplaçament estava en un illot, d’aproximadament 1 Km2 que es trobava en un estret canal entre el continent i la illa de Čiovo. L’antic poble de Tragurion, o illa de les cabres, es va convertir en el 219 a. C. en colònia grega o seu comercial dels grecs de la illa de Vis. 

La ciutat es va construir seguint les regles de l’urbanisme grec. Estava emmurallada i tenia una xarxa regular de carrers, i blocs rectangulars de cases. 

A l’època romana era una port important. El marbre d’aquesta zona sempre ha sigut mol apreciat, era de color daurat i es va fer servir en la decoració de molts edificis a Salona i també al palau de Dioclecià a Split. 

Quan els eslaus i els àvars van destruir Salona i moltes altres ciutats dàlmates, Trogir va sobreviure i com que a la vora hi vivien els reis croats, va gaudir de la seva influencia. També va aconseguir tenir un paper important quan en el segle XIII va ser destruïda la ciutat de Zadar. 

A l’edat mitja hi havia força rivalitat entre Trogir i Split, dos ciutats costaneres no massa llunyanes


Com ja he comentat, va ser una de les últimes ciutats dàlmates en caure en mans dels venecians. Venècia prohibia l’us de la llengua croata, així i tot, en l’època renaixentista a Trogir la literatura en aquesta llengua va adquirir gran rellevància.
En l’època de Napoleó I la ciutat va prosperar. Es van dessecar els aiguamolls, es van construir carreteres i es va fundar el col·legi Sant Llàtzer, el primer centre d’ensenyament superior de la ciutat. 

En agraïment a les millores fetes pels francesos, l’any 1808 la ciutat va construir una glorieta en pedra en honor del mariscal Marmont. 

A mesura que Split va anar adquirint rellevància, la ciutat den Trogir va començar a perdre importància. A finals del segle XIX es comença a construir en un estil neogòtic. 

També es van reconstruir molts edificis antics, amb el que va quedar una barreja d’estils arquitectònics.
 
Recentment s’han fet molts esforços per preservar el barri antic i nucli històric. La seva importància es deu a que ha estat habitada durant més de 2300 anys i que ha tingut influencies de tots el que han passat per aquí, com grecs, romans i venecians. Forma part del patrimoni de la Unesco des de 1997. 

Actualment Trogir es troba en una petita península que entra a l’adriàtic. Abans d’arribar es té una bona vista de la ciutat.
Es conserva part de la seva muralla, però la resta va ser destruïda en el segle XIX. Es conserva una de les portes de la ciutat. Al seu costat hi havia la lògia, on s’allotjava la gent quan arribava tard i la porta de la ciutat ja estava tancada. 

En una esplanada prop del mar hi ha el castell Kamerlengo, del 1459, que van construir els venecians pels seus soldats, quan van conquerir la ciutat. El castell va incorporar par de la muralla i una torre que ja hi havia. A l’època veneciana hi havia un fossar que separava el castell de la ciutat, que es podia creuar passant per un pont llevadís. 

El centre de la ciutat medieval es trobava on hi havia hagut el fòrum romà. L’edifici més important és la catedral de sant Llorenç que es va començar a construir al voltant del 1213, en estil romànic, es va acabar de construir en el segle XIII, però després es va continuar incorporant-hi noves construccions. Amb el que hi ha varietat d’estils.

Altres edificis que m'han agradat son l’ajuntament i la llotja, ara be, passejant pels seus carrers trobes moltes coses curioses. Per exemple, a la plaça principal, al fons d’un bar, hi ha una antiga capella. 

Trogir té molt encant, per una banda, el passejar pels seus carrerons, i per l’altra, que estàs pràcticament en una illa, i vagis per on vagis es trobes el mar. Tampoc hi ha perill de perdre’s ja que tots els carrers et porten a la catedral. 

Hi ha moltes botigues de records, bars i restaurants; m’imagino que a l'estiu deu estar molt ple de gent, però en aquesta època estava tranquil. La gent és molt amable. 

A l’igual que a Šibenik, aquí també van tancar moltes fàbriques amb la destrucció creada per la guerra amb Sèrbia, per això ara el turisme és una font important d’ingressos. 

Suposo que la meva percepció d’aquestes ciutats hagués sigut diferent si les hagués vist atapeïdes de gent, però com que no va ser així, les vaig poder gaudir amb tranquil·litat.

 
Abans de preparar el viatge no sabia ni que existissin aquestes ciutats; la única que coneixia, de la que tothom m’havia parlat és Dubrovnik. Ara trobo que fer un recorregut per la costa dàlmata i anar-se aturant a les seves ciutats antigues és molt interessant.