dissabte, 18 d’octubre de 2014

Filipines_5: Bontoc

Terrasses de Bayyo
Continuem amb el jeepney direcció nord, cap a Bontoc; pel camí ens aturem per contemplar la vista de les terrasses de Bayyo. Els camps es troben en un terraplè, en aquesta època tenen color terròs i contrasta amb les de la vall, de color verd brillant. El conjunt fantàstic. 

Bontoc està una mica més baix que Banaue, a 900 metres d’alçada i la gent dels petits poblats de les muntanyes baixa cap aquí a vendre els seus productes. L’únic que vam veure d’aquesta població va ser el museu. Val la pena ja que et permet veure com vivien en el passat les diferents tribus de les muntanyes. Serveix per aclarir una mica els diferents noms dels grups ètnics i en quina zona geogràfica és majoritària cada grup. Es poden veure moltes fotografies i alguns dels estris que utilitzaven. 

 A Banaue i Batad trobàvem els ifugao i aquí es parla dels igorots. Tenia una mica d’embolic i he intentat trobar informació per aclarir-me una mica. “Igorot” vol dir muntanyenc i és el terme que aglutina diferents grups etnolingüístics. Un d’ells son el bontoc; aquest grup, juntament amb els ifugao son els que van construir les terrasses d’arrossars. 

Abans de l’arribada dels espanyols, aquests pobles eren animistes, tenien una divinitat suprema, Lumawig, que representa tant les forces de la naturalesa com al deu creador; aquesta divinitat però seria propera, com un mestre i un amic. Una altra figura important és l’anito o els anitos. Són els esperits dels avantpassat morts; abans de prendre decisions importants ho consulten als anitos i quan hi ha una festa o una celebració se’ls hi posa una mica de menjar per demostrar-los-hi que no se’ls oblida i que estan convidats a la cerimònia. 

Tot i que es van convertir al cristianisme, segueixen preservant moltes coses de la seva cultura i tradicions, així com el culte als anitos. Els espanyols, escandalitzats amb el seu culte i religió els considerava depravats i els menyspreaven; així el terme igorot en alguns ambients era un terme despectiu. Amb això els espanyols van dividir la societat filipina, creant dos classes socials: els de les muntanyes i els altres, els de les planes. Actualment s’ha restablert el terme igorot amb el seu significat de tribus de les muntanyes. 

Els bontoc es caracteritzaven pels seus tatuatges al cos, i també perquè eren caçadors de caps. Aquesta és la traducció que m’ha semblat més correcta, tot i que no sé com anava la cosa; el que sí sé és que tallaven caps. En el museu de Bontoc hi ha una fotografia que em va impactar moltíssim: no és gaire gran, però es veuen dos homes portant un pal on hi ha lligada un gros embalum. En un primer moment em va semblar el cos d’un animal mort, però mirant-la amb detall em vaig adonar de que eren dos cossos capiculats, amb la particularitat de que no tenien cap. 

El museu està ple de fotografies summament interessants. És una llàstima que no venguessin cap llibret, recollint ni que fos de forma breu, la informació que hi ha allà. Tampoc es podien fer fotografies, o sigui que jo, que tinc mala memòria no recordo masses coses de les que vaig veure. A més hi ha tanta informació que se m’escapa. La col·lecció de fotografies és el millor d’aquest petit museu. 

A la part de fora hi ha reproduccions de les construccions dels diferents grups que habiten a les muntanyes. Un d’aquests espais és el ato. Aquí es reuneix el consell dels ancians del poble, és on prenen les decisions que afecten a la vida de la població. Aquí també és on venen els joves per la seva iniciació a l’etapa adulta, on els ancians els hi ensenyen el que cal saber sobre la seva cultura. A l’entrada de molts d’aquests edificis hi ha uns pals de fusta amb figures tallades. 

Al costat del museu hi ha una escola. La paret de fora de la zona infantil està pintada amb animals i el seu nom a sota, alternant amb pintures de figures religioses i amb l’alfabet. Els altres edificis hi ha els més grandets. Just quan marxem surten de classe i ens saluden alegrement. És la nova generació, el futur d’aquest poble, un contrast amb les figures i la vida que es veu a l’interior del museu.