diumenge, 9 de novembre de 2014

Filipines 14. Illa de Palawan: Puerto Princesa

Vam deixar Bohol enrere i en ferri vam creuar fins a la illa veïna de Cebú, a la capital Cebú city. Vam arribar que ja era fosc. L’hotel estava en el barri modern; hi ha grans edificis, oficines, grans centres comercials on pots trobar de tot... No em vaig bellugar del barri. Em feia mandra haver de negociar el preu d’un taxi, per veure la ciutat de nit. A més plovia i no em trobava massa be. O sigui que em vaig quedar sense veure Cebú city. Tot i que diuen que no val res, que no queda pràcticament res del passat, m’hagués agradat tenir un hotel al centre i poder donar una volta.

Al matí següent vam agafar un vol cap a la illa de Palawan, la més occidental de les Filipines. Havien canviat l’horari dels vols, pel que al matí tampoc va donar temps de veure la ciutat. Els transports no són molt fiables: anul·len ferris, canvien horaris de vols, cancel·len reserves.... o sigui que acabes anant una mica sobre la marxa. 

El vol cap a Puerto Princesa, a Palawan, va ple de turistes. Quan arribes a Puerto Princesa trobes un munt d’ofertes per anar al Nido, el lloc més turístic de la illa. 

Palawan, com ja he dit és la que està més a occident, una mica separada de la resta d’illes que formen Filipines, que ja no pertany a l’arxipèlag de les Visaies. És una illa molt estreta i allargada. Puerto Princesa està a la costa oriental, més o menys al mig. Nosaltres tan sols vam visitar la meitat de la illa, o sigui entre aquesta ciutat i la punta de El Nido. 

Hi ha controvèrsia sobre l’origen d’aquest nom. Uns diuen que és en honor d’una de les filles de la reina Isabel II d’Espanya, nascuda al 1864 i que va morir de forma sobtada. Després de la seva mort la reina va fer canviar el nom de la ciutat passant a anomenar-se “port de la princesa” i amb el temps va evolucionar al nom actual.

Altres diuen que es deu a que és un port natural, protegit durant tot l’any i amb fondària suficient com per poder-hi atracar qualsevol mida de vaixell, refugi per vaixells reials, 

Els espanyols es van assentar aquí en el 1872 i poc després hi van construir l’església, en el lloc on ara hi ha la catedral. El seu port es va convertir en el centre de les operacions navals espanyoles en la badia. S’atorgaven incentius pels que es volguessin instal·lar a Puerto Princesa, el que va fer que en el 1883 s’hagués convertit en una població que disposava d’hospital, d’un bon port i un parell de carreteres. 

Ja en el 1894 era considerada una de les poblacions més netes, i amb una bona organització. He llegit que segueix considerant-se una de les ciutats més netes del país. 

Puerto Princesa un punt de fusió de cultures i costums. Aquí hi ha arribat filipins d’altres províncies i també estrangers. I actualment quantitats cada cop més grans de turistes buscant les platges i la riquesa marina. 

A la illa de Palawan hi ha diferents grups ètnics, amb una cultura i tradicions ben diferenciades i llengües pròpies. Ara be, aquestes llengües es van perden ja que a les escoles l’ensenyament es en tagal i en anglès. 

 El nostre hotel estava a prop de l’aeroport, en un extrem de la ciutat. Vam anar a dinar a un restaurant que hi havia a la vora. Un lloc fantàstic, de cara a la badia de Puerto Princesa, on es poden veure els manglars amb les seves arrels aèries i potents. Un garbuix de manglars amb les seves arrels precedeix l’entrada al restaurant. 

A la badia aquesta arbres també destaquen sobre el mar i les punxes que sempre els envolten, que no sé si son nous manglars que broten o restes d’arrels. La vista és molt bonica i destaquen al fons, llunyanes en la boira i núvols, les muntanyes. I és que és una illa muntanyosa, cosa que veient-la en el mapa no m’havia imaginat.

Després de dinar vaig anar baixant tot el carrer Rizal fins arribar a la catedral. Sons uns 30-40 minuts caminat, però el trajecte no és massa atractiu. 

Mentre m’apropava a la catedral vaig veure sortir molta gent i vaig pensar que havia acabat la missa. Crec que era així, però quan m’hi vaig atansar més vaig veure que tornava a estar plena de gent, i tornaven a dir missa. 

Les imatges que hi ha són del mateix estil que en altres esglésies, no les trobo massa maques. Per dins és moderna i per fora és de color blau cel. Va ser construida en el 1872. 

Al costat de la catedral hi ha les restes de la Plaza Cuartel, una antiga fortalesa de l’època espanyola. Aquí els soldats japonesos van cremar 143 presoners americans, dins d’un túnel que jo no vaig veure. Ara aquest recinte està arreglat, és un parc en el que hi ha alguns carruatges en fusta, i la placa commemorativa pels soldats assassinats. 

Després vaig anar cap al port. És un passeig molt agradable. Hi ha un lloc on lloguen bicicletes i també bicicletes i tricicles per nens; hi ha bars, i molta gent passejant. Com que és un lloc públic on hi ha molta gent i nens, està prohibit fumar. Només en un racó allunyat es pot encendre un cigarret, a la resta del passeig no. 
Passejant per la ciutat i pel port em va xocar no trobar turistes. L’avió anava ple d’estrangers i en canvi a Puerto Princesa no es veuen. Suposo que no s’aturen aquí sinó que se’n van directe als ressorts de la costa. 

La gent em mirava amb curiositat, i jo a ells. Molta em semblaven xinesos, l’hotel també es de família d’origen xinès.
 En conjunt m'ha semblat una ciutat agradable.