diumenge, 9 de novembre de 2014

Filipines_15. Illa de Palawan. Riu subterrani

Vam sortir a les 7 del matí per anar cap al parc nacional del riu subterrani, el St Paul subterranian national park. Es triga menys de dos hores. 

Son excursions organitzades i en el camí fins allà tots els vehicles fan les parades tècniques (wc i beguda) en els mateixos llocs. 

Pel camí es creuen pobles que tenen energia de plaques solars i energia eòlica. Em sorprèn trobar un poble que es diu Viet Village. M’expliquen que aquí s’hi van refugiar molts vietnamites, quan la guerra, igual que molts dels xinesos que hi ha a Filipines van arribar fugint de la revolució cultural. 

La cova d’entrada al riu subterrani es troba a la població de Sabang, que està a la costa occidental, a uns 60-70 Km de Puerto Princesa. El parc nacional del riu subterrani forma part del patrimoni de la humanitat de la Unesco.

Per arribar a l’entrada del riu primer cal agafar una bangka des del moll de Sabang; son barques per 8 persones i com que hi ha molt moviment de gent i barques cal fer atenció al numero de la teva barca. 

Es obligatori portar la jaqueta salvavides en la que hi ha el numero de la barca enganxat a l’esquena. 

Al moll venen impermeables, per un dolar, per evitar mullar-te, però també per protegir-te dels pipis dels ratpenats que hi ha a la cova, també bosses hermètiques per protegir la càmera de fotos. Ho tenen tot previst! 

Les muntanes son de terreny càrstic, amb roques espectaculars. Un cop desembarquem a la platja , fem un tram a peu, on trobem micos, que intenten prendre’t qualsevol cosa que portis. Son els macacos cua llarga. També hi ha llangardaixos monitor. Son molt grans, però estan mig amagats i es confonen amb el terreny. 

Un cop a l’entrada de la cova, una altra barqueta, aquest cop a rems, i ara et donen un casc. La fila que fem tots és ben peculiar: impermeable, xancles, salvavides, casc, càmera de fotos en bossa de plàstic….

A la barca duem un focus, amb el que la persona que va davant de tot va il·luminant les parets a banda i banda de la cova per poder veure les formacions rocoses. És impressionant. 

L’any 2010 es va descobrir que sota el nivell del riu hi ha un alter pis, o sigui que hi ha cascades dins de la cova. S’ha descobert una cambra de 300 m d’alçada respecte al nivell de l’aigua. La cova té més de 24 Km de llarg, i el riu recorre uns 8,2 Km. D’aquest trajecte es pot navegar un tram d’uns 4,3 Km. 
Fem un recorregut de 45 minuts, recorrem tan sols 1,5 Km però val la pena. És espectacular. 


Està molt fosc, però quan van il·luminant amb el focus veus les formacions rocoses, estalactites i estalagmites i també els ratpenats enganxats a la paret. La sonoritat també és emocionant. A estones tan sols se sent el que fan els rems en contacte amb l’aigua. Silenci, calma, cambres molt grans, barques que passen sigil·loses pel costat...

Aprofiten el guano que deixen els ratpenats per vendre’l. És un excel·lent fertilitzant ja que té un elevat contingut en fosfats. 

No hi ha cap document que digui com es va descobrir aquest riu subterrani, però es pensa que els habitants de la regió sabien de la seva existència, però com que el riu estava dins d’una cova I creien que a les coves hi vivien esperits no es van atrevir a investigar la cova I aquest riu. 

La primera menció que se’n fa és l’any 1887, per part d’un zoòleg de Michigan que estava visitant la illa, que creia que hi havia un llac que connectava amb el mar a través d’un riu subterrani. Si no recordo malament el que ens van explicar, després va ser un científic filipí el que va investigar la cova i va descobrir el riu subterrani, que es caracteritza per tenir part d’aigua dolça i de salada. 

Des de l’antiguitat en aquesta zona hi han viscut dos dels grups ètnics de Palawan. A més d’ells hi ha gent vinguda d’altres zones de la illa i del país. Es dediquen a l’agricultura i ara amb l’arribada del turisme també tenen aquesta Font d’ingressos. Els dos rius que té aquest parc els hi subministren l’aigua pel rec dels camps i per viure. 
 
Els boscos que hi ha al parc també tenen el seu interès pels botànics ja que hi ha més de 800 espècies de plantes i arbres. 

Hi ha molts ocells, 165 espècies diferents, 30 espècies de mamífers, com el macaco de cua llarga que ja he comentat que vam veure. També hi ha 19 espècies de rèptils, com el llangardaix monitor. I no es pot oblidar els ratpenats que omplen les coves. 

El paisatge és impressionant, el contrast de verd i roca grisa, el mar... Molt bonic. La visita al parc nacional val la pena. Si un està a la illa de Palawan és gairebé obligat anar a veure-ho.