diumenge, 16 de novembre de 2014

Filipines_18. Illa de Palawan: Taytay

El Nido
Abans de tornar cap a Puerto Princesa ens vam aturar a Taytay. Aquesta població està a una hora i mitja de El Nido. Feia un dia infecte; ja al sortir de El Nido hi havia boira i va estar plovent tot el trajecte, sense que parés quan vam arribar a Taytay. 

El més emblemàtic d’aquesta població és la fortalesa construïda pels espanyols, el que s’anomenava “La Fuerza de Santa Isabel” en honor de la reina Isabel II. 

Crec que la població es va fundar en el 1623. La fortalesa va ser cosa de l’ordre religiosa dels agustins, que la van iniciar al 1667 però no es va acabar fins al 1738. 

Al començament es feia en fusta, però després es va construir en pedra. Van ser 71 anys de treballs forçats, de contribució i penúries per part de la població local i a partir de l’any 1700 hi van treballar també un grup de 100 exiliats originaris de les illes Visaies i de la illa de Luzón. 

El fort es va construir amb la idea de protegir a la població dels atacs i ratzies dels pirates provinents de les illes Sulu, que eren musulmans. L’objectiu dels pirates era atacar al colonitzadors espanyols, desprestigiar-los i fer-los-hi perdre poder i també com a lluita en contra de l’expansió del cristianisme. A part d’això també estaven molestos perquè la presencia espanyola afectava al comerç que hi havia a la regió entre la població local, els moros, els xinesos i els malaisis. 

Capella
Abans de l’arribada dels espanyols aquí hi havia el regne de Taytay. Quan Magallanes va morir en la batalla de Mactan, prop de Cebú, la seva tripulació, per poder fugir de les Filipines va capturar als reis de Taytay, amb l’objectiu de fer xantatge i poder aconseguir subministraments suficients per poder arribar a les illes Moluques i rebre ajuda dels portuguesos. El rei i els seus súbdits van cedir a les seves demandes i encara els hi van donar més menjar del que demanaven. 

En la crònica que va fer Antoni Pigaffeta, un explorador italià que acompanyava a Magallanes, a més de parlar de com van aconseguir escapar comenta l’afició de la població filipina per les lluites de galls. L’hi havia sorprès ja que era una cosa totalment desconeguda per ell. 

Entre 1730 i 1739 el sultà de Jolo, va enviar a un tal Datu Bigotillo al front d’una expedició pirata per apoderar-se de la fortalesa de Taytay. Van assetjar-la durant 21 dies i van capturar a Don Gerónimo Sundillon. Volien que els hi indiqués el passadís secret per entrar al fort i atacar als espanyols per sorpresa. Però Sundillón en lloc de portar-los cap allà els va dur fins a on hi havia els sentinelles, frustrant així el seu intent d’assalt. 

Bigotillo quan va descobrir que els havia trait el va fer torturar i va acabar morint en mans dels pirates. Per això Sundillón es va convertir en un màrtir i heroi per la població local, ja que els va salvar i també va salvar als espanyols. 

Aquesta població havia sigut la capital en el període espanyol. 

El fort té planta quadrangular, amb 4 bastions que cadascun porta el nom d’un sant, un d’ells el de Santa Isabel. La vista sobre la badia està molt be. Realment l’emplaçament era fantàstic per poder controlar l’arribada de les embarcacions enviades pel sultà. Encara es poden veure alguns dels canons que s’havien utilitzat en aquella època. 

Es conserva la muralla i la capella, tot i que no té sostre. Em va sorprendre que hi havia bancs i un altar i fa l’efecte de que se segueix utilitzant. Potser tan sols en alguna diada assenyalada. 

Ho tenen molt cuidat, estava tot molt verd i amb flors. Molt agradable, si no hagués sigut per la pluja que no va parar ni un instant.