dissabte, 24 de gener de 2015

Xipre_3: Limassol o Lemesos


Continuem per la costa sud de l’illa fins a Limassol. Primer creuem la part moderna de la ciutat i ens aturem a la part antiga.

L’any 1191 el rei Ricard I d’Anglaterra, conegut com “cor de lleó” quan es dirigia a Terra Santa per la tercera croada va trobar mal temps i es va aturar a la illa de Rodes, però el vaixell en el que viatjava la seva mare, la seva germana i la seva promesa Berenguela de Navarra, va encallar a les costes de Xipre i els homes de Comeno, les van capturar. Ricard I amb el seu exèrcit va córrer a salvar a les seves dones, però no va aconseguir arribar a un acord, amb el que va començar una guerra que va guanyar l’exèrcit de Ricard I, amb ajuda de Guy de Lusignan rei de Jerusalem. Durant la batalla alguns dels catòlics es van passar al bàndol dels creuats. 
  
Durant uns 200 anys la ciutat de va prosperar, s’hi van instal·lar comerciants, i el seu port va afavorir al creixement de la regió. Ara be el seu port va ser també un refugi de pirates que atacaven als vaixells que recorrien el mediterrani oriental, això va provocar l’atac per part del sultà d’Egipte l’any 1424. Els mamelucs van ocupar el castell de Limassol. Més tard van arribar-hi els turcs. 

Segons llegeixo, en l’època otomana la població grega i turca vivia en barris separats, tot i que a la vora del castell hi vivien barrejats. 

En els segles XVIII i XIX l’església ortodoxa va contribuir molt a l’educació creant escoles en totes les ciutats. Quan esl britànics s’apoderen de la illa en el 1878 el governador de Limassol es dedica a fer millores en la ciutat. S’arreglen i netegen els carrers, es fan millores al port, es retiren els animals del centre urbà, 

Amb la ocupació turca del nord de la illa l’any 1974, com que molts dels llocs de turisme de platja quedaven en la part ocupada, Limassol es va convertir en el substitut de Famagusta i Kyrenia. Es van construir hotels i restaurants per atraure el turisme. Molts dels grecoxirpiotes que vivien al nord es van desplaçar cap aquí, ja que hi havia possibilitat de trobar-hi treball. Al mateix temps, els turcoxirpiotes van marxar cap al nord, per por de que els seus veïns prenguessin represàlies en contra seva per culpa de l’ocupació turca. 

Una de les coses que em xoca en començar a passejar per aquesta ciutat és que hi ha una església i una mesquita a pocs metres una de l’altra. La mesquita es troba en ple barri turc i encara hi van els musulmans que viuen aquí. En aquest barri els carres son estrets i tranquils i els que estan propers al castell estan plens de bars i restaurants. 

El primer castell que hi va haver va ser construït a l’època bizantina, cap a l’any 1000. Va ser remodelat en el segle XIV. A la capella del castell original és on es van casar Ricard I d’Anglaterra i Berenguela de Navarra l’any 1191 i en aquesta capella també és on ell es va coronar rei de Xipre i ella regna d’Anglaterra. Em sembla que és l’únic rei d’Anglaterra que s’ha casat fora del seu país. Per altra banda, Berenguela, tot i ser proclamada reina d’Anglaterra no va visitar mai aquesta illa ( tot i que en un altre lloc llegeixo que sí que hi va anar un cop mort el seu marit). La convivència amb el seu marit va ser gairebé nul·la; va viure a Acre i després a Le Mans durant 30 anys. 

Quan va morir Ricard I, tot i que pràcticament eren dos desconeguts, va deixar tot el seu patrimoni a la seva dona, que va haver d’enfrontar-se al seu cunyat, Joan Sense Terra, per recuperar l’herència. 

La fortalesa vista des de fora no té cap atractiu especial. En canvi a fora es pot veure una antiga premsa d’olives per obtenir oli, que està datada entre els segles VII – IX. 

Prop del fort també hi ha restes d’una església bizantina, d’alguna tomba... alternant amb els bars i restaurants. 

És agradable per passejar, però costa trobar-hi l’esperit del passat, massa turístic, tot i que en ser hivern no hi ha gaire gent.

Vaig menjar en un bar que tenia un pati interior de pedra, darrera la mesquita. Era un lloc tranquil i molt agradable. A la taula del costat uns nois estaven jugant al domino. Menjo la pita típica d’aquí: té formatge i un embotit semblant al llom o al pernil dolc, les dues coses passades prèviament per la planxa. Molt bo. Ho acompanyo amb un got de vi local, que no està gens malament, i que un cop més té gairebé el mateix preu que el menjar! El cafè també és car en aquest poble: és més barata la cervesa que l’expresso. 

Per aquí molta gent parla anglès; m’expliquen que això es deu, en part a que aquí no hi va haver universitat fins l’any 1992 i per això els que volien estudiar una carrera tenien que anar a fora. Per tant bona part dels joves van marxar cap a Anglaterra o Estats Units. 

He trobat una noticia de finals del 2013 en la que es diu que una universitat privada de Nicòsia acceptava el pagament de la matricula en bitcoins; he entrat a la web d ela Universitat i sí, segueixen acceptant el pagament en aquesta moneda digital!