dissabte, 21 de febrer de 2015

Xipre_13: Nikitari- Església d’Asinou

Prop del poble de Nikitari hi ha l'església d’Asinou. Aquest edifici formava part del monestir de Phorbia, i ara aquesta església bizantina és una de les més importants de Xipre.

El monestir es va fundar en el 1099; a la biblioteca nacional de París hi ha uns documents en els que consten les dates de les morts dels priors del segle XII d’aquest monestir i també dels monjos entre el segle XII i el XV. 

Les pintures que cobreixen les parets també han aportat informació sobre el monestir. Per exemple, el nom del seu fundador, Nicéphor apareix en alguna de les pintures. Una inscripció del segle XIII indica que és el monestir de Phorbia. I hi ha constància de que al segle XVI seguia funcionant.

L’església està construïda en pedra volcànica i més tard s’hi van afegir contraforts. Aquesta també té una doble teulada, com l’altre que havíem vist. L’indret on es troba és molt bonic i tranquil. Vista de fora es veu senzilla i discreta però quan s’entra a dins, és impactant. Està tota coberta de frescos, de diferents èpoques, amb uns colors molt vius, malgrat el temps passat. 

Hi apareix una figura de sant Constantí i santa Helena i també un sant Jordi, que va ser ofert per un home que guaria cavalls, segons posa la llegenda que hi ha al fresc. 

Com que es superposen diverses èpoques, es nota un cert canvi en l’estil de representar les figures. A mi em semblen molt expressives i bastant estilitzades. Un s’hi podria passar hores contemplant aquelles parets, però l’espai és petit i per tant no pot accedir massa gent al mateix temps. 

Una de les pintures que es troba en altres llocs també és la dels 40 màrtirs de Sébaste; és un fresc del 1105 o 1106, que recorda als quranta soldats romans que van morir a Sébaste, a Armènia en el 320 d. C., quan aquesta ciutat era romana. Van torturar-los per tal de que renunciessin al cristianisme, deixant-los nus, una nit . La tortura consistia en deixar-los nus sobre un llac gelat tota una nit. Si confessaven els hi prometien un bany calent. 

Un dels soldats es va rajar i va anar cap als banys d’aigua calenta, però en aquell moment un dels guàrdies que els vigilava va veure una llum per sobre dels homes que tremolaven de fred sobre el gel. Aquest vigilant es va convertir i llavors es va despullar i es va unir al grup de soldats, amb el que al matí següent van trobar a 40 persones moribundes. Els van cremar i les cendres les van llençar al riu, però altres cristians les van recollir i son relíquies que han fet perdurar la devoció pels quaranta màrtirs. 

Com en l’altra església, no es poden fer fotografies a l’interior, per preservar la qualitat de les pintures. Vaig comprar un llibret sobre aquesta església en el que expliquen moltes de les escenes i estan fotografiats els diferents frescos. És un bon record del que es veia allà dins. 

He fet un parell de fotografies de les del llibre per poder ensenyar el que es pot veure a dins. 

Es fa difícil trametre amb paraules el que se sent en entrar allà i també, a la que passes l’estona observant els detalls, descobrint cada cop més coses. No és gens sorprenent que sigui patrimoni de la Unesco.