diumenge, 1 de març de 2015

Xipre_16: Keryneia

 Baixem cap a la costa, a Keryneia. Aquest és el nom que posa en el mapa de la oficina de turisme, però en altres llocs ho he trobat escrit de diferents formes (Kerneia, Kerneya o Kyrenia).

Aquesta població està situada a la costa nord de l’illa, és una zona turística, de clima agradable i un front marítim molt agradable per passejar o seure en les seves terrasses. El nucli antic està prop del port i té molt encant. 

Hi ha evidencies de que aquesta regió ja estava habitada en el període neolític, entre el 5800 i el 3000 a. C. probablement degut al seu bon clima, un terreny fèrtil i abundància d’aigua. 

Sembla que el fundador de Kyrenia podria ser Kifeas, un militar que va arribar aquí acompanyant a gent de diferents pobles d’Acaia (Grècia). Per tant, els habitants de Kyrenia serien de raça grega i mantindrien la seva cultura, llengua i religió. 

La referència més antiga a aquesta ciutat-estat es troba en una inscripció a Egipte, de l’època de Ramses III (~1125 a. C.). Van establir relacions comercials amb les illes del Egeu el que va afavorir el seu desenvolupament i creixement. S’ha trobat un vaixell antic prop del port que prova que hi havia aquest comerç. 

Les ciutats-estat van desaparèixer amb l’arribada del Ptolomeu I al poder (l’any 312 a. C.), però Kyrenia gràcies al seu comerç marítim seguia sent una ciutat pròspera. 

En el segle II a. C. hi havia temples dedicats a Apol·lo i a Afrodita. S’han trobat tombes de l’època romana amb ofrenes a l’interior i una inscripció dels primers anys de l’era cristiana. Els romans van construir el primer castell i un mur per protegir el port.

A l’est del port, en els primers anys del cristianisme van haver-hi les catacumbes i les tombes dels primers màrtirs cristians. Més tard es van convertir en esglésies excavades a la roca, algunes d’elles amb frescos a les parets.

Amb la divisió de l’imperi romà l’any 395, Xipre va quedar en la part corresponent a l’imperi Bizantí I pertanyia a l’església ortodoxa. Els emperadors bizantins van reforçar el castell i van construir una capella al costat. 

En el 1191 Ricard cor de lleó, de camí capa Jerusalem per la tercera croada es va apoderar del castell que van fer servir com a residencia i com a presó.

Durant el regnat dels Lusignan el castell s’engrandeix, es construeix una muralla que encercla la ciutat i el port, per protegir-la dels atacs que poguessin arribar tant del mar com de terra endins. 

 Durant el període venecià que crec que comença l’ any 1489 el castell es modernitza, ja que s’ha inventat la pólvora i cali poder instal·lar els nous canons. Les torres es van remodelar i es van fer resistents a l’impacta i foc dels canons, però no van lluitar contra els turcs sinó que es van rendir. 

Amb l’ocupació otomana els militars turcs i les seves famílies van ocupar la ciutat I el castell I la població cristiana tenia prohibit l’accés a l’interior de la ciutat emmurallada. Les condicions de vida de la població local eren dures i van acabar marxant cap a altres poblacions. En el 1856 el sultà del moment, Hatt-i-Humayioun reconeix els drets polítics dels cristians en l’imperi otomà. Amb això la ciutat es reviscola, es reconstrueix l’església de l’arcàngel Miquel i bona part de la població torna a la seva ciutat natal.

L’any 1878 el govern otomà cedeix el control de Xipre a Gran Bretanya com a base militar. Es construeix la carretera que uneix Kyrenia i Nicòsia i es reforma el port. També modernitzen la ciutat i es construeix un hospital amb fons privats. A començaments del segle XX aquesta era una ciutat pròspera, tenia escola i un diari. Es va anar convertint en un lloc de vacances per la gent de la capital. Ara be, l’administració britànica va posar les coses una mica difícils a la població local, ja que va implantar taxes molt elevades; a més hi va haver sequeres i una crisi econòmica que va fer que els joves emigressin a Egipte i també a Estats Units. 

Una de les persones que havia emigrat als Estats Units va tornar i va construir el primer hotel per atraure el turisme estranger, l’any 1922. Així va arrencar aquesta ciutat com a destí turístic. Després de la segona guerra mundial a més dels habitants de Nicòsia hi anaven grecs i turcs, molts d’ells s’hi van instal·lar i també bastants britànics. 

Després de la independència, en els anys 1963-64 quan hi havia els conflictes entre les dues comunitats majoritàries grecs i turcs per tot el país, Kyrenia estava tranquil·la, però militars turcs van tallar la carretera que unia aquesta ciutat amb la capital, va ser quan van ocupar el castell de Sant Hilarion. Ara be, es va construir una altra carretera per arribar a Kyrenia i per tant a la ciutat hi seguia arribant turisme. 

Durant els anys 60 hi havia concerts i activitats culturals en el castell i també s’organitzaven regates. 

L’any 1974, al districte de Kyrenia un 83% de la població era greco-xipriota i maronites, mentre que només un 13-14 % era turco-xipriota. La resta eren estrangers residents a la regió, majoritàriament britànics. 

El 20 de juliol del 1974 l’exèrcit turc bombardeja la ciutat i en tres dies s’apodera de la ciutat. Hi ha matances i saquejos, els greco-xipriotes estan forçats a marxar cap a la zona lliure de l’illa deixant-ho tot. En principi, a alguns maronites els van deixar quedar, però la repressió exercida pels turcs envers ells els va fer marxar i en queden molt pocs que segueixin vivint a Kyrenia i la zona ocupada. La majoria de birtànics també va optar per marxar cap a una altra zona. Els ocupants van destruir cases, edificis públics i esglésies. 

Les terres dels greco-xipriotes van redistribuir-les entre els turcs i els colons turcs nou arribats. Es va encoratjar a fer negocis i vendre propietats als estrangers. 

Els habitants de Kyrenia que van haver de desplaçar-se cap a altres zones segueixen en contacte i tenen els seus representants al govern, hi ha un govern municipal a l’exili ( però dins de la mateixa illa, en la part lliure), el seu cap és l’arquebisbe. Organitzen activitats i mantenen el contacte amb la població que està dispersa per la illa. 

Una dona originaria de Kyrenia va reclamar davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans el seu dret a la propietat que l’hi van usurpar els turcs. L’any 1996 es va resoldre el seu cas i es va obligar a Turquia a indemnitzar-la per no deixar-l’hi ocupar la seva propietat i es reconeix que segueix sent seva. El govern municipal de Kyrenia anima a la població a seguir l’exemple i presentar la denuncia corresponent per poder conservar les seves propietats. 

La seu del govern municipal es troba a tocar de la línia divisòria entre la zona ocupada I la lliure. Tota aquesta informació prové de la seva web. Hi ha 5000 kyrenians desplaçats. 

No vaig estar masses hores a la ciutat i em vaig dedicar a recórrer la part antiga i del port. Al costat del port hi ha la fortalesa que ara és un museu. Només la vaig veure per fora. Pel carrer molts homes i joves, poques dones, molt poques. Els carrers de l’interior més descuidats, mesquites una mica deteriorades, esglésies de diferents confessions,... és un lloc molt tranquil, al menys en aquesta època de l’any (gener).