diumenge, 1 de març de 2015

Xipre_17: Bellapais

El poble de Bellapais no està massa lluny de la costa i de Kyrenia; de fet, com que la illa no és massa gran, no hi ha res que estigui allunyat. Està a les muntanyes pentadacktylos, a 260 m d’alçada, pel que quan arribes a dalt hi ha una magnífica vista sobre la costa. El poble està molt cuidat i l’atracció fonamental és la visita a les ruïnes de l’abadia.

En aquesta població hi va viure Laurence Durrell, l’escriptor britànic conegut per la seva novel·la “El quartet d’Alexandria”; no s’ha de confondre amb el seu germà Gerald, que era zoòleg i també escrivia. Era britànic, nascut a la Índia, però se sentia cosmopolita i és que va viure en molts llocs diferents, en molts casos, com a diplomàtic. Va viure a la regió entre el 1953 i el 1956, es va fer construir una casa a Bellapais tot i que treballava a Kyrenia. 

Les seves vivències d’aquells anys i els enfrontaments que hi va haver en aquell període contra el govern colonial els recull en el llibre “limones amargos”. Vaig llegir el llibre en tornar i gairebé ho prefereixo així; vaig veure-ho sense conèixer les seves sensacions, tenint les meves, tot i que el mon que ell relata i el que jo vaig veure no tenen gairebé res en comú. 

El llibre em va agradar molt, vaig trobar que no es centra tan sols en la historia sinó que reflecteix la gent del carrer, el dia a dia... val la pena llegir-lo. No vaig anar a veure la casa, potser després d’haver llegit el llibre si que m’hi hagués arribat, però diuen que tan sols hi ha una placa a la façana d’una casa més del poble. 

Vam dinar a un restaurant davant de l’abadia i després vam entrar a visitar-la. 

Aquest monestir va ser construït en el segle XII pels monjos agustinians que van arribar aquí fugint de Jerusalem, quan aquesta ciutat va caure en mans de Saladí l’any 1187. Van anomenar al monestir Abadia de la Pau. L’estructura original es va ampliar al llarg dels anys, i el claustre i el refectori que es veuen ara son del ~1350. Actualment molts dels que es casen venen aqui a fer-se fotografies. 

En l’any 1360 era una abadia important i venien molt peregrins, però el 1373 els genovesos van saquejar-la. Moltes de les coses que queden son del segle XIII, en estil gòtic francès. Hi ha un sarcòfag de l’època romana (segle II) i llegeixo que els monjos el feien servir per rentar-s’hi les mans.

Devia ser impressionant, és una llàstima que està bastant deteriorat. De totes formes tant a l’església com pel claustre i les sales adjacents hi ha detalls interessants.