diumenge, 8 de març de 2015

Xipre_21: Salamis

Salamis era la més important de les 10 ciutats regnes de Xipre. Segons la llegenda, la ciutat s’hauria construït en el 1180 a. C. per un fill del rei de Salamina, a Grècia. Va estar sota control assiri fet constata en una estela assíria del 709 a. C. Amb la guerra entre grecs i perses del 450 a. C. va passar a estar sota control d’aquests últims.

El rei Evagoras expulsa als perses i aconsegueix la independència; va regnar entre el 410 i el 374 a. C. i va mantenir bones relacions amb Atenes. Va promoure l’hel·lenisme, i va incentivar la cultura, la poesia i la filosofia. Molts pensadors i filòsofs grecs visitaven la ciutat. S’han trobat monedes d’or en les que apareix el nom d’aquest rei, el que posa de manifest la importància de la ciutat en aquella època. 

El seu regnat acaba quan és assassinat. Més tard passa a formar part del regne Ptolomeic i més tard a l’imperi romà. 

L’any 76 hi va haver un terratrèmol que va destruir bona part de la ciutat i també el gimnàs i la columnata de la palestra, que havien fet construir Trajà i Adrià. En el 331 hi ha un nous terratrèmol que ho malmet encara més i llavors els cristians aixequen noves columnes fent servir material del teatre romà. 

En l’època romana la ciutat torna a prosperar, es reconstrueixen edificis, se’n fan de nous... 

L’any 350 de la nostra era se l’hi canvia el nom i passa a ser Constantia, ja que havia estat destruïda per un terratrèmol i Constanci II la va fer restaurar. En els segles VII i VIII hi ha atacs per part dels sarrains, el port queda gairebé inutilitzat i la gent fuig cap a la veïna ciutat de Famagusta. 

Com ja he comentat, la ciutat pren importància amb la desaparició d’Enkomi, en certa forma com una continuació d’aquella. Tot i que les restes més antigues que s’han trobat aquí son del segle VII a. C., la major part del que es veu és del període romà. 

Els banys tenien molta importància en l’època romana i aquí tampoc hi falten. Hi ha les tres sales, amb diferents temperatures, es veu el sistema de conducció d’aigua calenta... 

Banys
No gaire més enllà hi ha les latrines. Em sorprèn que és un espai bastant ampli, amb cabuda per forces persones; tot al voltant de la paret hi ha els seients per cadascú. Sembla com si fos un lloc de trobada i tertúlia mentre feien les necessitats. Curiós.  

Latrines
Cap a l’any 400 diuen que la ciutat estava plena de vida i color, hi havia columnes de marbre recobertes d’estuc pintat, hi havia estàtues també en color, mosaics policroms... 

En l’època cristiana o bizantina, aproximadament entre els anys 400 i el 1100, és quan es construeixen les torres rectangulars, les grans esglésies i basíliques. 

Cisterna
En algun que altra racó encara es pot veure alguna resta d’aquests frescos dels que es parla. És una llàstima que no se n’hagin conservat més. 

El pas dels anys va afavorir que la sorra cobris tota la ciutat i quedés amagada i protegida. Nomes sobresortien les puntes de les columnes. 

En fer les excavacions es van trobar monedes de l’època dels Lusignan, prop de les basíliques el que fa pensar que hi devia haver gent que va viure en les ruines de la ciutat al voltant de l’any 1300. 

Després, en l’època veneciana, es feia servir el material d’aquesta ciutat per noves construccions; s’han trobat fragments de columnes i escultures, que eren d’aquí, a Famagusta.

El teatre tenia cabuda per 15.000 espectadors i evidentment té molt bona sonoritat. Segons llegeixo en el mateix teatre hi havia un temple dedicat a Dionís, no sé si fa referència a la mena d’altar que hi ha al centre o a alguna altra cosa. 

Les rajoles del paviment em sorprenen ja que em recorden les de les cases antigues de Catalunya. 

Hi ha moltes escultures decapitades i els turistes es dediquen a fer-se fotografies posant-s’hi al darrera i treien el seu cap per dalt. Quan vaig ser-hi jo, hi havia un grup i feien cua per fer-se la fotografia!

Devia ser una ciutat impressionant i amb el que ja ara només es pot intuir, però ja es detecta la seva magnificència. Intento imaginar-la amb les cases de parets pintades, segons el retall de fresc que he vist... crec que a mi que m’agraden les coloraines m’hagués encantat. 

Just des de l’aparcament en el mar es divisa un vaixell vermell i blanc, és el Barbaros, un vaixell turc que acompanyat d’una flotilla turca de tant en quant fa incursions en les aigües de la zona lliure, al sud de la illa, a la recerca de gas. 

El govern xipriota es queixa a la comunitat internacional, cada cop que passa, però sense resultat. La darrera vegada crec que va ser a l’octubre del 2014. Això ha provocat un nou trencament del diàleg per solucionar el problema de la divisió de la illa. Un dels greus problemes per resoldre el tema de la reunificació és com es fa la distribució dels terrenys, ja que les cases que eren dels greco-xipriotes ara estan ocupades per turcs.