dissabte, 25 d’abril de 2015

Geòrgia_2: Monestir de Jvari

Va estar tota la nit plovent i quan ens vam llevar continuava. A més, el pronòstic del temps no pintava gens be ja que anunciaven molt fred, i no es van equivocar.

Vam sortir de Tbilisi cap al nord, per la carretera militar, la highway, que arriba fins a la frontera nord. Es va posar a nevar i feia molt de fred; tot i que estava tot el terra mullat en alguns llocs quallava. 


Prop de Mtskheta, sobre un turó, hi ha el monestir de Jvari o de la santa creu, que per molts georgians és un lloc especialment sagrat. Antigament aquí hi havia un temple pagà.

El cristianisme va arribar a Geòrgia en el segle IV i l’any 330 amb la conversió del rei Mirian al cristianisme es va convertir en la religió de l’estat. Amb motiu d’aquest fet, en aquest turó s’hi va erigir una creu de fusta i una petita església davant de la creu. Deien que la creu feia miracles i això va provocar que hi hagués un flux constant de peregrins. Cap a l’any 600 es va construir una nova església més gran, en el lloc on hi havia la creu, per això al monestir se l’anomena de la santa creu. La base de pedra on hi havia la creu encara es conserva a l’interior de l’edifici. Aquesta església va passar a formar part del patrimoni de la Unesco l’any 1994. 

Més o menys al seu voltant es veuen les restes de la muralla que s’havia construït al voltant del monestir. 

La que va propagar el cristianisme a Geòrgia va ser santa Nina o santa Nino, que vol dir cristiana. No sé perquè, però en molts llocs l’anomenen sant Nino, en masculí, tot i que era una dona. Aquesta santa és molt venerada a Geòrgia. Segons la llegenda hauria guarit a la reina quan estava molt malalta i això va fer que es convertís al cristianisme. Més tard va haver-hi la conversió del rei. Segons diuen, durant una cacera es va perdre al bosc quan ja es feia fosc. Llavors desesperat va resar al deu de la Nino, en el que creia la seva dona. Així va trobar el camí per tornar a casa i es va convertir al cristianisme, declarant aquesta com a religió d’estat. 

A dins de l’església no hi pot faltar la icona de santa Nino i una creu en substitució de la primera que hi va haver. L’interior és molt senzill però a mi em resulta agradable, em recorda les ermites romàniques. En totes les esglésies ortodoxes cal posar-se un mocador per tapar-se el cabell.  












La creu de santa Nino és peculiar, ja que té els braços una mica desplaçats cap avall. Segons la llegenda una nit va somniar que la Verge Maria l’hi entregava una creu feta amb dues branques; en despertar-se va pensar que era un senyal de que l’hi demanava que anés a evangelitzar Iberia, el que ara és Geòrgia, així que va fabricar una creu com la que havia somniat i va lligar les dos branques amb els seus cabells. 


A part de ser un lloc sagrat com que està dalt del turó i domina tota la vall també tenia una funció de vigilància. Actualment moltes parelles de nuvis pugen aquí per tal de que beneeixin la seva unió. Com que fa molt mal temps, la vista sobre el riu i la ciutat de Mtskheta està molt emboirada.