dissabte, 16 de maig de 2015

Azerbaidjan_5: Pirgulu

Continuem ruta cap a Pirgulu. El paratge segueix sent espectacular. 

Pel camí hi ha un pont penjat sobre el riu que amb la ventada s’ha entortolligat per totes bandes i hi havia un grup de treballadors intentant posar-lo be. Era impressionant, uns de cada banda intentaven anar-li donant la volta. La boira i el fred no els hi posaven les coses fàcils. 

Quan arribem a Pirgulu la boira no ens deixa veure la vista. Aquest poble té una estació astrofísica. Per tal de controlar i protegir l’atmosfera d’aquesta zona de la pol·lució i evitar l’erosió del terreny, es va declarar reserva natural l’any 1968. Així també es volia protegir la seva flora i fauna.  
Com que fa mal temps l’observatori està tancat. Antigament aquí tan sols hi vivien els treballadors de l’observatori, però després s’hi va anar instal·lant més gent. 

L’observatori es va començar a construir el 1958 i es va inaugurar al gener del 1960. La seva situació a 1500 m d’alçada fa que tingui una atmosfera neta i hi ha uns 150 -180 dies i nits clars i amb bona visibilitat. 

Treballen sobre tot en astrofísica i astronomia fonamental. Hi ha tres grans camps de recerca: la física de les estrelles, els cossos del sistema solar i la física solar. M’hagués agradat poder entra-hi i veure el cel de nit, però era impossible veure res. 

O sigui que vam quedar-nos al babayurd camp; les casetes molt agradables, amb dos habitacions, una sala menjador i a fora també una sala amb taula. 

Ens van donar la clau però no servia de res ja que no tancava la porta. Eren amables i vam menjar molt be; per entrar en calor en acabar de sopar ens vam prendre un gotet de vodka. 

Era la marca Russian Standard i segons expliquen a l’etiqueta, es fabrica amb els mateixos ingredients i seguint la recepta original de 1894 del científic rus Dmitri Mendeléiev, a qui els tsars l’hi havien demanat que els hi preparés una beguda.