diumenge, 24 de maig de 2015

Azerbaidjan_8: Volcans de fang del Gobustan

Un cop vista la zona dels petroglifs, el museu a l’aire lliure, anem a veure els volcans de fang. El camí està molt malament i algun cotxe s’encalla un parell de cops, però al final arribem tots al lloc. 

El que veig em sorprèn. Una amplia extensió de terreny amb un nombre considerable de petits cons volcànics. No sé si sempre està així o era perquè havia plogut, però el terra estava fangós i tou. 

En el mon es coneixen uns 700 volcans de fang i d’aquests uns 400 es troben en aquesta zona d’Azerbaidjan i el mar caspi. Des del 1810 hi ha hagut unes 200 erupcions en 50 dels volcans que hi ha Azerbaidjan. Les erupcions d’aquest volcans van acompanyades de fortes explosions i sorolls subterranis. 

Hi ha una relació directe entre aquests volcans i el gas i el petroli. On hi ha volcans de fang s’hi ha trobat petroli i gas. Aporten informació sobre la formació i la migració del gas i el petroli. 

Els volcans de fang també es coneixen com volcans sedimentaris o volcans de gas-petroli. S’assemblen als volcans magmàtics: poden entrar en erupció de forma violenta, alliberant gasos que s’encenen. La gran diferencia entre els dos tipus de volcans és la temperatura. En els volcans magmàtics la lava i pedres que escupen durant l’erupció estan a temperatura elevada, en canvi en els volcans de fang no, les seves emissions son a temperatura ambient. 

Els gasos alliberats pels volcans de fang s’encenen en sortir a l’exterior i les flames que es formen poden adquirir una alçada considerable; podent arribar a mesurar centenars de metres. Emeten milions de metres cúbics de gasos i tones de fang. Els que es troben en el fons marí generen illes i poden desencadenar terratrèmols. 

En les capes internes del terreny, llegeixo que pot ser a una fondària de 800 Km, hi ha bosses d’hidrocarburs, els lleugers en forma de gas i els més pesats en forma de líquid més o menys dens (el cru o petroli). 

Quan la bossa de gas, que majoritàriament conté metà, troba una via de sortida cap a l’exterior l’aprofita. L’emissió de gasos va acompanyada amb l’emissió d’aigua mineral (de les capes internes) i a vegades també amb petites restes d’olis (hidrocarburs més pesats); tot això surt juntament amb fang que es diposita a la superfície generant monticles d’alçades que poden tenir diferents alçades. 

Degut a que el material amb el que es formen és molt tou, es consideren volcans efímers (en l’escala de temps geològica), ja que el vent i la pluja els erosionen amb facilitat. 

Aquests volcans tenen una activitat constant; alguns son secs i altres humits. Molts cops no formen cons com els volcans magmàtics, sinó que el fang s’estén pel territori pla del voltant. Per això no adquireixen una gran alçada. 

A més de ser interessants perquè indiquen que hi ha gas i petroli, tots els productes que generen es poden fer servir, com a productes de partida en la industria química, la construcció i en farmacologia. 

La base del fang és la sílice, i les anàlisis han determinat que té ions metàl·lics, entre ells el magnesi i el calci, elements no metàl·lics (no sé en quina forma) com el iode i el brom, i compostos orgànics aromàtics (olis essencials) que tenen propietats curatives. No s’hi han trobat substancies tòxiques. Per això aquest fang es considera que té propietats curatives i es fa servir en spas i en banys de fang.  

Per evitar el deteriorament d’aquests volcans, quan augmenti l’afluència de turisme, n’hi ha ja uns quants que estan protegits. 

És molt curiós, hi ha llocs en els que el terreny és sòlid i pots pujar a mirar el cràter del volcà, en el que es veu la massa grisa borbollejant i en altres llocs, el terreny és tou, flonjo. Se sent soroll quan va sortint el gas. 

En un d’aquests llocs en que el terreny és més tou em va passar una cosa curiosa: de cop el peu se m’ensorra, era una sensació molt estranya, com si el xuclés cap a dins, vaig arribar a enfonsar la cama uns 25 cm fins que no vaig aconseguir treure-la. La massa de terra o fang era viscosa i la sensació va ser de fred. Quan vaig haver tret el peu del forat va començar a sortir gas i fang, en un moment va néixer un petit volcà. 

Els volcanets eren una monada. Sorgien del no res, fent grans bombolles grises i el fang que es va dipositant al seu voltant fan que de seguida es formi un petit bony en el terra. Aquests volcans tenen una capacitat hipnòtica, et pots estar estona contemplant el seu cràter, veient com es forma i es desfà la bombolla; és una ximpleria però era molt curiós. 

Em va agradar molt veure aquests volcans i descobrir la seva existència. Tot i el fang que vaig acumular en la roba i les botes, em va encantar l’experiència.