diumenge, 21 de juny de 2015

Azerbaidjan_12: Península d’Absheron. Amirjan

Avui sortim de Bakú per anar cap a la península d’Absheron. Ens aturem en un poblet anomenat Amirjan. No està massa lluny de Bakú. 

El primer que visitem és la mesquita, que té dos minarets i que sorprèn per la seva grandària, en un poble petit i de carrerons estrets. 

Costa fotografiar-la ja que no et pots allunyar gaire. Pel lloc on està és grandiosa. La va fer construir un dels magnats del petroli, Murtuza Mukhtarov, que va viure entre 1855 i 1920. 

Era de família pobre, i tot i que no estava escolaritzat, va ser autodidacta i va arribar a ser un bon enginyer i un bon especialista en perforacions. L’any 1890, quan ja tenia prou experiència, va fundar la seva pròpia companyia petroliera, amb 2500 treballadors.

Com ja havia comentat, aquests rics empresaris contribuïen a la construcció de diversos equipaments; Mukhtarov no va ser menys. Va patrocinar la construcció de dues mesquites, la primera al seu poble natal, Amirjan, l’any 1907. En l’època soviètica moltes mesquites van quedar fetes malbé però aquesta va sobreviure. 

Mukhtarov odiava als bolxevics i molt especialment a Stalin. Diuen que al començament de la seva època revolucionaria, quan estava a Bakú es tenia que amagar de Mukhtarov. 

Poc abans de l’entrada de l’exèrcit roig a la ciutat, en el 1920, Mukhtarov havia declarat que mentre ell visqués no deixaria que els bàrbars entressin a casa seva amb les botes de soldat. I quan van entrar al seu palau, muntats a cavall va disparar en contra seu i després es va suïcidar. La seva dona va viure presonera en una habitació del palau; va aconseguir fugir amb un diplomàtic cap a Istanbul, però aquest l’hi va robar. Va morir al voltant del 1950.

Com ja he comentat, hi havia moltes grans mansions que pertanyien als industrials petrolers. Com que volien que el seu nom perdures quan morissin, es va posar de moda marcar les cases amb les seves inicials, creant el monograma de la família. El de Mukhtarov era una M però d’altres podien ser dues o tres inicials. En aquella època l’alfabet oficial era l’àrab, però l’alfabet ciríl·lic, tenia més prestigi, ai´xi que els monogrames es feien utilitzant aquest alfabet. La M de l’alfabet llatí és igual a la del ciríl·lic, i aquest alfabet va ser l’oficial en el 1938.

A l’entrada de la mesquita hi ha la tomba d’aquest empresari. De dins suposo que esta restaurada, ja que en el període soviètic s’havia utilitzat com a magatzem. 

Passejant pel poble es veuen be les canalitzacions del gas, a la vista, i elevades, com es veuen per tot el país i pel país veí. De la canonada gran hi ha les ramificacions d’entrada a les cases. Ho trobo curiós.

Hi ha una altra mesquita força més antiga, la de Nizameddin. Segons una inscripció que hi ha es va construir en el 1330, i era de l’època de l’estat de Shiravanshah. Inicialment era més petita del que es veu ara, però al llarg del temps es va anar ampliant. Una particularitat és que no tenia minaret.  

Aquesta mesquita ara fa pena, està descuidada, buida, sense llum i amb força brossa acumulada a l’interior. Crec que va patir molt més els estralls dels bolxevics. Les columnes de l’entrada em sembla que es van construir a començaments del segle XX. 

El poble és molt tranquil, i gairebé no trobem ningú pel carrer.  

En una cantonada tenen una placa dedicada a Abbasgulu Bakikhanov. Havia nascut en aquest poble i va ser molt conegut en diferents àmbits, ja que era escriptor, poeta, periodista, historiador, filòsof… i a més, era el nebot del darrer khan de Bakú.