dissabte, 27 de juny de 2015

Azerbaidjan_14: Península d’Absheron. El petroli. Qala

Per la carretera, tant a prop de Suraxani com de Bakú, es veuen torres d’extracció de petroli. Impressiona, camps plens de pous, un al costat de l’altre.... hi va haver una època en que la gent tenia el seu pou, com qui té l’hortet, per l’ús familiar, o per vendre... I és que el petroli té una composició molt variada, pel que té moltes aplicacions.

Antigament es feia servir la paraula nafta, que tindria origen persa, i que feia referència al petroli que brollava del sol.  

Les fotografies i gravats que he vist del segle XIX, mostren pous semblants als d’aigua, amb una politja que feien pujar manualment o amb ajuda d’animals. Es va trobar un pou, que es creu que és el més antic, amb una inscripció en la que deia que s’havia reconstruït en el segle XVII. Hi ha un altre pou, de 35 m de fondària que es té constància que s’havia construït l’any 1594. 

A l’edat mitja la gent de la regió de Bakú ja feia servir el petroli. En les cases i carrers es feia servir per il·luminació; també es cremava per donar calor i escalfar la casa, i per cuinar. Diuen que a començaments del segle XX l’olor del querosè que es feia servir per cuinar se sentia per tota la ciutat. 

En medecina també tenia moltes aplicacions i es comerciava amb productes medicinals extrets del petroli. Entre altres coses es feia servir per problemes de pell, reumatisme, gota....

En defensa, o per ús militar, els bizantins ja l’havien utilitzat i és el que es coneixia com el foc grec. Es podien llançar amb catapultes objectes plens de petroli o torxes enceses.... 

Antigament el preu del petroli depenia sobre tot de la demanda militar. Més sol·licitat, més car. S’exportava cap a Europa, Iran, Índia, Turquia, Moscou... Es duia en caravanes de camells o altres animals de càrrega i ben emmagatzemat. 

La primera refineria es va construir en el 1859 a Suraxani i les primeres perforacions el 1846. Quan l’any 1878 Alexandre II va permetre l’extracció de petroli de forma privada la vida a Bakú va canviar. 6 anys més tard hi havia ja 300 pous i a començaments del segle XX a Bakú s’extreia la meitat del petroli que s’extreia en tot el mon.

Els germans Nobel van tenir molta importància a Bakú i a Rússia. Eren tres germans, Robert, Ludwig i Alfred. El primer que es va instal·lar a Bakú, als anys 1870 va ser Robert, que era químic i que anteriorment vivia a Sant Petersburg. Interessat en el mon del petroli va convèncer als seus germans per fundar una companyia, la Branobel (el nom vindria de Brothers Nobel) en el 1879.  

Ludwig, crec que era enginyer, juntament amb el seu germà Robert, van resoldre el problema del transport del petroli. Va construir el primer petrolier modern. Els americans ja transportaven el petroli per mar, però sovint hi havia accidents, es trencava el buc i hi havia explosions. Va dissenyar un vaixell amb tancs d’acer on es podria transportar de forma segura. Aquest primer vaixell el van batejar amb el nom de Zoroastre. Es va construir a Suècia i el fill gran de Ludwig el va portar des del mar Bàltic, a través dels rius Don i Volga fins al mar Caspi. El Zoroastre va arribar a Bakú el maig del 1878. 

La companyia dels germans Nobel va contribuir molt al desenvolupament de l’industria petroliera, tant a nivell d’extracció i refinament, com de transport. Crec que també son els que van introduir la construcció d’oleoductes. A finals del segle XIX era una de les companyies més grans del mon. 

Llegeixo que Ludwig es va esforçar en millorar les condicions dels treballadors de les seves empreses. Va reduir els torns de treball, va crear escoles i centres de salut pels treballadors i una cooperativa. 

Amb la revolució russa els hi van confiscar les propietats i empreses i van poder fugir gracies a l’ajuda d’alguns dels seus treballadors.  

En el 1889 Ludvig va instaurar a Rússia els premis Ludvig Nobel, per descobriments científics remarcables. I en el 1888 es van establir les beques Ludwig Nobel a a l’escola reial de Bakú. Diuen que Alfred quan va instaurar el premi Nobel es va inspirar en la idea del seu germà. 

La companyia de Bakú era dels tres germans i per tant, part dels guanys contribuïen al fons pels premis Nobel. Diuen que el primer premi, en el 1901 hi havia 12% dels diners que venien del petroli. 

A Rússia i Azerbaidjan el nom de la família Nobel és molt respectat. Llegeixo que la família Nobel ha creat, en memòria al Ludwig, el premi a la sostenibilitat, que potencia la recerca i les pràctiques en energies renovables.

Deixant ja el tema del petroli, arribem a Qala, on hi ha un museu arqueològic etnogràfic a l’aire lliure, que es va inaugurar en el 2008. 

El poble de Qala, o Gala, es troba en un turó i tenia importància estratègica ja que dominava tota l’àrea. L’any 1988 es va declarar reserva etnogràfica i conté 216 monuments d’importància històrica, arqueològica i arquitectònica. 

El que nosaltres vam visitar és el recinte del museu, que és molt més petit i representa un poble de l’edat mitja a la península d’Absheron.  

Les excavacions han demostrat que aquesta zona ja estava habitada en el 3000 a. C. i pels objectes trobats fa pensar que era un assentament estable i de certa importància. S’ha vist que ja tenien canalitzacions d’aigua i pels objectes trobats se sap que tenien relacions comercials amb altres cultures. 

En el recorregut que és fa, hi ha objectes de diferents períodes, des de l’edat del bronze, en el 3er mil·lenni a. C. fins al segle XIX. Però el conjunt vol recrear la vida del poble a l’edat mitja.

Una de les coses que m’agrada més son els petroglifs. Molts d’ells son reproduccions, però així i tot, m’agrada veure les figures, els motius que gravaven. Es poden veure tota mena de figures humanes, figures d’animals, algun gravat del sol, moltes figures geomètriques.... 

Hi ha també figures femenines, i al menys un gravat en el que es veuen dos figures mantenint relacions sexuals. Es pensa que aquests representacions podrien simbolitzar la fertilitat. 

Els arqueòlegs també suggereixen la la possibilitat de que reflecteixin una antiga llegenda sumèria sobre la deessa Inanna i les seves aventures amoroses. Això no es descabellat ja que mantenien contacte amb aquesta cultura.  

A part dels petroglifs que es van trobant al llarg de tot el recorregut, hi ha les cases del poble, dedicades als diferents oficis: hi ha on feien els estris en ceràmica, el forn del pa, el ferrer..... Hi ha els estables amb camells i bens, aquests pobres una mica amuntegats. 

Les construccions del segle XVII eren cases amb cúpula, que afavoria que fossin més fresques i que circulés millor l’aire que si fossin de sostre pla. 

Es pot veure un dolmen del segon o tercer mil·lenni a. C. Aquesta mena de construcció s’ha trobat en altres llocs de la península. Les parets i el sostre de pedra, se suposa que era perquè és una zona de vents. Per això també molts segles més tard, les cases estaven envoltades d’un mur de pedra.  

A finals del segle XIX van començar a importar fusta i es va fer servir en la construcció d’habitatges. Això va permetre la construcció de cases de dos plantes, que va ser tota una novetat. Una de les cases que es veu, la que en diuen dels mercaders, és així. El primer pis es va construir en el 1810 i el segon a finals del segle. Els terres de fusta es cobrien amb catifes. I aquestes cases tenien ja els sostres plans.  

Hi ha una tenda, d’un assentament del segon mil·lenni a. C.; probablement hi vivien nòmades, i pel que s’ha trobat es dedicaven a la caça, la pesca i als ramats. L’assentament estava envoltat per un mur de pedra mentre les cabanes eren aquestes tendes fetes amb pells d’animals. El mur presentava pel cantó interior, petroglifs, representant rituals religiosos, gent, animals, figures geomètriques.... 

Hi ha també una tomba, subterrània i amb una làpida de pedra tapiant l’entrada. S’han trobat tombes en pedra, amb gravats i relleus, en alguns casos, amb versos de l’alcorà i poemes escrits.

Hi ha també un timbal de pedra, semblants al que vam veure a Gobustan. I es pot veure la representació d’un mercat.

Hi ha una part més de museu, amb peces en vitrines, de diferents objectes trobats en diferents punts de la península. 

És un museu curiós i un tant peculiar, així i tot, el trobo interessant.