La plaça de sant Francesc d’Assis està just davant del port de la ciutat. El seu origen és del segle XVI, quan els vaixells espanyols s’aturaven aquí de viatge entre la península espanyola i les índies. Això va portar a l’aparició d’un mercat i la construcció d’una església monestir. Com que el mercat feia soroll els feligresos i els monjos es van queixar i van haver-lo de traslladar a la plaça vella.
Aquesta plaça també és molt amplia, i oberta al mar. Em sorprèn en la part antiga de la ciutat trobar aquests espais tan grans, que contrasten amb els carrerons del voltant.
Just davant de l’església hi ha la font dels lleons. És una obra feta en marbre, en l’any 1836. Durant el segle XX l’ha van canviar diferents cops d’ubicació fins que ha tornat al lloc original.
En l’altra extrem de la plaça hi ha una altra escultura, aquesta moderna, que em crida l’atenció. Es titula “la conversa”. És obra de l’escultor francès, Étienne. La trobo molt senzilla de formes i alhora molt suggerent.
I al costat del convent de Sant Francesc d’Assis hi ha l’escultura titulada “el cavaller de París”. Representa a un personatge que vivia a l’Havana pels anys 1950. Vestia de negre i duia també una capa negra, tant a l’hivern com a l’estiu. Portava el cabell llarg, barba, ungles llargues... una mica deixat el seu aspecte. Sempre duia una carpeta i una bossa amb les seves coses.
Diuen que era una persona agradable, que apareixia en el moment més inesperat, tot i que més o menys tenia unes rutes fixes. Es passejava en bus per la ciutat, saludava a tothom i amb tots es posava a parlar de filosofia, política, religió o de les noticies del dia. Sabia parlar, denotava educació, mai deia paraulotes i no demanava caritat. Tan sols acceptava diners de la gent que coneixia i a canvi els hi donava un obsequi (alguna cosa senzilla, o a vegades els hi tornava unes monedes). Tothom el respectava molt, malgrat la seva pinta. 
Sembla ser que aquest personatge era espanyol, nascut a la província de Lugo. Va arribar a l’Havana en el 1913, quan tenia 12 anys. Va treballar en coses molt diferents, fet que l’hi va permetre adquirir una amplia cultura. Sembla ser que el que el va pertorbar mentalment va ser que l’empresonessin, en el 1920, per un crim que no havia comès. Del crim comès no se’n sap res. No se sap què havia fet per merèixer la reclusió. Quan va quedar en llibertat és quan va deambular per la ciutat. La família volia que retornés a Espanya, però s’hi va negar.
Altres teories apunten a que els seus problemes mentals no van venir de l’arrest sinó d’algun drama personal. També hi ha mil i una teories sobre com va començar a rebre el nom de cavaller de París. Va morir l’any 1985. L’escultura em sembla entranyable; la gent es fotografia agafant-l’hi el dit, crec que perquè porta bona sort.
Cap a l’any 1550 els monjos franciscans que s’havien instal·lat en aquesta zona de la illa, van iniciar la construcció de l’església i monestir. La seva construcció es va allargar molts anys, i més tard, cap al 1720 va ser reconstruït en estil barroc. Durant el període colonial, entre el segle XVII i XVIII, va servir de cementiri per la noblesa, tant religiosa com laica. També es va utilitzar com escola. En el 1841 el govern colonial espanyol considera que les ordres religioses tenen massa pes i s’apodera dels seus bens. Així és que deixa de funcionar com església. Actualment és una sala de concerts i museu.
Els carrers d’aquesta zona són agradables, tot i que estan atapeïts de turistes, però les façanes de les cases estan pintades i els balcons de fusta donen la nota de color.
No massa lluny s’arriba a la plaça d’armes. És una agradable sorpresa veure que està plena d’arbres. És refrescant, dins de la calor sufocant que fa aquí. En el centre de la plaça hi ha una escultura que representa a Céspedes, el impulsor de la independència de Cuba en el 1868. Hi ha palmeres reials i altres arbres, que donen una plaça ombrívola on hi ha el mercat de llibres de segona ma. No hi ha massa varietat de llibres, i estan bastant fets malbé. La majoria son de temàtica revolucionaria.
Aquesta plaça és la més antiga de les quatre places colonials de l’Havana. El seu disseny data del 1520. En aquella època se la coneixia com la plaça de l’església, però aquest edifici va ser derruït en el 1770 i s’hi va construir el palau dels capitans generals. Com que es va començar a utilitzar la plaça per exercicis militars va prendre el nom que té ara, de plaça d’armes.
Les cases i palaus que envolten la plaça son de la mateixa època, de finals del segle XVIII. Un és el palau dels comptes de Santovenia, convertit ara en un hotel de cinc estrelles.
Just davant del palau dels capitans generals el paviment del carrer és de fusta. Sembla ser que a començaments del segle XIX l’empedrat dels carrers estava molt deteriorat i quan plovia es formaven bassals. Als veïns de la plaça els hi molestava tenir el fang i l’aigua a la porta de casa, i també deien que no podien dormir amb el soroll que feien els cotxes de cavalls sobre l’empedrat. Per això es va fer la prova de recobrir el terra amb fusta, per esmorteir el soroll. Ara be, la fusta no aguantava massa be els aiguats, i l’invent no va tenir l’èxit esperat. Així que no es va fer la prova en cap altre carrer i es va deixar aquest de mostra, com a part de la historia.
En un extrem de la plaça hi ha una antiga capella, anomenada “el templete”. El recinte està tancat i a mi em sembla una mica descuidat, A més de l’edifici hi ha una ceiba. Cada 15 de novembre, vigília de la fundació de la ciutat, la gent ve aquí i dona voltes al voltant de l’arbre per demanar bona sort o que se’ls hi compleixin els desitjos que sol·liciten. Sota aquesta ceiba s’havia celebrat la primera missa a l’Havana, en el 1519. En realitat la ceiba ja no és la mateixa, però el lloc si.
I aquí mateix donant al canal d’entrada a la badia de l’Havana, hi ha el castell de la Real Fuerza. És la fortalesa més antiga d’Amèrica que encara es conserva en peu. Inicialment aquí hi havia hagut un altre fort, que van destruir els corsaris francesos en el 1555. Per això l’any 1558 s’inicia la construcció de la nova fortalesa. És impressionant. A la part alta hi havia la vivenda del governador i a dalt de tot de la torre s’hi va posar un gallet en bronze, que es va anomenar giraldilla.
En l’època colonial per aquests mars hi navegaven pirates i corsaris; per això l’Havana necessitava protegir-se de possibles saquejos i es va iniciar la construcció de fortaleses. Una d’elles va ser la de la Real Fuerza, però n’hi ha d’altres.
A l’entrada del canal hi ha dos fortaleses, una a cada cantó, la de “los tres reyes del morro” i la de “San Salvador de la punta”. Al llarg dels anys es van ampliar i reforçar i es van construir nous forts per protegir la ciutat.
Arribem a la plaça de la catedral, que té la façana recoberta perquè està en restauració. Aquesta plaça és del segle XVIII, o sigui més moderna que les altres tres que hi ha a la ciutat vella. És molt agradable tot i que no poder veure la façana de la catedral és una mica decebedor.
La ciutat estava en plena efervescència de neteja i restauració. En part crec que era per la visita del papa Francesc.
Ara, quan escric això el pontífex ja és allà. Sentint parlar a la gent, uns estaven esperançats de que potser finalment les coses podien canviar, mentre que d’altres eren molt escèptics. Pel que he llegit aquests dies la “neteja” ha sigut molt intens, s’han retirat als pidolaires del carrer, al menys en els barris per on té que circular. A la missa i els actes que hi han aquests dies s’ha prohibit l’assistència dels opositors i de les dames de blanc. O sigui que es restringeix l’accés als que estan en alguna llista negra.
Passejant per la ciutat vella es pot entrar en diferents edificis colonials, que estan restaurats i ben cuidats, i al menys es pot accedir al pati central. Son molt bonics i semblen petits oasis que et permeten allunyar-te per uns moments de la calor i el soroll de l’exterior.
Vam dinar pel barri vell, crec que prop de la catedral. Vam menjar molt be, però pel turista la vida és poc més barata que aquí a Barcelona. Una ampolla d’aigua de litre i mig a l’hotel m’havia costat 2,5 CUCs (o sigui aproximadament 2,5 euros). Vam prendre llagosta. Això sí que està millor de preu, surt a uns deu o dotze euros. Però acabes menjant per 17 o 18 euros (un plat, aigua i vi).
Després de dinar la calor és fa insuportable i el millor és retirar-se a descansar una estona amb aire condicionat.
