divendres, 25 de setembre de 2015

Cuba_7: L’Havana. Fortalesa de San Carlos de la Cabaña

Aquesta fortalesa forma part del parc històric militar del Morro- Cabaña, que està a l’altra banda del port de l’Havana. La millor hora per anar-hi és a la tarda i estar al vespre per la posta de sol allà. 

Aquesta fortalesa es va construir entre el 1763 i el 1774 i actualment és patrimoni de la humanitat. Per entendre una mica la seva història cal remuntar-se al passat. 

En el 1514 els espanyols funden la ciutat de San Cristobal de l’Havana, i el seu nom era en honor de la filla d’un cacic taïno. Els següents cinc anys la van traslladar de lloc des vegades fins que van trobar l’indret adient, que tenia menys mosquits. Així l’Havana actual és del 1519. 

En el 1538 els corsaris francesos i els esclaus van arrasar la ciutat. De totes formes, quan els espanyols van conquerir Mèxic i Perú, la situació de l’Havana , a l’entrada del golf de Mèxic, va convertir-se en un centre estratègic i la ciutat va prosperar molt. L’any 1607 passa a ser la capital en detriment de Santiago. 

Després dels saquejos pirates s’havien construït dos fortaleses a banda i banda de la badia, i més tard es va emmurallar la ciutat; això va evitar més atacs de pirates i corsaris, però no va servir per aturar als britànics, que durant la guerra dels set anys van apoderar-se de la ciutat en el 1762. 

En aquell moment en aquesta banda de la badia hi havia la fortalesa del Morro, però el turó on ara hi ha la de La Cabaña estava despoblat. Els britànics el van ocupar amb la seva artilleria i des d’aquí la van emprendre a canonades amb la ciutat i la fortalesa del Morro, fins que els espanyols es van rendir. 

Els britànics tan sols hi van estar onze mesos; la corona espanyola la va recuperar a canvi de Florida. Després d’això, Carles III rei d’Espanya va fer construir la nova fortalesa, que és la fortalesa colonial espanyola més gran d’Amèrica i que mai va ser atacada, de tant inexpugnable com és.  

En l’època dels governs de Machado i de Batista va ser una presó militar i aquí es feien els afusellaments. Molts dels que van lluitar per la independència havia estat empresonats aquí i alguns també hi van ser afusellats. 

Més tard, després de la revolució del 1959, el Che Guevara hi va instal·lar el seu despatx i supervisava les execucions dels partidaris de Batista acusats de crims de guerra. Aquell primer any es van dur a terme moltes execucions i cap d’elles amb un judici amb garanties i autoinculpacions aconseguides a la força. Sembla ser que durant tres mesos va signar unes 20 execucions diàries. Com a premi després l’hi van concedir la presidència del banc nacional de Cuba.

Actualment és un museu, però que té també zona enjardinada i algun bar. La vista de l’Havana és molt bonica, sobretot a la posta de sol. A més a les 9 del vespre es pot veure la cerimònia “del cañonazo”.

 És una tradició que data del segle XVIII. En l’època colonial des d’un vaixell al port es disparava una canonada a les 4,30 del matí i a les 9 del vespre per anunciar l’obertura i el tancament de les portes de la muralla; servia també per avisar que es treia o es posava la cadena que tancava l’entrada del port. 

Aquest ritual se segueix fent i a la llum de les torxes veus aparèixer els soldats uniformats, amb els vestits de l’època, desfilant i preparant-ho tot per fer el tret que anuncia l’hora. Feia molta calor i feia pena veure’ls amb aquella quantitat de roba a sobre, i per acabar-ho d’adobar, la perruca! Es devien fregir-se allà sota! 

Per veure l’espectacle una família s’ha espavilat a fer una mica de negoci. Pagant una entrada d’un CUC pots pujar al terrat d’un dels edificis i et serveixen una copa, mojito o el que vulguis i des d’allà tens molt bona vista sobre tot el pati.  

És un recinte molt gran, amb algunes sales que es poden visitar, en les que hi ha alguna exposició, com el despatx del Che Guevara, els calabossos, armes, maquinaria diversa, com una catapulta, una capella... 

Com a museu en aquest sentit no té massa cosa. Hi ha barrejat botigues de records, bars... S’ha convertit en un espai lúdic, on hi venen les famílies a passar el dia, a veure la posta de sol i l’espectacle... hi ha fins i tot un espai de jocs pels nens. La vista de la ciutat val la pena. Res recorda el passat fosc d’aquestes parets, perquè per la revolució tot s’hi valia. 

Quan son gairebé les 9 comencen a desfilar els soldats. S’ha acumulat molta gent. Des d’on estem no entenc el que diuen, però és una representació, amb diferents personatges, discursos... I quan és l’hora el gran tro que t’agafa (al menys a mi) de sorpresa. És impressionant. Les criatures ploren de l’ensurt. 

En acabar els soldats es retiren i comença la festa. Musics i ballarins amenitzen el vespre. El públic treu els telèfons mòbils per gravar l’espectacle. 

D’allà marxem cap al malecon. És la festa de carnaval. No entrem al recinte però des de darrera la reixa veiem passar les comparses. Hi ha moltíssima gent i tot i que tan sols són les 10 de la nit hi ha força gent que ja va ha begut força rom. Hi ha paradetes on venen menjar i beguda, majoritàriament cervesa o rom. De menjar el porc o pollastre. Hi ha cues per tot arreu i és una mica una bogeria. Només es pot pagar amb moneda local (el CUP). 

Per entrar a la zona hi ha tota una barrera de policies que filtren l’entrada: no es poden portar navalles. Quan marxem segueixen allà i observem com bloquegen el pas a uns joves que intenten passar entre ells i registren que no portin armes. 

Per tornar cap a l’hotel aconseguim agafar un taxi, estan molt sol·licitats; és un taxi pirata i és un CUC més barat que l’oficial.