dissabte, 17 d’octubre de 2015

Cuba_14: Cayo de las Iguanas

Vam anar a passar el dia al “cayo de las iguanas”. Per arribar-hi calia anar al port que hi ha a la península d’Ancón i des d’allà agafar un catamarà. Arribar al port és un contrast amb la ciutat, aquí no es veu el passat sinó els iots, velers, catamarans que esperen als turistes. És un altre mon. Vam agafar un catamarà per fer el trajecte, que dura unes dues hores. 
El dia era esplèndid i la navegació molt agradable. Es podien veure les muntanyes al fons, més enllà de la ciutat de Trinidad i a primer terme, la vegetació d’un verd brillant i net, contrastant amb el blau del mar i el cel. Un recorregut molt relaxant.
Davant de la costa sud de Cuba, en el mar carib, hi ha l’arxipèlag de canarreos, que consta d’unes 350 illes i illots. La illa més gran d’aquest arxipèlag és la illa Juventud i un dels illots de més renom és el cayo largo.
Suposo que des de Trinidad el que queda més a la vora és el cayo de les iguanes. No l’he pogut localitzar en els mapes. El nom d’aquest illot rocós és degut als seus habitants rèptils: les iguanes.
Aquí hi ha una iguana que és endèmica del carib, la cyclura nubila. Com que hi ve força turisme, aquestes bestioles ja estan acostumades a la presència humana i no fugen. És una espècie protegida, que s’alimenta de vegetals i té predilecció pels cactus.

Viuen en arbres i coves especialment costaneres. La femella enterra els ous en forats d’un 85 cm de fondària. Els ous d’aquestes iguanes són de mida semblant als de gallina.
Aquesta iguana es va descriure per primer cop en el 1831 i el seu nom (cyclura) prové de la cua anellada. Els mascles son mes grans que les femelles i el color de la pell també es diferent: el clor del mascle varia entre el gris fosc fins al marró vermellós. En canvi la femella es verda amb ratlles fosques. Totes aquestes iguanes tenen les potes negres i una cresta dorsal. 
Tenen papada, dents amples i ulls vermells. Quan se senten incòmodes contrauen la papada.
 Diuen que tenen molt bona visió i que poden detectar el moviment a llarga distancia. A la part de dalt del cap tenen un òrgan fotodetector que els hi permet detectar els canvis de llum i moviment.
Són capaces de veure la radiació UV, el què els hi permet seleccionar els llocs on hi ha major radiació per prendre el sol, i així poder sintetitzar mes vitamina D. Ara be, quan no hi ha gaire llum tenen mala visió.
Com que és un rèptil necessita el sol per escalfar-se i regular la temperatura del seu cos. Quan plou o fa molt vent no acostumen a sortir dels túnel son viuen.  
Els mascles es tornen agressius en envellir. Les femelles ponen els ous, entre 3 i 30, sembla que cada any els enterren en el mateix lloc i que vigilen el niu.
El terreny calcari d’aquest illot és ideal per les iguanes, ja que els hi permet cavar túnels on es refugien.
La iguana generalment es desplaça lentament, tot que quan cal pot córrer i fins i tot saltar. Són bones nedadores i passen d’un illot a l’altre nedant.
Aquesta iguana és una espècie protegida ja que està en perill d’extinció.
A part de les iguanes hi ha les júties, que són uns mamífers que recorden les rates, i que habiten en els arbres. Són vegetarianes. I curiosament necessiten molt poca aigua, amb la que porten els fruits i fulles de que s’alimenten ja en tenen prou.
En quant als ocells cal destacar un que s’anomena “mariposa”. Tant el mascle com la femella tenen colors vius i no són gaire grans, no passen dels 14 cm.  
Desembarcar aquí va ser fantàstic. Quan vam arribar-hi nosaltres no hi havia ningú. Va ser un plaer. La sorra blanca coral·lina, els manglars... i les iguanes campant al seu aire. Trencava una mica l’harmonia del lloc les gandules blaves disperses per allà.
Mar endins hi ha un escull de coral on es pot fer snorkel. Un petit inconvenient és que hi ha algues microscòpiques que t’aclivellen a picades. Sorprèn perquè l’aigua és molt clara i sense necessitat de ficar el cap a dins veus el fons.
L’excursió amb el catamarà fins aquí inclou el dinar; la tripulació és la que el prepara i duen plats i coberts, així com una nevereta amb begudes. A la platja hi ha una construcció de fusta amb taules i bancs on la gent pot fer menjar el seu pícnic.  
En arribar a aquest illot en el que tan sols hi veies els animals, em va recordar les galàpags. És una sensació molt especial, arribar a un lloc en el que no hi veus a ningú, tan sols els animals.
Mentre dinàvem les iguanes, les júties i els ocells ja venien a veure que podien aconseguir. I en acabar es van quedar  repassant les restes dels plats.
Em fa gràcia veure les iguanes prenent el sol i carregant les piles, estan gairebé apilades. Això ja m’havia sorprès a les galàpags, sembla que es troben còmodes superposades unes a les altres.  
Aquesta illa paradisíaca a més té cocoters, que et permeten fer una migdiada a l’ombra, aprofitant les gandules.
Ho tenen tot molt ben organitzat ja que quan nosaltres vam acabar de dinar i vam passar a fer la migdiada i un altre bany, va arribar un altre catamarà i la les taules per dinar ja estaven lliures.