diumenge, 8 de novembre de 2015

Cuba_26: Santiago de Cuba. Castell del Morro

En tornar del cayo Granma vam anar cap al castell del Morro. Feia moltíssima calor. De fet en la zona oriental de l’illa hi fa molta més calor que a l’altra banda.
En realitat el seu nom és el de castell de Sant Pere de la Roca del Morro. És patrimoni de la Unesco des del 1997.  
Aquest castell es va construir en el segle XVII per protegir el port de la ciutat de Santiago. Està sobre un promontori rocós (el morro) i l’estil arquitectònic és del renaixement italià. És un dels exemples més ben conservats de l’arquitectura militar espanyola, en una època en la que l’enginyeria militar prenia rellevància.
Construït en terrasses comunicades per escales. En una d’elles hi ha els canons, en un altre lloc el polvorí.
Hi ha parts del fort que es van construir al voltant del 1665 però d’altres en el 1840 o més tard. Degut als terratrèmols ha hagut de reparar-se sovint i també als atacs. Va ser restaurat al voltant del 1965.
Durant els segles XVII i XVIII el mar carib no era un lloc massa segur i calia protegir els ports contra atacs exteriors. En aquell temps hi havia una relació comercial creixent entre la metròpoli i la colònia caribenya. Espanya enviava cap allà des de totxos fins a aliments o teixits.
El nom del castell és el del governador de la ciutat en el 1633, que va ordenar la seva construcció: Pedro de la Roca y Borja. L’enginyer militar que el va dissenyar i va dur a terme l’obra era italià, Joan Baptista Antonelli.  
En aquesta fortalesa ara hi ha el museu de la pirateria, i diverses sales que recullen els diversos esdeveniments que hi van tenir lloc, com la batalla naval de Santiago de Cuba, en la guerra del 1898 o fotografies sobre l’explosió del Maine, el cuirassat dels Estats Units que va explotar en la badia de l’Havana al febrer del 1898.
El Maine estava allà per vetllar pels seus interesso a Cuba, que estava en plena guerra per la independència. El dia fatídic, els oficials havien baixat a terra i la resta de tripulació es va quedar al vaixell i van morir quan hi va haver l’explosió.  Estats Units va ausar al govern espanyol d’haver col·locat la bomba que el va fer esclatar i va ser l’excusa per poder participar en la guerra contra Espanya.
Tots els intents per part espanyola de realitzar una investigació conjunta dels fets van ser infructuosos. Estats Units va dificultar al màxim la investigació tot i que al final sembla que va ser un accident i no una explosió provocada.
La visita del castell és interessant i també la vista sobre la badia. És molt gran i té un munt de passadissos i sales, a part de les terrasses. No vaig baixar fins a baix de tot ja que feia molta calor i només de pensar en la pujada em passaven les ganes.  
Vaig trobar-hi una petita capella i el que em va agradar més és la terrassa de dalt de tot, on hi ha la campana. Feia una mica de ventet i era molt agradable estar allà contemplant la vista.   
Quan ja estava cansada de veure fotografies i cosa bèl·lica vaig sortir. A fora, a tocar del castell hi ha un bar restaurant amb una terrassa molt atractiva. Em va sorprendre trobar que tancaven. Encara no eren les 5 de la tarda. Volia tan sols un refresc, però em van dir que no, que anés a una de les botigues que hi havia més enllà. Em va sorprendre que un local just al costat d’una atracció turística que atrau molta gent tanqui abans de finalitzar l’hora de visita.  

Vaig trobar altra gent que també arribaven allà assedegats i es quedaven amb les ganes. Total que vaig anar uns metres més enllà a buscar la beguda i vaig tornar a la terrassa. Vaig poder gaudir de la vista, també dels lavabos, només que vaig haver d’anar a comprar la beguda a un altre lloc. Sembla que és només restaurant, i que quan s’acaben els dinars tanquen fins a l’hora del sopar.