dissabte, 21 de novembre de 2015

Cuba_30: Baracoa_Riu Toa

La regió de Baracoa és aproximadament un 7% de la superfície total de Cuba, i en aquesta petita superfície hi ha una gran diversitat paisatgística i de vegetació. Aquí hi ha el riu amb més cabdal de Cuba, el Toa, que té 70 afluents. 
Venint a aquesta zona de l’illa no pot faltar una petita excursió per navegar pel riu Toa. A la sortida de Baracoa hi ha una fàbrica de xocolata, que va inaugurar el Che. Ni en aquest lloc et pots estalviar la revolució i els seus personatges!. L’excursió l’organitzen al rancho Toa; per arribar fins allà es passa per la població de Moa, que té dues fàbriques de níquel, una d’elles porta el nom del Che.
La carretera poc transitada, algun carro, i en ser una zona industrial el paisatge no és massa bonic. L’aigua de Moa diuen que té la peculiaritat de poder eliminar les taques de la terra de la regió. Aquí la terra és molt vermellosa i diuen que així i tot no tenen problemes ja que es renta be.
L’excursió costa 15 cucs i inclou el recorregut en barca i el dinar, sense begudes. El “rancho Toa” és molt agradable, protegit per arbres i a la vora del riu. El nom del riu sembla que vol dir granota.
Des d’allà vam sortir en un barqueta de rems; antigament els productes els transportaven pel riu, amb aquestes barques. La vegetació és abundant, i es respira tranquil·litat. Veiem alguna garsa i també uns porcs banyant-se al riu. Es veuen palmes reials, bambú, cocoters... també hi ha ocells. És el riu cubà que té un pendent mig més gran, i té també algunes cascades. 
Vam fer un recorregut d’una mitja hora i vam desembarcar en una de les illes que hi ha en el riu. En la illa que vam aturar-nos hi viuen tres famílies, en cases fetes amb fulles i troncs de palma. Vam fer una caminada per anar veient la vegetació de la regió.
Ens van ensenyant tots els fruits típics de per aquí. Vam veure l’arbre del cacau, el seu fruit té a l’interior les llavors d’on s’extreu el cacau. Primer es posen aquestes llavors sobre una malla perquè elimini el que en diuen la mel, després fermenta, després s’asseca al sol, es torra, es tritura i es fan les boles que venen per aquí. A vegades a més de cacau aquestes boles contenen una mica de farina per lligar la massa.
Veiem també els cocoters, però el que em sorprèn més va ser veure grans piles de closques de coco. I és que aquesta fibra té moltes aplicacions, l’utilitzen com a combustible, com adob i a més una empresa espanyola els hi compra. Baracoa el major productor de coco i cacau del país.
Hi ha una varietat de vegetació impressionant. Ens ensenyen alguns fruits que no havia vist mai. Unes veïnes allargades i estretes, amb unes llavors apilades al seu interior, un tant àcides, arbres de fustes precioses, altres arbres i plantes amb propietats medicinals... també hi ha ocells, com el tocororo, i h aquí hi havia hagut els últims exemplar del “caprintero real” (suposo que és un tipus de pica-soques).
Pel camí en una cabana elevada del terra ens preparen un assortit de fruites per tastar. Més enllà surten a vendre algunes cosetes d’artesania. Els hi vaig comprar un petit morter de fusta d’uns 10 cm d’alçada, que estava molt polit i ben acabat. Em va fer gràcia. Em van dir que servia per picar les herbes i espècies de la cuina.
El passeig va acabar a la desembocadura del riu, per fer un bany. Era dissabte i hi havia moltes famílies fent pícnic i banyant-se amb els fills. L’aigua era neta, però com que el fons és de terra de seguida va quedar tèrbola.
Hi havia un venedor de cucurutxos de fruits secs i mel. No sé ben be com va anar, però el cas és que me’n va regalar un. Em vaig sentir una mica incòmode ja que no tenia res per donar-li i tampoc podia dir que ho pagava. Jo vaig trobar que hi havia gent que era així, espontània i amical.
Després del bany vam agafar de nou les barques per tornar al rancho Toa on teníem el dinar. Al jardí, hi havia muntat un bufet i el més sorprenent és que els recipients estaven fabricats amb productes naturals. La sopa ens la servien en un tros de canya de bambú, d’uns 30 cm de llarg, partit per la meitat. L’arròs estava posat sobre fulles de plataner, la en una base de palma...
Tot el que ens van donar estava boníssim. Hi havia sopa, porc a la pua, acompanyat d’arròs, iuca i alguna altra cosa per l’estil.