dissabte, 21 de novembre de 2015

Cuba_31: Baracoa_2

En tornar a Baracoa vaig anar al museu arqueològic. No estava massa lluny de l’hotel però no hi havia cap indicació. Preguntant aquí i allà vam aconseguir arribar. Es coneix com la cova; el seu nom és la cova del paradís. L’entrada val 3 cucs i jo vaig trobar que valia la pena.  

Està enfilat en la muntanya, en una cova o millor dit un conjunt de coves que havien sigut lloc d’enterrament dels taïnos. Es troba en la mateixa terrassa marina que l’hotel, a la terrassa de Seboruco. És una cova d’origen freàtic.

Hi ha una gran varietat de peces. He llegit que 2000; si és així, no estan totes exposades, jo no en vaig veure tantes. S’hi accedeix per una escala d’uns 15 m d’alçada, si no recordo malament primer es baixava cap al fons, i et trobes en una gran sala en la que la il·luminació l’hi ve del forta a la part alta. 

Hi ha diverses vitrines, en que s’hi poden veure petroglifs de 3000 anys d’antiguitat; figures de divinitats, objectes de ceràmica, figuretes de terrissa.... Hi ha també alguns esquelets, una rèplica de l’escultura “l’idol del tabac” que es va trobar en el 1903 i que és una de les peces dels taïnos més importants trobades al carib. 

En la part exterior de la cova, hi han reproduït la forma de vida dels habitants en l’època precolombina. Sembla ser que era una població més aviat baixeta, les dones feien 1,45 m i els homes uns 1,55 m. Vivien en les baumes i les coves les destinaven als enterraments. 

Hi ha una sala superior i un petit mirador des d’on es veu la badia, al que costava una mica accedir. De fet el camí per accedir a les coves està ben arreglat però com que es roca cal anar una mica amb compte. 

Un dels esquelets que hi ha es pensa que podria ser el cacic Guamá, que era originari de Baracoa i va lluitar contra els espanyols entre el 1522 i el 1532.

Quan es va trobar aquestes restes no tothom estava convençut de que fos dels taïnos. Però diuen que el crani presenta la deformació pròpia d’ells, un front aplanat, ja que des de petits els hi posaven unes plaquetes en el front. La forma d’enterrar al mort i els objectes que l’envolten també son d’aquesta cultura. 

S’hi van trobar esferes de pedra, la seva mida depenia del rang del difunt, un collaret amb un amulet, pedres cerimonials. Presentava les dents molt gastades, degut al consum de mol·luscs i especies marines, i al cos l’hi havia fet algun tractament per preservar-lo.  

No se sap gaire cosa d’aquest personatge, però sembla que tot i que va lluitar durant anys contra els espanyols va morir d’un cop de destral que l’hi va donar el seu germà mentre dormia. Se suposa que va ser per gelosia, ja que Guamá va raptar a la seva cunyada. L’esquelet trobat té el front trencat i és per això que es pensa que podria ser ell. 

Els ossos corresponen a un home d'uns 40 anys o més. En la cova on es va trobar l’esquelet del que se suposa que és Guanmá, s’hi van trobar restes datades al voltant de l’any 1020, i això és abans de l’arribada dels taïnos, que van arribar cap al 1100 o 1200. Es pensa que per algun motiu van traslladar les despulles del caci a aquest emplaçament. Una hipòtesis és que l’amaguessin perquè els colonitzadors no profanessin la tomba. 

Després de l’exploració de les coves vaig baixar a la ciutat, i vaig anar a la casa del cacau, ja que Baracoa és el centre del cacau. Vaig tafanejar la mini exposició que tenien, i vaig tastar el mojito al cacau. Una passada! Hi afegeixen licor de cacau. 

El vaig trobar sorprenent i molt bo. Estàvem tres prenent el nostre mojito i l’hi vam demanar si podíem provar el licor sol; ho va trobar estrany però al final vam aconseguir que ens servis uns xarrups del licor. Deliciós. 

Hauria d’haver-ne comprat una ampolla, però vaig pensar que segurament aquí en trobaria, però per ara no ho he aconseguit. És una llàstima perquè va ser un bon descobriment.