diumenge, 21 de febrer de 2016

Djibouti_13: Cap de Raïs Ali - golf de Tadjoura - Arta

Anem més al sud, direcció a Tadjoura i a pocs quilòmetres de la ciutat hi ha la platja anomenada “Sables Blanches” on hi ha el nostre allotjament. Després de tots els campaments on havíem estat va ser un gust arribar aquí. Unes casetes a peu de platja, confortables i acollidores. Teníem espai per desfer l’equipatge i arreglar-lo, teníem dutxa, llum i endolls per carregar bateries... tot un luxe.

Aquestes instal·lacions es troben en el cap de Raïs Ali. La platja és de sorra coral·lina, blanca i no massa gruixuda. Es pot fer snorkel i ja ben a prop de la platja es poden veure peixos. 

A la tarda uns quants vam anar a passejar per veure el cap. Anem per la part de dalt del turó veient la vista. En un punt em sorprèn un edifici blanc, tancat, però no abandonat i al costat una barraca habitada. Un contrast. 

De tornada anem per la part baixa del turó, prop de l’aigua. Aquí també es veu la paret formada per dipòsits i sediments marins. I arribem a l’hotel amb la posta de sol. 

Al matí agafem una embarcació i creuem el golf de Tadjoura fins a la vora d’Arta. En aquest trajecte diuen que és possible veure el tauró balena, que és el peix més gran que existeix. 

Pot fer més de 15 metres de llarg i arribar a pesar unes 20 tones. Llegeixo que la seva boca és tant gran que es podria empassar una foca; pot tenir una amplada de boca de 1,5 metres. És de color gris fosc amb taques blanques. S’alimenta de plàncton i peixets. La pell pot arribar a tenir un gruix de 10 cm. Es pot desplaçar a 5 Km per hora. 

No en vam veure cap, tot i que diuen que s’apropen sovint a la costa per on els vam estar buscant. Als que sí vam veure van ser als dofins. 

Vam arribar a la costa de l’altra banda, a la regió d’Arta per dinar. Portàvem uns entrepans i allà mateix ens vam posar a menjar. 

Em va sorprendre veure una bandera pirata, o això em va semblar a mi. Em van dir que no, que indica que és una zona militar, una base militar francesa i lloc d’entrenament. Estava tot una mica descuidat, però una mica més enllà estaven construint un edifici, que no sé si es per activitat turística o militar. 


Com en les altres zones del país, per aquí ja fa més de 2000 anys hi havia població nòmada. A l’edat mitja hi va haver el sultanat de Ifat i el d’Adel. I després va passar a formar part del protectorat francès. 

Els cotxes ens esperaven allà i podíem escollir anar per mar o en vehicle fins a la ciutat de Djibouti. Jo vaig optar pel cotxe doncs ja no tenia ganes de mullar-me.