diumenge, 17 d’abril de 2016

Turkmenistan_1

Feia temps que Turkmenistan m’atreia i de cop vaig veure la possibilitat de fer-hi una escapada el mes de març d’aquest any. Ha sigut una visita curta, però m’ha permès fer-me una petita idea d’aquest país. No sabria dir per què m’atreia Turkmenistan, potser per que em resultava desconegut, per ser un fragment de l’Àsia central del que en sabia poca cosa... Suposo que és una mica tot.
Així que a mitjans de març vaig marxar cap allà, aprofitant que era la festa del Nowruz. És un país en el que està tot molt controlat i has de fer els tràmits per poder entrar-hi amb antelació.
És un dels països d’Àsia central més desconegut. Per l’oest té el mar caspi, o sigui que per aquesta banda té enfront Azerbaidjan; al sud-oest fa frontera amb Iran mentre que pel sud-est hi ha Afganistan. Al nord i a l’est la frontera és amb Uzbekistan. Al nord-oest hi ha una petita part del país que toca a Kazakhstan.
De fet el país està en la depressió que hi ha entre el mar Caspi i el mar d’Aral. La major part d’aquesta depressió està ocupada pel desert del Karakum. Les ciutats i nuclis habitats més importants es troben en la perifèria d’aquest desert, on hi ha aigua. les fonts d’aigua més importants són el mar Caspi, i el riu Amu Daria; les aigües d’aquest riu que passa proper a la frontera amb Uzbekistan s’utilitzen per irrigar la resta del país a través del canal del Karakum. Hi ha dos rius més cap al sud, el  Murgab i el Sumbar, però de menor importància que l’Amu Daria.
La capital es troba al sud, propera a Iran, del que està separada per una carena muntanyosa anomenada Kopet Dag. Els cims més alts estan al voltant dels 3000 metres.
Vestíbul de l'hotel
És un país molt peculiar. Per obtenir el visat necessites una carta d’invitació que et fa l’agencia local. A Barcelona en facturar l’equipatge ja et demanen si tens la carta. Anava via Istanbul i allà també, abans de pujar a l’avió que ens tenia que dur a Turkmenistan comprovaven que duguessis la carta. Un cop arribes a l’aeroport d’Ashgabat entregues la carta (ells tenen l’original nosaltres duem una còpia) per que et fessin el visat, es queden el passaport mentre vas a la finestra del costat a pagar, un total de 99 dòlars (85 per serveis consulars, 10 de registre i 4 que no tinc clar de que són). Et fan signar tots els rebuts i llavors tornes a recuperar el passaport. Després d’això passes el control de passaport i pots recollir l’equipatge. Per sortir escanegen tots els equipatges i control de passaport i visat. Quan ja estàs a la ciutat els de l’agencia es cuiden d’anar a fer el registre i et donen el document per circular pel país.
Als turkmens els hi controlen sobretot el tabac; només poden entrar al país dos paquets i un d’ells ha d’estar ja encetat. Ja a l’aeroport ens diuen que està prohibit fumar en la majoria de llocs i que pel carrer només en alguns punts està permès.
Actualment ells no poden tenir dòlars. El canvi és fix i es recomana dur dòlars per canviar, el canvi és 1 dolar =  3,6 manats.
Vista de la ciutat des del cotxe
Per entendre el control i el país cal tenir present la seva historia. L’any 1924 es va convertir en una de les repúbliques de la Unió Soviètica. A l’octubre del 1991, quan va caure la Unió Soviètica, es va declarar la independència de Turkmenistàn. El que fins llavors havia sigut el secretari general del partit comunista es va convertir en cap d’estat; aquest era Saparmurat Niyazov. El juny del 1992 va convocar eleccions presidencials, però era l’únic candidat i per tant va sortir escollit. Va ser el primer president del país independent. L’any 1993 se’l nomena (o s’auto nomena) Turkmembashi, quer vol dir “líder de tots els turkmens”. L’any 1999 va aconseguir que el càrrec de president fos vitalici. Va morir de forma sobtada en el 2006. Durant el seu llarg mandat el país no va mantenir gaires relacions amb l’exterior i la democràcia no era el seu punt fort.
El va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow que durant l’anterior govern era vici-primer ministre i ministre de sanitat. Va guanyar les eleccions en el 1997, amb un 89% dels vots. En les eleccions del 2012 va treure un 97% dels vots i per ara té assegurat el mandat fins al 2017. Ha continuat amb un mandat autoritari,  similar al del seu predecessor, però va abolir la política del partit únic. Fins llavors el partit existent era el partit democràtic, que provenia de l’antic partit comunista. El nou partit que va sorgir va ser el dels industrials i empresaris; ara be aquest partit també és fidel al president, per tant no és un partit d’oposició.
Al desembre de 2013 hi va haver eleccions parlamentaries multipartidistes, en les que a més dels dos partits s’hi van presentar una organització de sindicats, la unió de dones de Turkmenistan i una organització juvenil. En aquestes eleccions el partit democràtic va perdre la majoria.
Segons Amnistia Internacional la situació dels drets humans en aquest país no ha millorat i els observadors independents estan vetats.  El govern vol crear la institució del defensor del poble. La llibertat d’expressió i circulació segueix estan restringida,
Vista de la ciutat des del cotxe
El viatge fins aquí va ser una pallissa, ja que vaig tenir una escala molt llarga a Istanbul i vol nocturn de 4 h cap a Ashgabat. O sigui que en arribar a la ciutat estava molt cansada, però com que tenia pocs dies calia aprofitar el temps. Així que després d’esmorzar i una bona dutxa vam sortir a descobrir el país.
Pel camí de l’aeroport a la ciutat ja em va impressionar el que es veia. Grans avingudes, edificis blancs... poca gent pels carrers. Edificis de formes originals, molt modern tot. La sorpresa em feia mantenir els ulls ben oberts. La ciutat està propera a les muntanyes, que tenien encara una mica de neu. I l’últim dia aquestes muntanyes em van servir per orientar-me en la ciutat.
Feia calor; era mitjans de març i el sol ja comença a escalfar, o sigui que quan estava al sol podia anar amb màniga curta, però a l’ombra o si bufava el vent, feia fred.

Vam sortir de la ciutat i vam anar cap a Nisa (també ho he vist escrit com Nissa) que es troba a uns 20 Km d’Ashgabat, o segons on es consideri el límit de la capital, està a  menys distància, ja que la ciutat ha “crescut”. Es van annexionar molts pobles dels voltants per tal de que la ciutat tingués el nombre d’habitants necessari per poder optar a tenir els jocs asiàtics, que tindran lloc en el 2017.