diumenge, 17 d’abril de 2016

Turkmenistan_2: Nisa

Nisa es troba als peus de la serralada de Kopet-Dag, les muntanyes que separen Turkmenistan d’Iran. Aquest recinte arqueològic és un dels 1300 monuments que hi ha en aquest país.

Les restes arqueològiques de Nisa s’han deteriorat molt i costa una mica imaginar la importància que va tenir aquest enclavament en el mon antic. El recinte arqueològic consta de dos complexos diferenciats, que són la Nova Nisa i l’Antiga Nisa, que es troben a l’oest i l’est de l’actual poble de Bagir. 

Bagir, és l’únic poble del país de població kurda. Les muntanyes de Kopet-Dag es troben fent frontera entre Turkmenistan i Iran, i en el segle XVII en aquesta regió, a les dues bandes de la serralada hi vivien tribus kurdes. En el segle XIX molts kurds es van traslladar a viure al cantó de Turkmenistan i en el període soviètic, Stalin, va deportar molts kurds cap aquí. Abans de la independència els kurds que vivien aquí tenien les seves escoles i diaris; va ser després de la independència que es van tancar la majoria d’escoles no turkmenes. 

Les ruïnes de Nisa han estat cobertes i amagades durant més de dos mil anys; els dos recintes arqueològics l’antiga i la nova Nisa formen part del Patrimoni Mundial de la UNESCO. S’ha trobat també un nou complex monumental que es pensa que tenia una funció religiosa, a uns 3 Km de la nova Nisa. 

El conjunt de Nisa és el que es coneix com les fortaleses partes de Nisa, dos tells on hi ha l’antiga i la nova Nisa. Va ser la capital dels parts entre el segle III a. C. i el III d. C. i va tenir gran importància, rivalitzant amb l’imperi romà. L’any 53 a. C. van enfrontar-se en una batalla els dos imperis, la batalla de Karres al nord de Mesopotàmica, en la que els parts van ser els vencedors. 

Els parts eren nòmades iranians als que Alexandre i els seus successors van confinar a instal·lar-se en terres agrícoles. Cap a l’any 250 a. C. Arsaces, un dels membres de l’aristocràcia guerrera d’aquest poble, va ocupar la regió de Merv, que ara forma part de Turkmenistan, però en aquella època era territori persa. Més tard va establir la capital del seu regne, Partia, a Nisa. 

L’expansió dels parts va iniciar-se al sud-est del mar caspi, va ocupar la província persa de Pàrtia i es va estendre per territoris que avui en dia formen part d’Iran, Irak i l’oest de Turquia. Aquest imperi va existir entre l’any 247 a. C. i el 224 d. C. i controlava les rutes comercials entre Grècia, Roma i Àsia, el que l’hi va permetre créixer i tenir gran importància. 

Hi ha dos fets que expliquen la caiguda d’aquest imperi. Per una banda, els problemes interns que tenia, ja que era un sistema feudal i autoritari, i per altra, la frontera amb l’imperi romà. Els romans reivindicaven el territori, que consideraven que els hi pertanyia com a herència d’Alexandre. Tot això va afeblir el govern i els parts van acabar sent derrocats pels sassànides l’any 224 de la nostra era. 

Un cop desfet l’imperi, per eradicar el record de la seva importància en la població, els nous governants van fer destruir la ciutat de Nisa. No va ser fins al 651, quan va passar a formar part del califat abbassí que la ciutat va recuperar una mica el seu prestigi, però no va arribar a tenir l’esplendor del passat. Cap a l’any 1000 les dinasties sassànides (iranianes) van caure i el territori de Turkmenistan va passar a formar part d’un sultanat selèucida. L’any 1220 va patir un nou atac, aquest cop va ser la invasió dels mogols. 

Tinc una mica d’embolic sobre el que hi ha en l’antiga Nisa i la Nova Nisa, així com el perquè dels dos noms. Em sembla que l’antiga era la fortalesa i residencia imperial i la nova era la ciutat i capital. S’han realitzat diverses excavacions però encara queda molt terreny per explorar i de ben segur moltes coses per descobrir. 

En els dos tells s’hi ha trobat restes de muralles. El que jo vaig visitar era l’antiga Nisa, el recinte tenia forma de pentàgon irregular i estava envoltat per una muralla defensiva feta de totxanes de terra. En tot el perímetre de la muralla hi havia 43 torres rectangulars i bastions en els vèrtexs. 

Com ja he comentat era un punt de gran importància en les rutes comercials que connectaven Àsia amb el Mediterrani. Això s’ha evidenciat amb els objectes trobats en els que s’observa la fusió entre l’art romà, hel·lenístic i el propi d’Àsia central. 

Si no estic confosa, a la nova Nisa és on vivia l’aristocràcia local, en construccions envoltades per grans jardins. En un lloc llegeixo que la població va continuar vivint aquí després de la caiguda de l’imperi, però en un altre diuen que va estar dos segles abandonada, després de que els sassànides la destruïssin. Va ser restaurada a mitjans del segle V pel rei Firuz, que va valorar la posició estratègica de la ciutat de Nisa. 

Les excavacions a la nova Nisa han sigut esporàdiques però han permès trobar un edifici funerari amb decoracions d’estuc a les parets. Tant l’arquitectura com les decoracions i els objectes trobats han permès veure que va ser una de les ciutats més importants de la regió, i que va tenir rellevància des del període part (o sigui segle III a. C,) fins a l’edat mitja. 

En l’antiga Nisa, intramurs hi havia edificis monumentals, palaus, temples i algun centre cerimonial on s’hi feien festivals dedicats als representants de la dinastia dels Arsacid. 

Ara be, no totes les restes trobades corresponen a la mateixa època; s’han trobat construccions i monuments que corresponen el període medieval. 

Les primeres excavacions es van fer abans de la segona guerra mundial en el que és la antiga Nisa, però els resultats no es van publicar. No va ser fins després de la guerra que es va iniciar la era de les grans exploracions arqueològiques a l’Àsia central soviètica. Els resultats d’aquesta expedició es van publicar parcialment en el 1950-53. 

Llegeixo que l’antiga Nisa va quedar destruïda en el segle I a. C. per un terratrèmol. M’intriga saber per què una s’anomena antiga o vella i l’altre nova. Podria ser que la nova fos la que es construís després del terratrèmol? No ho sé. Tota la informació em resulta una mica confosa. I com ja he dit, del que trobo, no sé quins palaus o edificis estaven en la nova i quins en l’antiga. O sigui que ho comento en general. 

Les muralles estaven fetes de totxanes de terra o tova (suposo que deixades assecar al sol). Un edifici funerari trobat en la nova Nisa tenia el sostre pla, un pòrtic exterior davant de la façana, amb columnes estilitzades; les parets estaven recobertes per làmines de terracota reproduint capitells jònics, en relleu. 

La part de la nova Nisa és la que ha estat menys excavada, i està més deteriorada que l’altra ja que la terra s’ha remogut al llarg dels segles per utilitzar-la per cultiu.

Arsace I, que va regnar entre el 247 i 211 a. C., va ser el fundador de l’imperi part però no tinc clar si va ser el fundador de la ciutat de Nisa o no. En algun lloc diuen que si, però en altres diuen que el que va fer construir la ciutat va ser Mithradata I, que va regnar entre 171-138 a. C., i que per això la ciutat es va anomenar Mithradatkirt (fortalesa de Mithradata). 

Durant uns anys va ser la capital de l’imperi però després es va traslladar cap a Àsia menor; tot i això la ciutat va conservar la seva importància i els reis seguien desplaçant-se cap a Nisa per assistir als festivals, crec que retre homenatge als antics governants de la dinastia arsacid, ja que es creu que aquí hi havia una necròpolis dels reis parts i que era un important centre cerimonial. 

La construcció de l’antiga Nisa sobre un turó, permetia tenir bona visibilitat i control sobre la plana. Tost els edificis estaven construïts en terra i hi ha una part que en la que hi ha una certa depressió, que devia ser un embassament envoltat d’arbres. 

La que anomenen la casa quadrada, es trobava en un pati estava envoltada per uns porxos: Tenia habitacions rectangulars amb un banc al llarg de tota la paret, el sostre sostingut per una filera de columnes. Se suposa que la funció principal d’aquest edifici era oficial, probablement per assemblees i banquets. Ara be, es pensa que en el segle I de la nostra era, es va convertir en un magatzem de mobiliari i objectes decoratius; o sigui seria on es guardaria els objectes en desús, o els tresors que no s’utilitzaven. Sembla que quan les habitacions estaven plenes, es tancaven i se’n construïa una altra en la zona dels porxos. 

Aquests canvis en la utilització dels edificis i l’espai també es va observar en altres edificis, en els que es va veure que al seu voltant s’hi havia construït noves estructures per seguir-les utilitzant com a magatzem. 

Aquestes noves construccions van arribar a bloquejar la porta d’entrada de la casa quadrada. Va ser en aquestes habitacions tancades que feien de magatzem on es va trobar molt material d’estudi. Es va trobar un gran nombre d’ostracons (fragments de ceràmica que servien per escriure-hi o pintar-hi) que han permès tenir informació sobre l’economia i la forma d’administrar els productes de les granges i les vinyes. És en una d’aquestes peces de terra cuita on es va trobar escrit el nom de Mithradatkert. Moltes d’aquestes peces de ceràmica daten del segle II a. C. Es van trobar uns segells, que servien per precintar les habitacions que feien de magatzem quan ja estaven plenes i es tancaven. 

Recinte de l'antiga Nisa 
La importància de Nisa rau en que la seva arquitectura és única. En la casa quadrada s’ha pogut veure la planta en creu, que és el primer cop que s’utilitza. Més tard, cap a l’any 1000, l’art musulmà també la fa servir. El palau tenia una sala central amb nínxols amb figures de terra pintades que representaven els reis ancestres divinitzats.

Dels objectes que es van trobar a la casa quadrada destaca una quantitat considerable de rhytons, en ivori gravat, que estan en molt bon estat. Els rhyotns són recipients en forma de banya que poden estar fabricats en diferents materials. Al museu d’ Ashgabat hi ha una bona col·lecció, fabricats en diferents materials, molt elaborats en quant a decoració i alguns realment en molt bon estat de conservació. 

Rhyton
Els rhytons que es van trobar aquí a Nisa estaven en una de les habitacions, sobre un dels bancs, com si estesin allà guardats. La troballa és excepcional ja que no és habituals trobar aquest tipus de recipients en ivori, i també per la qualitat de la seva decoració. Aquestes peces es construïen unint les parts; en les d’ivori la banya conserva la forma original del ullal, i després s’ha decorat amb motius vegetals, fent petites incisions i també estan coberts de relleus, especialment figures caràcter mitològic. La iconografia d’aquestes figures esculpides a tot el voltant presenta una barreja d’elements grecs i iranians. En alguns d’aquests recipients s’hi ha trobat restes de color, el que fa pensar que estaven pintats. 

S’ha trobat un rhyton que combina bronze i ivori, en el que hi ha representats els 12 deus de l’Olimp, en unes escenes que representen un sacrifici. L’estil de les figures té un aire grec, però amb el toc d’Àsia central. Aquests vasos segurament s’utilitzaven en cerimònies rituals i potser també en banquets. 

També s’han trobat fragments d’escultures en marbre i algun fresc. A la casa quadrada es van trobar restes de cinc estàtues que s’han identificat com cinc divinitats gregues tot i que un parell d’elles representarien deesses antigues, Nana i Anahita. 

En les diferents peces trobades, es veu la confluència de diferents estils artístics, grec, romà, persa, i dels pobles de les estepes. Van saber fusionar l’art d’orient i occident, creant un estil propi. 

S’han trobat algunes restes de frescos, amb escenes d’una batalla entre dos grups d’homes a cavall, els dos grups vestits a l’estil iranià. També hi ha un fragment en el que està representada l’estratègia coneguda com el tret part; en la batalla de Karra, entre els parts i els romans, els arquers parts van simular que es retiraven, però com que eren molt hàbils, mentre marxaven anaven disparant cap enrere les seves fletxes. 

També s’han trobat restes d’alguna inscripció en grec. I les restes d’un edifici que les parets no eren verticals, sinó que s’anaven corbant per fer un sostre en forma de cúpula. Aquí hi havia escultures de més de 2 m d’alçada que estaven pintades, i els fragments indiquen que el vestuari era d’estil hel·lenístic del segle IV a. C.. El marbre devia ser importat dels països del mediterrani. Algunes en marbre, figures masculines, amb barba i fisonomies marcadament iranianes fan pensar que eren retrats, potser del fundador de la ciutat. 

L’estil arquitectònic dels parts va tenir influencia en l’estil iranià i islàmic. Una de les aportacions va ser l’estructura de ciutat circular i la planta en creu dels edificis, l’altra és a nivell decoratiu; els parts utilitzaven majoritàriament l’estuc per les decoracions, en lloc de la terra cuita que era menys robusta i no tenia la mateixa facilitat per endurir-se. En altres llocs del mon antic ja s’utilitzava l’estuc, però no a Iran i va ser com herència dels parts que ho van començar a utilitzar. 

En una de les construccions s’hi va trobar una escultura que es pensa que correspon a Mithradates I i per tant aquest edifici podia ser el seu mausoleu. En algun text antic es menciona que aquí hi havia tombes dels reis Arsacid però per ara no s’han trobat. 

No s’ha trobat cap evidencia que indiqui que la ciutat hagués estat habitada durant el període sassànida. Més aviat sembla que va quedar abandonada i que tan sols ocasionalment servia de refugi a pastors o grangers. Això va portar al deteriorament dels edificis que van anar caient. 

A l’edat mitja va renéixer l’interès per l’antiga Nisa i es van començar a construir de nou. Diuen que els nous edificis eren menys sòlids que els dels parts, tenien les parets més fines, però estaven distribuïts de forma ordenada, el que indica que hi havia un govern al darrera que va potenciar la re-urbanització del lloc. El període final va ser entre el segle XII i XVI, segons es dedueix d’algunes inscripcions trobades en totxos.

Nisa es troba en un punt que en el passat va ser clau pel comerç. Per una banda aquest imperi feia de barrera per l’expansió romana i alhora era una important via de comunicació i comerç entre orient i occident i entre nord i sud. 

Amb el que es veu ara costa imaginar tota aquesta riquesa. Cal visitar el museu d’Ashgabat i veure el que hi ha trobat per fer-se’n una idea. L’indret és molt bonic, ja que estàs a tocar de les muntanyes i com que és primavera i havia plogut estava tot verd i ple de flors; el contrast entre els edificis de color terra mig restaurats i l’entorn verd era molt bonic. 

El guia del recinte t’ensenya algunes fotografies de com es pensa que eren els diferents edificis, cosa que ajuda una mica a imaginar-ho. Així i tot, costa bastant. Bona part dels edificis han quedat coberts per la sorra; m’impacta molt veure a ras del terra actual que sobresurt el que era el llinda d’una porta o potser el marc d’una finestra. Això indica que la major part de l’edifici encara està cobert.