dissabte, 23 d’abril de 2016

Turkmenistan_3: Ashgabat_primer contacte

La ciutat d’Ashgabat es va fundar en el 1881 com a fortalesa militar en substitució del poble que hi havia. Està a tan sols 25 Km de la frontera amb Iran, en un oasis en el desert del karakum, a tocar de serralada de Kopet Dag.

La seva proximitat amb Pèrsia va fer que creixés ràpidament i s’hi van instal·lar artesans i comerciants contribuint al seu desenvolupament. En el període soviètic va canviar de nom una temporada. A partir del 1927 la ciutat va créixer molt i es va industrialitzar, però tot aquest progrés, potenciat pels soviètics, va quedar interromput pel terratrèmol del 1948 

El terratrèmol de l’octubre del 1948 va ser de grau 9 en l’escala de Richter i van morir uns 2/3 de la població tot i que segons el govern soviètic van ser molts menys. De seguida van reconstruir la ciutat, amb carrers amplis, edificis confortables, parcs i fonts. En les noves construccions es va fer servir materials i tècniques estructurals anti-sísmiques. 

Amb la independència, en el 1991, la ciutat es va convertir en la capital del país. 

La ciutat ha entrat diversos cops en el llibre dels records guinness. És la ciutat que té més edificis acabats en marbre blanc. Llegeixo en algun lloc que son 543 edificis, però com que segueixen tirant a terra barris sencers per fer-los en marbre, m’imagino que hores d’ara n’hi ha mes. En el mateix lloc trobo que és la ciutat que té més metres quadrats de marbre ( 4,5 milions de m2). 

Un altre motiu pel que va entrar en el llibre de rècords és perquè tenia el pal de bandera més alt, de 133 metres (ara ja no ho és). També té la roda més gran del mon, el major complex de fonts, que ocupa 15 hectàrees, un cor de 4000 persones... Tot és en gran, amb l’obsessió d’entrar com més cops millor al llibre dels rècords.

La ciutat també té un “camí de salut”, que és un sender de 5 m amplada i 36 Km de llarg que va fer construir el primer president (Niyazov) per tal de que la gent es mantingués en forma. El seu objectiu era que la gent hi anés cada dia a caminar. El tram que vaig veure era verd, però pelat, sense arbres amb el que en dies de sol no sé si el deuen fer servir gaire. 

És una ciutat de grans palaus, grans edificis amb vigilància a la porta, grans avingudes, grans parcs.... tot és gran. Edificis peculiar en el seu disseny així com els monuments. De nit aquests edificis s’il·luminen de colors... molt peculiar. Bona part de la ciutat és així, blanca, grandiosa i amb poca gent pels carrers. 

Vam visitar el museu nacional. És interessant, especialment la part arqueològica; hi ha peces trobades a Merv, Nisa, Kunya Urgench i un altre recinte que no vaig visitar. Es poden veure els rythons que van trobar a Nisa. L’entrada al museu és cara i molt més fer fotografies. És una llàstima perquè desprès se m’oblida el que he vist si no puc fotografiar-ho. Els rythons els vaig trobar molt curiosos, com ja vaig explicar és un vas en forma de banya, que pot ser de diferents material, i està molt treballat i decorat. Alguns estaven molt ben conservats. 

En el mateix museu hi havia una part més etnogràfica. Es veu una catifa, gegant, com no pot ser menys en aquest país, que està penjada i impressiona la seva mida. El que em xoca són una sèrie de quadres de paisatges i animals que en veure’ls de lluny em semblaven pintures però en apropar-me em vaig adonar que no era així, eren tapissos. Sorprenent. 

El monument de la neutralitat és una estructura de 95 metres d’alçada que recorda una mica a un far i em sembla que és el monument més alt del país. Aquesta estructura està sobre tres potes en les que hi ha un funicular que et permet pujar fins al primer nivell i després hi ha un ascensor. A dalt de tot, una escultura de 12 metres d’alçada i recoberta d’or, de l’anterior president, Niyazov. 

A finals de 1995 el país va obtenir l’estatus internacional de neutralitat permanent, per part de la ONU (Turkmenistan es va declarar un estat neutral, comprometent-se a no interferir en afers interns d’altres estats i no involucrar-se en cap conflicte armat); així va sorgir el dia de la neutralitat i la idea de construir un monument. El monument inicial va ser un arc de la neutralitat que estava en el centre de la ciutat, però en el 2010 es va traslladar de lloc, cap al sud de la ciutat i es va convertir en el que és ara, el monument a la neutralitat, que diuen que supera en 2 metres a l’estàtua de la llibertat d’Estats Units.

Hi ha un gran parc, no recordo si al voltant del monument a la neutralitat o era el parc de la independència, on al vespre hi va la gent a fer el pícnic o passar l’estona. En el parc de la independència hi ha el monument dedicat a aquest fet històric. Com tot en aquesta ciutat, és immens, de marbre blanc, ple de fonts... 

La columna que commemora la independència té 118 metres d’alçada i a dalt hi ha la lluna i cinc estrelles que representen la unió de les cinc tribus del Turkmenistan. La base sobre la que es sustenta aquesta columna té forma semiesfèrica, diuen que representa una yurta, les tendes típiques de la regió. Tot el que es veu daurat és que està recobert d’or. 

Hi ha una gran avinguda flanquejada per figures de mida humana, de color negre, que representen herois del país i les fonts tenen decoracions amb àguiles de cinc caps, que representen les cinc províncies de Turkmenistan. Evidentment, no pot faltar l’estàtua del primer president, recoberta d’or. Per alguna cosa en diuen la ciutat de l’or i el marbre!

Com ja vaig comentar, hi ha una gran plaça dedicada al llibre que va escriure Niyazov; la base d’aquest monument està coberta per una làmina d’or on hi ha gravades diverses escenes representatives del país. 

Una altre dels monuments que destaquen és el Bagt Kosgi, o palau de les bodes. Una esfera gegantina dins d’un poliedre, sobre un edifici que està ocupat per un hotel i hi ha salons per casaments. Com moltes de les coses d’aquest país, des de fora no tens ni idea del què és. Nosaltres vam dinar aquí. Es menjava be, i l’interior molt cuidat, molt senyorial... pel que diuen les habitacions de l’hotel estan molt be. A la nit està il·luminat de colors que van canviant en cada volta que dóna, i es veu des de qualsevol lloc de la ciutat. 

Allà a la vora un altre monument en forma de supositori. Una ciutat curiosa però on tinc molt clar que no aniria a viure.