diumenge, 24 d’abril de 2016

Turkmenistan_4: Anau

Avui sortim d’Asghgabat però abans ens aturem a visitar la catedral Alexander Nevsky. És una església ortodoxa russa i va ser l’única que es va salvar quan hi va haver el terratrèmol del 1948. La gent se l’estima molt i hi ha força moviment. Uns porten ofrenes, d’altres porten aigua, oli, arròs... algú em diu que és com ofrena, un altre que volen que els hi beneeixin. Unes dones grans estenen l’arròs en una safata, posen oli.... No sé si ho preparen per cuinar o què estan fent, però no aconsegueixo que ningú m’expliqui què estan fent. No saber rus o turcman dificulta la comunicació.

Continuem camí cap a Anau que es troba a uns 12 km a l’est d’Ashgabat. És curiós perquè qui més qui menys saps de les antigues civilitzacions de Sumèria i Egipte, però no és freqüent conèixer la d’Anau. Al menys jo no tenia ni idea de la seva existència. I el primer en trobar aquest assentament va ser un arqueòleg americà, Raphael Pumpelly, que va ser un pioner de l’arqueologia a l’Àsia central. Anava acompanyat d’un botànic, un zoòleg, el seu fill, que era geògraf i un arqueòleg. 

L’expedició estava finançada per la fundació Carnegie que buscava on hi havia les evidencies més antigues d’agricultura. Van fer dos expedicions, en el 1903 i el 1904. No va poder-ne fer cap altre ja que en el 1907 l’hi van prohibir tornar a Anau i després hi va haver la revolució russa i es va tancar la frontera. 

Pumpelly defensava que a Anau i en aquesta regió d’Àsia central hi havia hagut una civilització antiga, que ell datava en el 5000 a. C. Defensava que el bressol de la civilització no era exclusiu de sumèria i Egipte sinó que a l’Àsia central també hi havia en el mateix període una organització agrària. 

Els arqueòlegs de l’època, que estaven treballant a Mesopotàmia i Egipte es carregaven la seva teoria i no estaven d’acord amb el seu sistema de treball en el camp. Com deia un altre arqueòleg anys més tard, no els interessava que es posessin en dubte les seves teories. 

Precisament el sistema d’analitzar un assentament de Pumpelly és en el que s’ha basat l’arqueologia moderna. Molts dels resultats que ell va obtenir, de datació s’han pogut confirmar després amb les noves tecnologies. 

Pumpelly va trobar, en el que devien ser habitatges, objectes de ceràmica, de pedra i metall, estris de cuina i alguns esquelets infantils, prop d’on hi devia haver el foc. Va trobar evidencies d’animals domesticats i de cultiu del blat. Això posava de manifest que realment hi havia hagut una antiga civilització en aquesta zona. 

El nom Anau sembla que ve del persa i vol dir aigua nova. Es troba prop de les muntanyes de Kopt Dag, en un delta del riu, crec que és el Murgab. S’han trobat restes de diferents períodes. 

A la zona nord, van viure-hi entre el 5000 a. C. i el 3000 a. C., després es pensa que el riu va canviar el seu curs i la població es va haver de desplaçar cap al sud, on van viure entre el 3000 a. C. i el 1000 a. C. (a l’edat de bronze). Les restes trobades en la part est corresponen al període medieval. 

En estudiar la regió s’han trobat evidencies de que Anau no era una població aïllada sinó que hi havia diferents assentaments dispersos, que mantenien contactes comercials o d’intercanvi entre ells. Com ja he dit eren sedentaris, es dedicaven a l’agricultura, al menys s’ha vist que cultivaven el blat, i domesticaven animals. En algun lloc he llegit que deien camells, però això em sorprèn una mica perquè encara no era un desert. 

Després de Pumpelly que hi va excavar al 1904 per últim cop, no va ser fins al 1993 que s’hi va poder tornar i van trobar les coses tal i com les havia descrit el seu predecessor. Efectivament, ja en el 4500 a. C. hi havia una població dedicada a l’agricultura i que tenien animals domesticats.

A part de les restes corresponents a la primera època i els de l’edat de bronze (~2300 a. C., s’ha trobat una fortalesa del segle II a. C. que devia formar part de l’imperi Part, i una mesquita del període medieval al voltant de l’any 1500. 

Un objecte trobat en aquestes excavacions ha dut molta controvèrsia. És un segell en pedra negre que porta un gravat que havien fer ressaltar amb pigment marró-vermellós. 

D’entrada es va dir que el gravat no es corresponia amb cap escriptura coneguda ni cap simbologia coneguda i es plantejava la qüestió de si era una escriptura de l’edat del bronze, període en el que s’ha datat aquesta peça. Van sortir articles als diaris, investigadors donant la seva opinió; un opinava que es podia llegir com si fos escriptura dràvida, de dreta a esquerra, algú altre deia que podia ser d’origen xines, del període han.... jo no he trobat res en clar. Crec que encara no se sap si és escriptura, és simbologia, o què representa. 

Alguns dels objectes trobats són peces que provenen de la vall de l’Indus, i de les del Tigris i l’Èufrates, a mesopotàmia, dels voltants del 3000 a. C. el que indica que ja hi havia comerç entre els pobles de la ruta de la seda. 

La mesquita, que és l’únic que jo vaig visitar de tot això, va ser construïda en el segle XV, i està al sud de la fortalesa. Diuen que quan estava en peu es veia des de una gran distancia. Els mosaics decorant l’entrada mostraven dos dracs de 8 o 9 metres d’alçada que es miraven. El drac podria ser l’animal totèmic de la tribu que vivia aquí en el segle XV, i els historiadors creuen que representen esperits protectors de la mesquita. Aquests dracs podrien ser influencia dels xinesos musulmans. Fins no fa gaires anys encara es podia veure la porta; és una llàstima que ara la mesquita està bastant destruïda. Hi havia prevista una restauració però no sembla que s’hagi començat. 

La mesquita va quedar molt malmesa pel terratrèmol del 1948, però malgrat això segueix sent un lloc sagrat per la població ja que hi ha la tomba del Sheik Jamaladdin. Les parelles que busquen tenir fills venen aquí i porten com a ofrena roba de criatura i joguines bebè.

Per les restes que hi ha i alguna fotografia que ens ensenyen, devia ser molt bonica, sap greu veure el que queda.