divendres, 21 d’octubre de 2016

Sri Lanka_10: Coves de Dambulla

La ciutat de Dambulla està més o menys al centre del país; el seu atractiu més important és un conjunt de coves amb representacions de Buda. Si no estic confosa, aquest indret es coneix com el temple d’or. És patrimoni de la Unesco des de l’any 1991. 

A mi em va encantar. Hi havia molta gent, tot i que hi havíem anat d’hora. Molts érem turistes, però també gent del país i vaig veure-hi alguns monjos i monges budistes. La visita val la pena.

Es deixa el cotxe en l’aparcament que hi ha a peu de carretera. Allà mateix hi ha una dàgoba moderna, blanca i daurada i just davant de la muntanya hi ha un edifici espectacular; és de color blanc, amb decoracions florals, flors també al voltant, i sobresortint per dalt, un Buda gegant, daurat. 

Es passa pel costat d’aquesta construcció i s’accedeix al camí de pujada. Hi ha uns 100 metres de desnivell, i pel camí es poden veure algunes famílies de micos, especialment les femelles amb les cries. 

Un cop a dalt es té vista sobre la plana. Diuen (jo no m’hi vaig fixar) que es pot arribar a veure la roca de Sigiriya. I aquí és on s’han de deixar les sabates abans de creuar la porta d’entrada al recinte de coves. 

Hi ha una esplanada, amb un arbre de la il·luminació, com en qualsevol altre lloc religiós de per aquí i arran de la paret de roca, un porxo blanc, on hi ha l’entrada a les coves. 

Hi ha constància de que aquesta àrea estava habitada en el segle III a. C. però no es descarta que els primers assentaments fossin més antics; hi ha llocs en que diuen que estava habitada en el segle VII a. C. En aquesta zona s’han trobat 80 coves, però tan sols se’n visiten cinc.

El nom de Dambulla vol dir font de la roca; això ve de que hi ha aigua gotejant per una escletxa de la roca, però no es coneix el seu origen. 

Amb l’arribada del budisme, en el segle III a. C. aquestes coves les van ocupar monjos eremites. 

L’any 103 a. C. a Anuradhapura hi va haver una rebel·lió i el rei Valagamba va haver de fugir de la ciutat. Es va refugiar en aquestes coves i els monjos que hi vivien el van protegir. Quan va recuperar el trono va fer construir un temple com agraïment pel seu ajut. Més tard, els altres reis també van fer noves aportacions als temples. 

Des d’aquell moment les coves es van convertir en temples. Les pintures i estàtues de Buda que hi ha cobreixen diferents períodes, però les més antigues corresponen a aquest moment. Ara be, la majoria van ser restaurades i pintades en els segles XI i XII. 

El conjunt de murals que hi ha en aquestes coves cobreix una superfície de 2.100 m²; inclouen escenes de la vida de Buda, i també de la història. 

Hi ha 153 estàtues de Buda, 3 estàtues de reis singalesos i 4 de divinitats, dos d’elles hinduistes (Ganeixa i Vixnu). Diuen que son els temples cova més ben conservats de tot Sri Lanka, 

En el segle V de la nostra era es va construir en una de les coves una dàgoba. Les divinitats hinduistes van afegir-les en el segle XII. Un dels reis, en el 1190, hi va afegir unes 70 estàtues de Buda. 

Molt del que es veu ara és del segle XVIII. En el segle XIX es va utilitzar una altra cova i es van repintar algunes escenes de les parets. En el segle XX és quan entra a formar part del patrimoni de la Unesco i es fa també una restauració.

Els especialistes diuen que com que el material que hi ha en aquest conjunt de coves compren un període molt ampli de temps, permet veure l’evolució de l’art budista singalès. 

A més de les coves hi havia 4 monestirs i és en tot aquest conjunt monacal que va començar el moviment nacionalista contra els britànics, l’any 1848.

L’any 1938 va ser quan es va construir el passadís porticat i es van decorar les entrades a les coves. Ara el conjunt fa bonic ja que ressalta el blanc d’aquesta construcció amb el gris de la pedra. a més així el camí d’un cova a l’altre està protegit del sol i la pluja. 

En la primera cova hi ha un Buda reclinat de 15 metres de llarg. És el més gran de tot aquest conjunt. A l’entrada hi ha una inscripció del segle I. Hi ha també una pintura en la que està representant Ananda, un dels deixebles de Buda. A més, una estàtua de Vixnu. Aquesta cova s’anomena del rei diví. És una cavitat molt estreta, i és complicada la circulació ja que hi ha els que entren i surten, que s’han d’anar cedint el pas i vigilar no tocar la paret sense voler. 

Al costat hi ha un temple hinduista, dedicat a Vixnu. Estava atapeït de gent i no vaig aconseguir entrar. Hi havia un sacerdot o similar, i la gent anava a que els beneís. Una parella l’hi duia el seu fill petit. El capellà va fer una pregària i després l’hi va posar la marca al front. 

La següent cova és la més gran, té uns 50 metres d’ampla i uns 20 de fondària. Aquí hi ha 50 estàtues, d’aquests dos són de reis; una és la del reia que es va refugiar aquí en el segle I a. C. i l’altra és la del rei del segle XII que va fer posar un pa d’or a les imatges de Buda, segons consta en una inscripció que hi ha a l’entrada. 

L’estàtua de Buda més important d’aquesta cova estava coberta amb un pa d’or. Tota la paret i sostre estan pintats. Per fer-se una idea de la grandiositat d’aquest espai: hi ha 16 Budes drets i 40 asseguts (no els vaig comptar, ho he llegit). 

En aquesta cova hi apareix també Vixnu i una altra divinitat. A més, un dels Budes està escortat per dos figures en fusta, que representen a Maitreya (el buda del futur) i Avalokitesvara (el de la compassió). Els peregrins sovint els hi ofereixen garlandes de flors. 

Aquesta cova és impressionant. Un podria passar-s’hi molta estona contemplant les pintures i escultures. Les altres coves, suposo que per la comparació, deceben una miqueta.

La tercera cova és del segle XVIII; es coneix com el gran nou monestir. Aquí hi ha una estàtua d’un rei i les pintures son de l’estil de Kandy. La quarta i cinquena coves son més petites i modernes, de menys qualitat artística. La cinquena inicialment era un magatzem. 

Al recinte exterior, prop de l’arbre de la il·luminació hi ha l’espai reservat a la cerimònia de trencar el coco, com ja havíem vist en altres llocs. Homes i dones, venen aquí amb el coco encès i el trenquen contra el terra, mentre fan una pregària. 

Una de les coses que m’ha sorprès d’aquest país és la barreja de les dues religions, budisme i hinduisme; comparteixen espais i temples i la gent prega en tots dos. 

Aquest conjunt de temples coves és impressionant. Hi ha una gran varietat d’imatges de Buda de totes mides, formes, estils, en diferents postures... I el fet de que les parets i sostres estiguin pintats també acaba de deixar bocabadat. Pots dirigir la vista en qualsevol direcció que sempre hi ha alguna cosa interessant a mirar.