dissabte, 8 d’octubre de 2016

Sri Lanka_4: Nilaveli i Trincomalee

Entrada al fort Frederick 
Des d’Anuradhapura ens vam dirigir una mica més al nord, a la costa est, per arribar a la població de Nilaveli on ens allotjàvem. L’hotel Anilana Nilaveli està molt ben situat, a tocar de la platja. Vam arribar molt acalorats amb el que va ser molt agradable donar-se un bany i veure des de l’aigua la posta de sol.

La platja és molt tranquil·la i l’hotel cuida força els detalls, tant en el tracte com en decoració. Volen potenciar el turisme en aquesta zona, un turisme de luxe, per les seves platges i el submarinisme iq eu aprofitin a visitar la regió. Vam sopar al mateix hotel. Jo vaig optar de nou pel peix arrebossat, peix espasa, ja que en no tenir salsa m’asseguro de que no pica. 

Nilaveli està uns kilòmetres més al nord que Trincomalee. En la zona nord del país és on és concentren majoritàriament els tàmils, un dels dos grups ètnics més importants del país. L’altre son els singalesos. 

No està del tot clar quan van arribar els tàmils a l’illa, provinents del sud de l’Índia. Hi ha constància que en el segle II a. C. ja hi havia relacions comercials entre aquests dos territoris, el nord de Sri Lanka i el sud de l’Índia. Moltes restes arqueològiques trobades en aquesta regió, enterraments i objectes de ceràmica, entre d’altres, presenten grans semblances amb les trobades al sud de l’Índia, que algunes sembla que són del segle X a. C.

Així doncs, les arrels tàmils d’aquest territori venen de lluny. I és en la costa est d’aquesta regió on es troba Trincomalee. Està ubicada en l’extrem nord de la badia de Koddiyar, en una península. Aquesta badia és la cinquena més gran del mon. 

Trincomalee és una de les ciutats més antigues d’Àsia, i la seva importància és deguda, en part, al port i la seva ubicació, en el bell mig de diferents rutes marítimes pel sud-est asiàtic. En el mon antic va ser la capital dels diferents regnes que hi va haver aquí a l’est. 

Aquí arribaven peregrins, marines i comerciants de diferents indrets (Europa, orient mig, Àfrica, Xina i l’Àsia oriental, Australià). En el període colonial el seu port va passar de ma en ma (portuguesos, danesos, holandesos, francesos, britànics). 

Ara be, la seva importància també és deguda als seus temples, especialment al temple de Koneswaram. Aquest temple es troba en un turó, i crec que és aquest el que s’anomena la muntanya dels tres temples. 

Sobre l’origen o construcció d’aquest temple, les informacions que trobo son disperses. Sembla ser que ja en el segle IV i III a. C. venien peregrins hindús del país veí. Les inscripcions més antigues que s’han trobat d’aquesta època estan escrites en tàmil. Aquest és un dels assentaments tàmils més antics de l’illa. 

En el Mahabarata la narració èpica hindú que es va escriure entre el 100 i el 400 a. C. ja menciona aquest temple, com un important centre de culte. 

En el segle II a. C. aquí hi havia diversos temples i monestirs budistes i en el segle I d. C. ja hi convivien al menys tres religions: hinduisme, budisme i jainisme. Al llarg dels segles els rituals d’unes i altres s’han anat barrejant, i encara avui es pot veure que els temples son venerats per budistes i hinduistes. Hi ha qui diu que el temple de Koneswaram antigament era un temple budista. 

En les restes del temple es va trobar un gravat amb dos peixos i una profecia que deia que després del segle XVI arribarien uns homes provinent d’occident amb diferent color d’ulls i que governarien el país durant 500 anys, però que després el govern tornaria a mans dels del nord. 

Trincomalee és un lloc sagrat tant pels tàmils com pels hindús de tot el mon. Hi ha diferents llocs sagrats hinduistes que en alguns casos també ho son pels budistes. 

Els portuguesos van destruir el temple de Koneswaram, al que anomenaven com el temple de les mil columnes, l’any 1624. Van fer servir el material per la construcció del fort i algunes peces que els hi van semblar valuoses se les van endur cap a Lisboa.

Quan els portuguesos van arribar a Ceilan no van demostrar massa interès per Trincomalee i la regió del nord; ara be, la cosa va canviar quan va aparèixer la primera expedició holandesa. Aquests van arribar l’any 1602 i es va instal·lar a la badia de Batticaloa, bastant més al sud que Trincomalee, però a on no hi havia portuguesos. 

Ofrenes a l'entrada del temple 
Des d’aquest emplaçament van establir bones relacions amb l’emperador de Kandy, que es troba al centre del país. Això és el que va fer que es mobilitzessin els portuguesos. En primer lloc, el 1611 van apoderar-se de Kandy, la van cremar i el seu rei es va haver de rendir. Va ser l’any 1624 quan els portuguesos van arribar a conquerir Trincomalee, van destruir el temple i davant l’amenaça holandesa van construir el fort. 

La població va poder salvar alguna de les imatges del temple i les van amagar en alguna dàgoba. Diuen que en alguns dels murs del fort es poden veure inscripcions i fragments de texts que es trobaven en peces de l’antic temple. 

Tot i el temps passat, els hindús encara tenen molt present la ofensa que representa haver utilitzant material de caire religió en construccions civils i de defensa. Per això per ells el temple actual és un lloc molt venerat. Cada any hi ha una processó en la que els fidels porten ofrenes, fruites i flors, a la posta de sol. Un dels punts en el que es fa la cerimònia és un sortint de la roca, que dóna sobre l’oceà.

Quan els portuguesos van destruir el temple, molts dels objectes van quedar coberts per la runa, enterrats o van anar a parar al mar. De tant en quant, alguna d’aquestes peces surt a la llum. Per ara s’han trobat algunes escultures de divinitats hinduistes.

El fort Frederick, és el que van construir els portuguesos per defensar-se dels holandesos. Més tard aquests el van reconstruir; en algun moment va estar en mans franceses i després el van ocupar els britànics. Actualment és terreny militar, i és la porta d’accés al temple de Koneswaram.

A tocar del mar, just al costat de la porta d’entrada del fort, hi ha una petita capella dedicada a Ganeixa, la divinitat hindú de la saviesa, que es venera perquè du bona sort i ajuda a resoldre els problemes. 

El recinte del fort és molt ampli, veiem soldats fent exercici en alguns dels terrenys que hi ha a banda i banda del camí d’accés. El camí és ombrívol i agradable (tot i ser militar). Un cop s’arriba a dalt, com en altres llocs, cal descalçar-se. En una roca ja es veu una petita balma amb algunes figures de divinitats hinduistes. Més enllà et topes amb una figura gegantina de Xiva, una de les divinitats més importants de l’hinduisme, i a qui està dedicat el temple. 

El temple encara està en reconstrucció. Fins al 2009, any en que va acabar la guerra civil entre els grups tàmils i els singalesos, no es va tornar a obrir al públic. Tot està pintat de nou amb el que costa fer-se a la idea de la seva antiguitat. 

A l’interior no deixen fer-hi fotografies però les de l’exterior ja reflecteixen en part com és. A mi m’impressiona lo elaborat que és i els seus colors. no és un estil que m’entusiasmi, però si que el trobo xocant. 

La situació d’aquest temple és molt bona, com que està sobre un turó a tocar de la costa, es té una bona vista. 

Hi ha molta gent que puja fins aquí a fer les seves ofrenes. I el que és més sorprenent per mi és el ritual que fan per demanar la fertilitat. Al costat del temple hi ha un espai quadrat, amb una malla al voltant, i unes pedres al centre. La gent s’apropa duent un coco, s’atura al davant, fa una pregària i llança el coco al centre, perquè en xocar contra les pedres es trenqui. Si estàs massa a la vora fent el tafaner acabes esquitxat amb l’aigua de coco. La gent entra primer al temple, després surt amb el coco i fan cua per fer la seva pregària. 

Penjant de les branques dels arbres sobre el penya-segat, hi ha ofrenes diverses. I seguint el contorn de la roca, hi ha un caminet, amb coves excavades a la paret que contenen també figures de divinitats hindús, algunes amb una petita llàntia encesa. La gent va fer les seves pregàries en cadascuna d’elles. També s’aturen a fer-se fotos amb els mòbils. En un sortint de la roca, que queda sobre el mar, hi ha una figura, que no sé quina divinitat és, però a la que tots els fidels hi paren molta atenció. 

Prop del temple, al lloc on es deixen les sabates i ha paradetes on venen les paneres d’ofrenes per dur al temple. Aquí hi vénen tant fidels hinduistes com budistes, i alguns d’aquests fan també la cerimònia del coco. Veig també algun monjo budista. 

Baixem del temple, creuant altre cop el terreny militar per anar a veure la ciutat. El primer que visitem és el mercat del peix. El que em xoca és que el tenen sobre una tarima a menys d’un pam de terra, però per on ells caminen. Ara be, el peix té molt bona pinta i l’entorn està molt net. Hi ha bastantes parades que venen tonyina però molt més petita que a casa nostra. Els dies que he pres tonyina l’he trobada molt bona. 

La gent compra el peix sencer i després a fora del local hi ha els qui l’evisceren i el netegen, així el lloc de la venta del peix es conserva net. 

La part del mercat són carrers amb botigues obertes al carrer, amb les mercaderies mig a fora, alguns edificis una mica tronats. Hi ha una mesquita petita enmig de les botigues. El que costa és trobar algun lloc en el que aturar-se a descansar, refrescar-se i beure alguna cosa. 

Hi ha també el mercat de les verdures i el de les espècies. Són petits però agradable. Venen també peix sec, i no tan sols petit, com és habitual en altres llocs. 

Sabíem que a la ciutat hi ha un altre temple hinduista, però quan preguntàvem les indicacions que ens donaven eren contradictòries; ens enviaven en direccions oposades. Finalment, vam aconseguir arribar-hi. Estava també en obres, i l’estil és similar al de l’anterior. Hi estaven oficiant alguna cerimònia i no vaig gosar entrar massa endins per no destorbar. 

Una mica acalorats i amb gana ens en vam entornar cap a Nilaveli, al nostre hotel. Una de les atraccions d’aquí és anar a fer snorkel, com que a mi això no em va em vaig quedar a l’hotel. Vaig fer una mica de platja i passeig. No va estar malament. 

Apalancar-me a prendre el sol o sota els arbres no m’entusiasma, però sí que m’agrada passejar per la vora de l’aigua. I és el que vaig fer. 

L’ambient canvia d’un tram a l’altra. Davant dels hotels, el que trobes és la gent que està allotjada allà, però un cop acaben els hotels ja trobes a la gent local. Famílies amb les criatures, joves... és un ambient distes i divertit. 

A més, quan ja comença a baixar el sol, que és quan vaig poder sortir de sota els arbres sense socarrimar-me, trobes les vaques que surten a pasturar per la platja. Vaig passar una estona amb dos joves singalesos que estaven fent, a l’igual que jo, fotos de la posta de sol.