dimecres, 12 d’octubre de 2016

Sri Lanka_6: Polonnaruva

Palau reial
Vam sortir molt d’hora al matí, a un quart de 8, per no trobar massa gent ni patir massa calor durant la visita de l’antiga ciutat de Polonnarowa. 

Polonnaruva es va convertir en la capital del país, després de la destrucció de Anuradhapura l’any 993. 

Aquí s’hi poden veure els monuments realitzats pels Cholas, i esl jardins construïts en el segle XII que va ser el període de màxim esplendor d’aquesta ciutat, que va ser la segona capital del país entre els segles XI i XIII. Va tenir gran influencia en la política i la societat del moment. Des de l’any 1982 forma part del patrimoni de la Unesco. Es conserven tant edificis religiosos com civils. 

L’antiga ciutat ocupa una gran extensió. D’alguns edificis es veu molt poca cosa, tan sols els fonaments, d’altres hi ha més cosa en peu. Jo vaig trigar unes dues hores en recorre’l. Per sort els trams entre un edifici i l’altre els pots fer amb sabates i es en cadascun d’ells que te les vas traient. Un cop més, els mitjons son fonamentals si un té la planta del peu una mica sensible. 

Aquesta antiga capital va ser destruïda quan hi va haver la invasió per part d’un rei de l’Índia, Kalinga Maga, en el 1236. Van capturar al rei, el van torturar i matar; també es van acarnissar amb la població i amb els monjos. Els temples van ser destruïts, la ciutat saquejada. Els monjos que quedaven van ser expulsats i al final la ciutat va quedar abandonada. La vegetació va amagar-la i va caure en l’oblit. 

Va ser durant el període britànic que es va retrobar, l’any 1820. Es va publicar una primera noticia del seu descobriment, i uns anys més tard es publicava a la premsa una descripció de la ciutat. 

Hi ha indicis que apunten a que abans del regne de Polonnaruva aquesta zona ja estava habitada. El primer rei d’aquesta dinastia (1055-1110) va ser el que va alliberar el país del domini chola. Es va dedicar a restaurar els temples i dàgobes que havien quedat malmeses amb la guerra. Durant el seu mandat es van recuperar antigues escoles, es van construir cases per refugiats, especialment per dones i nens. Es van rehabilitar antigues canalitzacions d’aigua.es van estendre les relacions comercials amb països propers, com Malàisia, Sumatra i Xina. I va saber mantenir aliances amb reis Choles. 

Un altre rei que va ser important va ser el que va regnar entre el 1153 i el 1186. Va unificar les sectes budistes que hi havia, va ser un període molt bo per l’arquitectura. Va portar la pau al país. Es van construir nous embassaments per acumular aigua de pluja, noves canalitzacions i es van estendre les zones de cultiu. La ciutat de Polonnaruva es va reconstruir i millorar, incorporants sistemes de defensa, però també jardins. Es van construir nous temples i dàgobes. I és d’aquest període la construcció d’un temple on guardar i venerar la dent de Buda. 

Es va construir la sala de les almoines, on s’acollia als pobres, i també hospitals. El rei d’aquesta època es veu que era un bon metge. També es va decretar que no es matés als animals que vivien prop de les ciutats.

Aquest regne tenia bons vaixells mercants i militars, les relacions comercials amb l’exterior van anar prosperant. I els sistema de canals i reserva d’aigües també va anar-se ampliant al llarg dels anys. 

Els embassaments pels singalesos tenen i han tingut al llarg dels segles gran importància. No és tan sols un lloc on acumular i guardar l’aigua de la pluja, sinó que ja des del segle IV les tècniques per emmagatzemar-la i distribuir-la eren sofisticades. El sistema de rec i canalitzacions portava aigua als cultius, per tant era la seva font de vida i subsistència. Per això sempre estaven al costat d’un temple o monestir, envoltades d’espai verd on poder fer celebracions de tipus religió. L’aigua font de vida i el temple a part de l’aportació espiritual donava assistència mèdica. 

Els reis singalesos construïen embassaments o cisternes en diferents llocs. A les parts altes per poder fer arribar l’aigua a les valls, en els boscos, per evitar que els animals s’apropessin als llocs habitats a buscar aigua o destrossessin els camps de cultiu. Els canals estaven connectats als embassaments i hi havia algun sistema de vàlvules que, segons la pressió que hi hagués, permetia regular el pas de la cubeta de reserva al canal. A més regulava també el flux.

Els antics singalesos consideraven la cobra com l’animal guardià i protector de l’aigua. Així que en qualsevol reserva d’aigua, es poden veure gravats o figures en pedra, que representen el cap d’aquesta serp. 

El primer que trobem son les restes del palau reial; sembla que tenia 7 pisos i mil habitacions. Costa d’imaginar amb el que es veu ara, però sí que vas trobant restes aquí i allà enmig de jardins, cosa que ja et fa pensar que era grandiós. 

El recinte és tant gran i hi ha tantes coses disperses que costa una mica saber on fixar l’atenció. Per allà hi havia un grup de turistes asiàtics, potser indis o potser singalesos, no ho sé. El cas és que em vaig dedicar a seguir-los; no entenia el que els hi explicaven però si que podia veure en que els feien fixar-se que devien ser les coses més importants. 

La sala del consell, és molt bonica. Enmig del jardí, hi ha una plataforma, més o menys a mig metre d’alçada. Tot el voltant d’aquesta base està gravada amb elefants, lleons i cavalls; està bastant deteriorada i com que vaig veure’ls a ells mirant és quan m’hi vaig fixar, sinó potser no me n’hagués adonat. Hi ha uns quants graons per pujar a dalt, custodiats per dos figures de mida força gran, que crec que representen lleons. A dalt hi ha tot de columnes arrenglerades que devien aguantar un sostre de fusta. En les columnes hi ha inscripcions que destaquen la importància del rei. Aquí hi havia el trono del rei, per això els lleons a l’entrada i també estaven al costat del seu seient, en pedra. 

Al peu de les escales, o a l’accés a temples i llocs sagrats hi ha una pedra semicircular, la lluna de pedra, que està gravada. Les primeres pedres d’aquest estil no estaven gravades. Es creu que inicialment eren per eixugar-se els peus i després va anar-se modificant la forma i decorant-se. Aquí a Polonnaruva s’han trobat tant en edificis religiosos com civils.

Vatadage
En el que eren edificis religiosos, les escalinates tenen unes figures d’animals tallades en pedra, són els guardians, tenien una funció protectora. 

Una mica més enllà hi ha el bany reial; l’aigua estava canalitzada des de la cisterna fins aquí. I pel que diuen les cròniques sortia de la boca d’uns lleons en pedra, fent una mena de dutxa. Sembla ser que al costat hi havia una habitació que servia de vestuari. El lloc és agradable, ja que hi ha l’ombra dels arbres.

Em trobo una família que té ganes de parlar, i ens fem fotografies uns als altres. Hi ha alguna noia jove, molt guapa, i un grup de dones grans vestides de blanc, molt agradables. 

Trobo també les restes d’un temple, està mig ensorrat però es pot entrar i al fons, en una sala petitona, que ja no té sostre, hi ha un lingam i un yoni de pedra, que representen dos divinitats hinduistes, Xiva i Shakti, la unió de lo masculí i lo femení. Coma guardiana hi ha una dona gran, que du un vestit vermell i té una expressió de gran serenitat al rostre. 

Les restes de figures i relleus a les parets indica la importància que tenia aquesta ciutat, ja que es veu molt treballat. Algunes construccions són en pedra mentre que d’altres fetes en totxana. 

En l’interior d’algun edifici, o de les seves restes, es poden trobar racons on hi ha escultures de Buda, en diferents posicions, dret i assegut. Sempre hi ha alguna llàntia cremant al seu davant i hi ha pètals i flors com a ofrenes. 

llibre de pedra
El que anomenen el Vatadage, que vol dir edifici circular. Al centre hi devia haver una dàgoba que protegia una relíquia. És molt curiós. Hi ha quatre escalinates per pujar, que a l’igual que abans, tenen les baranes gravades, i la seva pedra de la lluna abans del primer graó. Tot està treballat, la paret i els graons. Hi ha diverses figures de guardians en cada escala, i quatre figures de Buda, en els quatre punts cardinals, mirant cap a les escales. 

Hi ha un altre conjunt arquitectònic que em crida l’atenció, el que anomenen Nissankalata Mandapa. Hi ha un conjunt de columnes amb decoracions molt peculiars, diferents a la resta que hi ha per aquí. Aquests conjunt va ser construït cap a l’any 1190. Al centre hi ha una petita dàgoba, on se suposa que hi guardaven els llibres religiosos. Les columnes probablement aguantaven un sostre que protegia aquesta dàgoba. 

També hi ha un temple que es va construir per guardar i protegir les relíquies de Buda (una dent i el seu bol) durant una època convulsa. 

Més enllà el que anomenen el llibre de pedra. És una gran pedra plana, amb una inscripció que diuen que és la més gran trobada a Sri Lanka. En la inscripció s’explica que s’havia portat des de Mihintale, que està a uns 100 Km fins aquí per un home molt fort. En el text es fa un elogi del rei, dels seus orígens i del seu progrés. Així com de les coses bones que havia aportat a la població. 

Hi ha un edifici de 7 pisos que diuen que té decoracions d’estil cambodjà; es pensa que podria ser un lloc de culte pels soldats cambodjans que formaven part de l’exercit de Polonnaruva. Està bastant deteriorat però si que es veuen restes de decoracions sobre les parets exteriors. 

Polonnaruva era una ciutat emmurallada, amb quatre portes; al menys la ciutat antiga. Si ho he entès be, a l’interior hi havia el palau reial, els temples i monestirs i la guàrdia reial. I fora de les muralles hi vivia la població. 

Hi havia botigues i mercats, típic d’una gran ciutat. Els mercaders i la gent de classe benestant vivien en cases construïdes en totxana, mentre que la població més pobre vivia en cases de fusta i fang, amb sostre de palla. Hi havia forces edificis de pisos. 

La ciutat disposava de canalitzacions d’aigua, de clavegueram, hospital, cases per peregrins i necessitats.... Molt ben equipada per l’època (al voltant del 1170). El cementiri estava a les afores de la ciutat. 

Hi ha una dàgoba, crec que fora del que era la ciutadella. Es va construir com una rèplica de la d’Anuradapura. Al voltant, té diferents nínxols, com petites capelles, on hi ha imatges de Buda, de diferents talles i l’estat en que es troben també varia força. També hi ha altres divinitats, Això és una cosa que em sorprèn, la mescla de les dues religions. 

La barreja d’hinduisme i budisme té el seu origen en que els reis singalesos es casaven amb princeses índies, per tant hinduistes. Així que els reis, per tal de que poguessin seguir els seus propis rituals religiosos, feien construir temples hinduistes, a més dels budistes. 

Un altre conjunt que està una mica més allunyat però que a mi em va encantar és el que anomenen Uttararama, o Gal Vihara. 

En un gran bloc de roca granítica hi ha esculpides 4 figures de Buda, de mides i postures diferents. En una d’elles està assegut, en una altra dret, el que està estirat és molt gran i una altra més petita dons d’una mica de cova. En totes elles el treball de la pedra és impressionant i els devots dipositen flors de lotus al seu davant. El contrast del color de la pedra amb el de les flors fa molt bonic.