dissabte, 15 d’octubre de 2016

Sri Lanka_9: Sigiriya rural

A la tarda em vaig apuntar a una excursió per veure la vida rural. Valia uns 20 euros una volta que dura dues hores. Va ser curiós, ja que vas en diferents medis de transport. 

El primer tram el fèiem en carro tirat per un bou, però com que era l’hora de la calor, l’animal no estaven massa per la labor, i no es deixava enganxar al carro. Finalment van aconseguir que fes cas. Per un camí de terra vam anar cap al llac. La pista no estava en molt bon estat i quan vam creuar amb un altre carro va ser una mica laboriós el pas. 

Un cop al llac vam agafar una barca per fer un recorregut pel llac. Més que una barca era una plataforma de fusta suportada per dos barques estretes que feien de flotadors. Feia molta calor ja que estàvem a ple sol, però era fantàstic. Aquest artilugi no anava a motor, sinó a rems, o sigui que el silenci era absolut. Al fons del llac es veia la roca de Sigiriya. 

Aquí i allà es veien casetes disperses, que indica que hi ha gent vivint al voltant del llac. 

Ens apropen a una zona on està ple de lotus. Recullen fulles i ens fan un barret per protegir-nos del sol. També cullen flors de lotus que encara estan tancades i les obren fent diferents dissenys amb els seus pètals. Són uns artistes. La que em van donar a mi tenia forma de rosa blanca. 

Vam arribar a un petit poblet on ens esperava una família. Vam veure a l’avia, una parella i el seu fill. La dona va ser la que ens va ensenyar com vivien. L’avia cuidava del net i l’home venia de tant en quant a ajudar en alguna cosa. 

En el poble hi ha cases de fang, altres amb les parets de fulles de palmera trenades i algunes d’obra, que ja són més confortables. 

La senyora ens ensenya com separen el gra d’arròs de la closca. Provem també el morter de fusta, per treballar dret; és molt similar al que he vist per Àfrica. Aixequen el piló i el tiren amb ritme constant i força, per anar picant el que hi ha dins. Sembla senzill però el piló pesa molt; ella el fa anar amb una agilitat impressionant. Jo no arribo a aixecar-lo ni tres centímetres. 

Tenen també un molinet de pedra. Aquest es fa servir assegut en un tamboret baix. S’ha de fer rodar, una pedra sobre una altra, empenyent per un pal que hi ha dret. Un cop més, no té res de senzill. Asseguda jo no tenia prou força per girar la pedra. Mig dreta la cosa millorava una mica, però no massa. 

Ens va ensenyar a preparar el pa típic d’aquí, el roti. Barreja coco ratllat, amb una farina (que no sé de què és). Afegeix alguna espècie i fa una massa afegint una mica d’aigua. Posa la massa entre dues fulles de cocoter i ho cou sobre una planxa metàl·lica que està sobre el foc. El foc el fa amb closques de coco. 

A part prepara una salsa amb seva, tomàquet, bitxo, aigua i coco ratllat. Aquesta salsa és crua i serveix per acompanyar el roti. Com que era picant jo vaig optar per prendre el roti tot sol. Estava molt bo. A mi no m’agrada el coco i en canvi aquests rotis sí; no té el gust característic del coco. 

Per beure ens van preparar una infusió; per endolcir-la et donaven uns terrosos fets amb mel i gingebre. No s’ha de posar dins de la infusió sinó que es mossega un boci i es beu un glop d’infusió. 

El poble es troba en una clariana enmig de palmeres i suposo que tenen algun conreu. Des d’allà vam agafar un tuck-tuck per anar fins al bus i després ja de tornada a l’hotel. 

Havia sigut un dia intens, amb la pujada a la roca i el sol en el trajecte pel llac. Així que en arribar a l’hotel va ser genial poder-se donar un bany i descansar. La llàstima és que a la que va començar a baixar el sol van sortir gran quantitat de mosquits i mosques.