diumenge, 11 de desembre de 2016

Japó_8: Sendai

La ciutat de Sendai canviava poc a poc d’aspecte. El mal temps havia passat i uns quants congressos l’omplien de visitants estrangers. A mi encara em quedava una mica de temps lliure, o sigui que vaig agafar altra cop el bus turístic, el loople sendai per veure un parell de coses que tenia pendents.

Era diumenge i la cua per agafar el us era molt gran; són busos petits, i quan està ple t’has d’esperar al que surt un quart d’hora més tard. En això si que em van sorprendre. No posen cap més bus. Has d’esperar al següent, i per tant llavors la cua encara és més gran... 

La primera parada la vaig fer al castell de Sendai. El castell de Sendai es va construir sobre un turó d’uns 100 metres d’alçada anomenat Aoba, d’aquí va agafar el nom el castell de la ciutat que se’l coneix com castell Aoba. El va fer construir l'any 1602, el dàimio de la ciutat Date Masamune. 

Durant 200 anys la família Date va viure en aquest castell. Durant el període Edo (1603-1868) va ser el segon castell més gran del país. El primer era el de Edo (l’actual Tokio).

En el període Meiji (1868-1912) el castell va patir les conseqüències de les lluites contra els senyors feudals. Un gran foc va malmetre’l considerablement, en el 1882 i després els bombardejos del 1945 van acabar amb ell. 

Ara el que un es troba és una gran explanada, amb molt bona vista de la ciutat de Sendai i voltants. Hi ha algunes restes, fonaments sobretot i una torre. Al centre de l’espai una estàtua eqüestre del Date Masamune domina l’espai. 

Hi ha un museu que deu ser molt interessant però que la noia que venia les entrades em va dir que si no sabia gens de japonès no em resultaria gaire profitosa la visita ja que no entendria res. 

Hi ha també un temple, el Gokoku shrine. És un temple xintoista dedicats als soldats morts en la guerra que es va construir en el 1902. Cada prefectura té un d’aquests temples per venerar a les seves víctimes. 

El xintoisme és la religió del Japó. Vol dir camí dels deus. És de tipus animista que no té un fundador, ni una sèrie de dogmes. El que sí té és una bon conjunt de cultes, una rica mitologia. La seva base és la puresa física i ritual. Si ets impur (has pecat) pots recuperar la puresa per medi de rituals. Els sacerdots sintoistes poden estar casats i tenir família així com una professió. Va legitimar el poder imperial. 

El bosc que hi ha al voltant del castell forma part del jardí botànic, que estava tancat quan hi vaig anar. Diuen que és un bosc que s’ha conservat molt be i que dona molt bona idea de com era la vegetació en el passat. 

Durant l’ocupació americana del Japó el castell estava sota les seves mans i van apoderar-se de tot el que quedava del període Edo. Més tard ho van tornar, en el 1957. 

Com que era diumenge, hi havia moltíssima gent passejant pel recinte del castell, visitant el temple, menjant per allà i fent-se fotografies per tot arreu. 

Des d’aquí vaig tornar a agafar el loople Sendai i vaig anar sis parades més enllà, fins al Osaki Hachimangu Shrine. 

Va ser també Data Masamune qui va fer construir aquest temple. Va millorar les condicions de vida a la ciutat i al seu voltant; va millorar les lleres dels rius, va preservar els boscos, i va convertir les planes de Osaki en una terra fèrtil, dedicada al cultiu de l’arròs. 

Usa Hachimagu és la deïtat protectora de les famílies militars. Cap a l’any 1000 el samurai que va conquerir el nord del Japó, va construir un temple dedicat a aquesta divinitat. 

Més tard, quan per aquí governava el clan Osaki van traslladar el temple al seu territori i el van anomenar Osaki Hachimangu.

Quan el poder va passar a mans de Date Masamune va traslladar el xintai, que és l’objecte que es considera que conté l’esperit de la deïtat, a un petit temple que tenia en el castell on vivia en aquell moment. I quan va establir-se a Sendai, el va traslladar aquí. El trasllat d’aquest objecte d’un lloc a l’altre es va fer amb una gran cerimònia l’any 1607. 

El temple principal, on es guarda la deïtat, el van construir els millors artesans. Aquesta divinitat és la protectora de la ciutat de Sendai i els seus voltants. També es considera que porta bona fortuna, protegeix de les calamitats, i garanteix naixements sense problemes. 

Diuen que els que creuen en el zodíac oriental l’hi tenen gran devoció també perquè protegeix especialment als nascuts en l’any del gos i del porc senglar. 

El temple es va construir entre el 1604 i el 1607. Dos espais connectats entre ells. Fusta tallada, acolorida que contrasta amb el lacat negra de la part baixa. 

Sembla ser que les decoracions són espectaculars. Jo vaig trobar-me amb un festival i per tant el que és l’arquitectura i decoració passava desapercebuda davant de la profusió de colors de la gent.

Va ser impressionant. Hi havia molts grups de gent, cada gruo vestia d’un color. Hi havia alguns grups d’adults, d’altres eren de nens. En alguns llocs del recinte hi havia balls i danses; la majoria amb un vetall a les mans. 

Hi havia paradetes de menjar, carpes on descansava la gent quan no tenia actuació... Un ambient festiu i alegre, molt vistós. M’ho vaig trobar per casualitat i em va encantar estar allà. De tant en quant em feien apartar, perquè passava algun grup que sortia a l’escenari o perquè feia nosa a la televisió que estava filmant.