dissabte, 4 de febrer de 2017

Iran_10: illa de Qeshm. Illa de Naz

Vam creuar a l’altra banda de l’illa per arribar a l’altra costa davant de l’illa de Naz. Aquesta illa és molt plana, excepte alguns turons de roca i està a uns 2 Km de distancia de la costa de l’illa de Qeshm. 

Quan hi ha marea baixa es pot anar fàcilment caminant fins allà. El millor és descalçar-se per recórrer el tram de sorra, ja que no està tot sec. En arribar a la roca jo em vaig tornar a calçar; a part de que em fan mal les pedres als peus, hi havia algun vidre i restes metàl·liques. També s’hi pot arribar en cotxe.

Quan puja la marea tota la part de sorra queda coberta per l’aigua i tan sols sobresurten les roques. Les aigües són clares i netes; venen ganes de banyar-se. 

En aquesta illa no hi viu ningú, tot i que hi ha restes d’alguna construcció i em sembla que alguna l’estaven reparant. Em sembla que aquestes construccions eren antigues cases dels treballadors d’unes mines de sal. 

L’illa en sí no mata; és més bonic el paisatge des d’una certa distancia. És relaxant. La posta sol aquí atrau a força gent. Diuen que volen potenciar el turisme en aquesta illa. Hi havia una família amb el cotxe amb la música en marxa, contemplant la posta de sol. Nens creuant amb burros, algun camell.... fotògrafs amb trípode capturant belles imatges de posta de sol, i d’altres més aficionats, com jo, que també volia preservar aquells moments. 

Continuem cap a l’extrem de l’illa on hi ha la població de Qeshm. Abans d’arribar-hi ens vam aturar en una població de costa, en la que un bon dia els hi va arribar una plataforma petroliera d’Aràbia Saudita; el mar l’havia arrencat i el vent i les corrents les van dur fins a la vora de la costa. Ara la tenien amarrada a la costa i estaven desmuntant-la. 

Vam arribar a Qeshm que ja era fosc. És una gran ciutat, que ha crescut molt gracies al comerç, que ve potenciat pel fer de ser una zona lliure d’impostos. Vam fer un tomb pel basar, que estava molt tranquil. No estava lluny de l’hotel. Per allà a la vora hi havia algun petit restaurant, llocs de pollastres per emportar... Nosaltres, anàvem quatre, vam decidir-nos per un lloc amb pollastres a l’ast. 

Vam aconseguir fer-nos entendre perquè ens el tallessin, ens ho servissin acompanyat d’amanida i patates fregides. Lo de les patates va ser senzill ja que les tenien a la vista i només calia assenyalar. 

Hi havia una nevera, o sigui que no va ser complicat tampoc aconseguir les begudes i iogurt. A l’hora de cobrar va ser una mica més difícil, ja que no teníem ni idea del preu, i hi havia l’embolic dels tomans i els rials.