diumenge, 12 de febrer de 2017

Iran_13: illa d’Ormuz. Vall del silenci

Vam començar el recorregut per l’illa anant a la vall del silenci. Mentre ens apropàvem amb el cotxe el terreny tenia tonalitat ocre, però en arribar al lloc la terra era més vermellosa i amb zones de plaques d’altres minerals, d’un color blanc grisós. És una zona muntanyosa, erosionada, desèrtica i solitària. Suposo que d’aquí ve el nom que l’hi ha donat. 

Alguns dels minerals que es troben en aquesta illa són: el guix (sulfat de calci hidratat), aluminosilicats, pirita (sulfur de ferro), apatita (que conté fosfats i ions calci), dolomita (carbonat de calci i magnesi) i quars (òxid de silici). La majoria poden donar roques blanques, pel que a mi se’m feia difícil saber de quina sal es tractava en cada cas. 

Passejar per allà era impressionant. Hi havia grans parets de color grisós, algunes erosionades formant petits canals en la seva superfície. També s’hi han format algunes coves. 

Vist de lluny les formacions salines sobre la muntanya vermellosa semblen talment geleres. És un efecte sorprenent en aquesta illa que precisament és molt àrida.