dimecres, 1 de febrer de 2017

Iran_6: Illa de Qeshm. Vall de Chahkooh.

Era un dia una mica boirós quan vam anar a la vall de Chahkooh. Aquesta vall es troba a 15 Km de Tabl. El paisatge fins allà és àrid, desèrtic, tan sols alguna acàcia aquí i allà, un tant polsoses.

Just a l’entrada del parc hi ha un rètol explicatiu. La formació d’aquestes gorges estretes de parets molt verticals és deguda a fractures provocades per moviments en l’anticlí de Salakh. 

L’illa de Qeshm està formada per capes paral·leles de roca sedimentària, que degut a les pressions van patir un cert plegament anticlinal (formant una cresta). La ruptura d’aquests anticlins està relacionada amb la formació de les doms de sal i la de la vall de Chahkooh. 

Altres factors que han influït en les formes que s’observen avui en dia és la cristal·lització de les sals, quan s’evapora l’aigua de mar i l’erosió provocada pel vent i l’aigua. 

Tota l’illa havia estat coberta de mar, el que explica que es trobin molts fòssils marins. Suposo que això també explica que molta d’aquesta roca sigui de tipus calcari, que es degrada amb un certa facilitat. 

L’entrada a la vall és àmplia, però a mesura que t’apropes a les gorges va fent-se més estret i un cop allà, et trobes en un mon curiós. Gorges estretes que en alguns casos les seves parets no estan separades més de mig metre. I l’alçada de les parets és també impressionant, 100 m.

En el fons de la vall o la gorga hi ha una sèrie de pous; en persa Chhkooh vol dir muntanya dels pous. 

Molts d’aquests pous s’haurien creat de forma natural, en quedar cobert el sòl per aigua, en els punts més febles s’hauria dissolt i les pedres arrossegades amb la corrent haurien ajudat a formar aquests pous. Després la població local va aprofitar-los per tenir reserves d’aigua neta.

Una de les característiques d’aquest terreny és que és impermeable, el que permet conservar l’aigua al seu interior. 

Hi ha un passadís principal que està creuat per un altra molt més estret. En les dos vies s’observen relleus curiosos a la paret i cavitats ovalades i arrodonides, degudes a l’erosió. 

Va ser una llàstima que el dia no acompanyava massa i la llum no era massa bona. Així i tot, el lloc és impressionant. Em sentia petita al costat d’aquelles parets, En alguns llocs gairebé no veies el cel. 

I en sortir, quan l’espai ja era més obert, algun arbre em va sorprendre trobar un petit ocell verd. Sembla mentida que en aquell paratge tant àrid hi hagi vida.