No massa lluny de la vall de Chahkooh es troba el poble de Guran, que està a uns 12 Km de Tabl (en aquesta illa tot està molt proper) a la mateixa costa, davant de la part continental.
Ja en l’època de Dario I, cap a l’any 500 a. C., els perses controlaven la navegació pel golf pèrsic. I al llarg dels segles l’illa de Qeshm va adquirir una gran reputació en la construcció dels vaixells. Els vaixells tradicionals, anomenats lenge o lenj, es feien servir principalment pel transport de mercaderies.
Els vaixells que sortien d’aquestes drassanes eren de molt bona qualitat i a part dels que es fabricaven per la població local, també rebien encàrrecs d’altres països. Les drassanes es trobaven principalment en la costa nord, i encara se’n conserven algunes, com les que hi ha a Guran.
A Qeshm encara es continuen construint vaixells de la forma tradicional, en fusta, de forma manual i sense plànols. La importància de les drassanes que resten és que permet preservar aquesta tècnica de construcció.
En altres drassanes que hi ha a l’illa es dediquen a la reparació dels antics vaixells o a la construcció d’embarcacions en fibra de vidre, que requereixen menys temps.
La ubicació de la població de Guran és excepcional, al costat d’un gran manglar, que ha fet d’espigó natural. Em sembla que les drassanes que hi ha aquí han estat funcionant uns 900 anys. Mantenir-les en funcionament no ha sigut fàcil; un dels problemes que hi ha hagut en els darrers anys ha sigut el boicot econòmic internacional a Iran, que va encarir molt l preu de la fusta i la maquinària.
Un altre dels problemes que es presenta és que cada cop hi ha menys gent que conegui la tècnica de construcció i manteniment d’aquests vaixells.
Un d’aquest vaixells pot costar entre 300.000 i 500.000 euros, i es triguen uns dos anys en construir-lo. Es fan servir diferents tipus de fusta pels diferents components; per exemple el buc es construeix en teca, que s’ha d’importar de paisos tropicals com Myanmar, Índia o de l’Àfrica.
Ja des de ben antic, la població de Qeshm tenia fama de ser bons comerciants i navegants. Actualment encara es fan servir els lenjs per la pesca, pel transport de mercaderies i també els cercadors de perles. Antigament es feien grans trajectes amb aquests vaixells, però ara únicament es fan servir en trajectes en el golf, per exemple pel comerç amb Oman i Dubai.
Sembla que no tot el comerç que hi ha per aquestes costes és legal; hi ha força contraban. Des de l’any 1991 Qeshm és una illa de lliure comerç.
La tècnica de navegació amb aquests vaixells tradicionals passava de pares a fills. S’orientaven amb el sol, la lluna i les estrelles i tenien diferents formules per calcular la posició així com la fondària de l’aigua. Segons el tipus de vent que bufava, el color de l’aigua i l’alçada de les onades podien fer una previsió del temps. Els viatges es planejaven tenint en compte els vents, que en el golf bufen de nord a sud durant sis mesos.
Actualment en la navegació es combinen els coneixements tradicionals i la tecnologia actual. A les brúixoles hi tenen anotat el nom de les 7 estrelles que els antics feien servir per orientar-se.
Ara be, diuen que hi ha pocs joves que es vulguin dedicar a la navegació actualment. Molts iranians venen a aquesta illa però és sobretot per fer compres. Hi venen famílies, però també petits comerciants, per aprovisionar el seu establiment.
La gent de l’illa estan esperançats ja que pensen que quan s’acabi la construcció del pont que uneix Qeshm al continent, vindrà molta més gent a comprar, i per tant també es necessitaran més vaixells. Els constructors de vaixells opinen que els de fibra de vidre son menys resistents que els tradicionals, els lenjs, i que potser’estimularà la seva construcció. Un lenj pot estar en actiu uns 100 anys.
Des de l’any 2011 la construcció d’aquest vaixells tradicionals està en la llista de la Unesco de patrimoni cultural en perill.
Per alguns comentaris i fotos trobades per la xarxa sembla que a part de les drassanes de Guran n’hi ha també en algun altre poble.
