diumenge, 19 de març de 2017

Iran_28: Mausoleus de Naqsh-e Rostan

Anant de Xiraz cap a Persèpolis, a uns 7 Km d’aquesta antiga ciutat hi ha les tombes reial aquemènides de Naqsh-e Rustam.

És impressionant. En un massís rocós amb les parets planes hi ha excavades unes cambres funeràries. Em recordava una mica Petra, a Jordània. 

Primer ho vam contemplar des del turó de davant per gaudir de la vista del conjunt i després vam baixar per observar-les des de la base. Aquestes tombes són dels reis aquemènides que van regnar entre el 522 i 330 a.C. 

Aquest lloc ja tenia importància durant l’imperi elamita (cap al 2000 -1000 a. C.), bastant anterior a l’aquemènida. S’ha trobat un fragment de relleu, parcialment cobert pels que es van fer posteriorment, en el que es veu un home amb un barret punxegut i una vestimenta que no era típica d’èpoques posteriors. La població local associa aquesta figura a Rustam, l’heroi de la mitologia persa que apareix en el poema Shahnameh, o el llibre dels reis. 

Hi ha quatre cambres tallades a la roca, que es troben a la part alta de la paret rocosa. Aquest lloc també se’l coneix com les creus perses, degut a la forma de la porta d’entrada. L’entrada a la cambra mortuòria es feia pel centre de la creu. Només la tomba de Dario I (que va regnar entre el 522 i 486 a. C.) està perfectament identificada ja que hi ha una inscripció que així ho indica. Les altres tres tombes se suposa que pertanyen als seus successors: el seu fill Xerxes I (486-465 a. C.), Artaxerxes I (465-424 a. C.) i Dario II (423-404 a. C.). 

Hi ha una cinquena tomba, inacabada, que tant podria ser la de Artaxerxes III, que tan sols va regnar dos anys, o la de Dario III que va regnar entre el 336 i el 330 a. C. i va ser el darrer rei aquemènida. Els historiadors pensen que segurament pertany a aquest darrer. Malauradament les tombes van ser saquejades per l’exèrcit d’Alexandre Magne quan va vèncer als aquemènides. 

No es pot accedir a l’interior de les cambres mortuòries, però he trobat una breu descripció de com és la de Dario I. Just passada l’entrada hi ha un vestíbul, paral·lel a la paret de la muntanya, i al fons de la sala hi ha tres portes que donen pas a les cambres mortuòries voltades amb una cavitat en la que segurament s’hi dipositava el sarcòfag, probablement de fusta, i després es devia segellar. En aquestes cambres s’hi enterrava el rei i la seva família. 

No està clar si en el sarcòfag s’hi enterrava el cos, o be si hi havia només els ossos. La tradició era que el fèretre es posava en el que es coneix com les torres del silenci. Generalment aquestes torres es trobaven en indrets elevats i a la part alta de la construcció es deixava el cos perquè els voltors, el vent i el sol acabessin amb la carn; quan els ossos estaven totalment blancs i nets es tiraven a l’interior de la torre. 

Aquesta necròpolis és un exemple de l’estil artístic en el període aquemènida. 

La part exterior, o sigui el que podem veure des de fora, imita l’entrada d’un palau, i té columnes flanquejant la porta d’entrada. Aquesta representació de la tomba de Dario I diuen que té les mateixes proporcions que el seu palau de Persèpolis.

Sembla que el més innovador en quant a estil arquitectònic era la incorporació de les columnes en l’arquitectura en roca, que sembla que fins aquell moment encara no s’havia fet. 

A la part superior es poden veure trenta figures, representant a la població, que subjecten una plataforma en la que hi ha el rei davant de l’altar del foc i el símbol de la divinitat Ahura Mazda. Aquest símbol alat, amb un cercle del que surt una figura humana representa a l’esperit suprem i creador de totes les coses, en el zoroastrisme. 

En el relleu es veu al rei venerant al foc, però al mateix temps la posició de la ma dreta és igual a la del símbol alat de Ahura Mazda, el que els investigadors interpreten que es volia posar de manifest la connexió entre el rei i la divinitat. La inscripció que hi ha a la roca posa de manifest aquest lligam. 

En aquesta inscripció es diu que Ahura Mazda és un gran Déu que va crear la terra, el cel i a l’home. Que va crear la felicitat per l’home i que ha nomenat rei a Dario I, un dels nombrosos reis, un senyor per molts. El text seguiex en primera persona: sóc Dario el Gran rei, rei de reis, rei de països que contenen tota mena d’homes, rei de grans territoris d’aquesta gran terra, fill de Histaspes, un aquemènida, un persa, fill d’un persa, un ari, que té una ascendència ària. 

Després explica que per la gràcia de Ahura Mazda ha conquerit i regnat sobre un gran llistat de territoris, que l’hi ha pagat tribut i l’han obeït. I continua encara una mica mes la seva narració i la seva adhesió a Ahura Mazda. 

Diuen que una de les coses que va diferenciar l’imperi aquemènida del romà és que mai van intentar aniquilar la cultura existent en els terrenys conquerits. Van respectar les antigues civilitzacions existents. 

En totes les tombes hi ha també un símbol a la cantonada dreta superior, que podria ser una lluna creixent. No se sap el simbolisme, i tan sols suggereixen que potser en el mon aquemènida aquest astre tenia algun significat en la mort i el més enllà. 

A mitja paret, per sota de les tombes hi ha una col·lecció de baixos relleus de començaments de l’imperi sassànida. En el segle III d. C. els sassànides eren vassalls de l’imperi part. Per donar legitimitat al seu poder desitjaven que se’ls associés amb els aquemènides, dels que es consideraven successors. És per això que en aquesta muntanya on hi ha les tombes dels reis aquemènides van inscriure els seus relleus.

Durant el període sassànida va ser un centre cerimonial, que va estar en funcionament fins al segle VII d. C. Aquests van ser els últims governats de Pèrsia abans de l’arribada de l’islam. 

Hi ha un gran contrast entre els relleus de les tombes, aquemènides i els dels plafons de sota, sassànides. Hi ha vuit escenes que daten del 226 al 309 d. C.

En el primer es veu al rei Ardashir I rebent l’anell que el converteix en rei, de mans de Ahura Mazda. En el següent apareix Sapor I que va vèncer a l’emperador romà Valerià que apareix agenollat davant del cavall del rei. En un altre, el seu fill quan és nomenat rei per la deessa Anahita. N’hi ha uns quants més, cadascun amb la seva historia. 

Davant de la muntanya amb les cambres mortuòries hi ha una construcció anomenada Kaba-e Zartosht, que vol dir recinte zoroastrià.

És una torre rectangular construïda en pedra, amb una escalinata que du fins a l’única habitació que té i que està orientada mirant a la muntanya. Es va construir durant el regnat de Dario I però no està del tot clar quina era la seva funció. 

A l’exterior, en totes les parets excepte la de la porta, hi havia una inscripció de Sapor I, en diferents llengües. Sembla que en el període sassànida utilitzaven aquesta torre com a memorial. 

Alguns investigadors apunten a que podia servir per guardar-hi objectes religiosos i textos de valor. Altres opinen que podria ser una torre per la coronació. 

Hi havia també un bany, proper a la paret rocosa, que podria ser per realitzar-hi rituals, o senzillament una cisterna per tenir aigua per beure, tant els religiosos com els fidels.