dissabte, 1 de juliol de 2017

Montpeller_2: Lattes

Tenia curiositat per veure el recinte arqueològic de Lattes, l’antiga ciutat portuària coneguda també amb el nom de Lattara. Tot i que està a 7 Km del centre s’hi pot arribar en tramvia.

La primera impressió va ser decebedora. En baixar del tram tot el que es veia era nou, era zona residencial i feia un sol aclaparador. Vaig buscar el centre d’informació i turisme sense èxit. Va ser més tard, quan ja tornava del museu que el vaig trobar però estava tancat. A l’ajuntament em van donar un plànol de la població que em va servir per constatar que no hi havia gran cosa a veure.

El museu no estava massa lluny del centre, potser una mitja hora caminant; se’m va fer llarg perquè no tenia massa clar si anava per bon camí i si encara faltava molt o poc, i tampoc hi havia ningú a qui preguntar. Les indicacions s’havien acabat en deixar el que semblava el centre de la població. El museu estava obert però el jaciment arqueològic no. Vaig visitar el museu en solitari. 

Ja en el segle XIX s’havien trobat restes romanes en aquest indret, però no va ser fins al 1963 que Henri Prades va començar les excavacions que van dur a la descoberta de l’antiga Lattara. El vigilant del museu em va explicar que hi ha hagut grups d’arqueòlegs catalans que han participat en les excavacions que es van fer des de la descoberta del lloc. Tenien alguns llibres interesants.

El port de Lattara és del segle VI o V a. C.; per les restes trobades es pensa que la fundació de la ciutat al delta del riu Lez estaria lligada a la presencia dels mercaders etruscs (de la regió d’etrúria, l’actual toscana). 

La zona del delta del riu Lez desembocant al mediterrani és una zona de llacs i aiguamolls, que al llarg dels segles ha anat canviant considerablement el seu relleu. Aquesta ubicació estratègica és el que va propiciar el desenvolupament durant més de 700 anys. 

El primer document escrit que hi ha on apareix el nom de Lattara és del geògraf espanyol Pomponi Mela, del segle I. Una mica més tard, Plini explicava que els pescadors de l’estany de Lattes utilitzaven els dofins per ajudar-los a pescar. S’ha trobat alguna inscripció romana que parla dels habitants de Lattes.

Entre les restes trobades hi ha àmfores de vi i altres objectes amb inscripcions en etrusc, el que fa pensar que els etruscs provinents de la toscana van tenir alguna cosa a veure amb la fundació de la ciutat. 

La ciutat estava emmurallada i tenia forma triangular, a tocar de l’estany. S’hi ha trobat més de trenta àmfores que havien contingut vi etrusc. També restes de vaixella de la mateixa procedència. 

Per ara no s’han trobat masses objectes metàl·lics. El que hi ha sobretot son claus que estaven prop d’on devia haver-hi les portes, que devien ser de fusta i van desaparèixer cremades. 

Hi ha indicis que apunten a que en el segle V la ciutat devia patir un greu incendi que va destruir to el que era matèria orgànica. Només s’han trobat restes de cereals o fusta en llocs que estaven protegits, en àmfores, o restes de porta que quedaven protegits per la pedra. No se sap a què va ser degut l’incendi, si va ser degut a algun assalt. 

Després de l’incendi sembla que moltes zones de la ciutat van quedar abandonades, però en algunes parts s’ha trobat restes de que va tornar a habitar-se. El material que s’ha trobat d’aquest període ja no és etrusc sinó marsellès. A partir de l’any 525 a tot el Llenguadoc els productes de Marsella van prendre el relleu als d’Etrúria. La ceràmica d’aquesta època té inscripcions en grec, ja que en aquella època Marsella estava sota la influencia grega. 

Quan es va fundar Lattes els grecs ja tenien des de feia temps colònies a Marsella, Còrsega i Empúries. Tot i així, Lattes sembla que la van fundar els etruscs i el vestigis del període marsellès son posteriors. 

La zona del delta del riu Lez ja estava habitada a l’edat del ferro, però quan va aparèixer una aglomeració important, va ser a finals de l’edat de bronze (IX i VIII a. C.) Ara be la creació de Lattara va ser una novetat a nivell d’urbanisme. Es va crear en una península gairebé tota envoltada per aigua, en un dels estanys del litoral. 

La península tenia forma triangular i per això la fortificació també. Aquesta muralla és del segle VI a. C. i estava construïda amb els fonaments a l’aigua. Protegia a la població de les fluctuacions en el nivell d’aigua del llac, degut a les crescudes del riu Lez. Per la construcció de la muralla van haver d’anar cap a l’interior a buscar pedres, i per fer les totxanes i deixar-les assecar necessitaven espai i molta ma d’obra. L’estil de construcció era nou per l’època. La muralla tenia una de les portes que permetia el pas dels carros. També hi havia una torre que podia tenir al funció de vigilància i de far. 

Les cases tenien fonaments en pedra i les parets de tova recobertes de calç. Els dentells de les portes i les portes eren de fusta, igual que els mobles que estaben ben treballats. Tot això es ben diferent al que hi havia en aquell moment en la regió, per això s’hi veu la influencia estrangera. A més, en diversos objectes s’hi ha trobat inscripcions etrusques que indiquen que aquest van viure a la ciutat, de la que van ser expulsats cap al 475 a. C. Poc després es va construir una nova muralla. Les cases tenien un forn a terra per coure-hi el pa. Cuinaven en un foc a terra. 

S’hi ha trobat una estàtua d’un guerrer mig agenollat, que servia de suport a una porta d’una casa del segle III a. C. però la vestimenta i el cinturó fan pensar als arqueòlegs que la figura era d’uns segles abans, cap al segle VI o V a. C. 

Els estanys servien de port natural i Lattera va néixer per ser un centre comercial. 

Pels objectes trobats es veu que primer van ser els etruscs, després els grecs i els romans, però també hi va haver relacions comercials amb celtes, púnics, i ibers. Més de la meitat dels productes que es consumien a Lattes venien de fora. El comerç era majoritàriament per intercanvi, tot i que en la regió ja es coneixia la moneda a finals del VI segle a. C. a Lattera no hi va aparèixer fins al segle IV a. C. S’ha trobat unes peces de plata enterrades, que es feien servir pel comerç exterior. La utilització de peces de plata i sobre tot de bronze es va estendre a partir del segle II a. C. però no va ser fins al segle I a. C. que es pot dir que es pagava amb monedes. 

El port d’aquesta ciutat tenia la seva importància, ja que hi podien arribar els vaixells que anaven pel mediterrani. Hi havia el moll per descarregar i carregar els productes del comerç i també magatzems. Un dels productes amb els que es comerciava era el vi. La vida a Lattera també girava al voltant de la pesca i s’han trobat diferents útils per la pesca. També hi havia activitat agrícola, es dedicaven a cultiu de cereals, vins i arbres fruiters. 

Fins als segle I a. C. la pesca es feia al llac. No va ser fins a l’època romana que la pesca es va diversificar i s’inicià la pesca al mar, especialment de petites especies migrants com la sardina, l’anxova i el verat. Amb aquests peixos preparaven salses i conserves en salaó.

S’ha trobat una necròpolis romana, en el que hi havia urnes amb cendres, directament enterrades a terra, algunes acompanyades d’altres objectes; també enterraments en àmfores amb vasos de ceràmica i vidre, tombes en pedra, amb diversos vasos al seu interior. Algunes tombes tenien esteles funeràries. 

Estava sola al museu i el vaig trobar interessant; el jaciment només el vaig poder veure per la finestra, però de fet hi ha poc a veure, pel que em va semblar des d’allà. Es pot veure en el museu una col·lecció d’àmfores i com les disposaven en els vaixells perquè no es trenquessin durant la travessia. 

Després vaig dinar en un dels pocs restaurants que hi ha al poble. En ser una zona residencial la gent deu menjar a casa. En el local hi havia alguns treballadors de les obres d’allà a la vora i algú del poble. Tothom es coneixia. 

Al costat de l’ajuntament vaig trobar una petita església del segle XII, molt senzilla. Reconstruïda en el segle XVII. 

On ara hi ha port Ariana és on hi havia hagut l’antic port de Lattes, entre els segles XII i XV; aquest port és el que va fer que Montpeller tingues gran importància comercial. 

Ara és un port comercial, ple d’apartaments i zona residencial. Alguns restaurants i bars... A ple migdia era una mica desolat, ningú circulava pels carrers, tot molt mort. 

La visita a Lattes em va permetre conèixer la historia d’aquest indret, però el que és les coses a veure.... poques. El lloc és agradable i tranquil, però al menys quan jo hi vaig anar, excessivament tranquil i buit. O sigui que sense res més a fer en aquell poble vaig tornar a agafar el tram de tornada al centre de la ciutat. 

És una ciutat curiosa, on la gent s’aplega al voltant de la plaça de la Comédie i la resta està molt mort. Pels carrerons prop de la plaça, al vespre, gent dormint al carrer, amb els seus gossos.... Una ciutat amb dues cares, com passa en molts altres llocs.