diumenge, 2 de juliol de 2017

Montpeller_6

A la tarda vaig fer la visita de la ciutat de l’oficina de turisme, perquè era l’única forma de veure el bany jueu. La ciutat comença en el segle II. 

Passem al costat d’una església que tenia que ser la catedral però va quedar inacabada per la falta de finançament. És l’església de Sant Roc, dedicada a aquest sant montpellerí. 

La població com que estima molt a aquest sant, volien construir una església dedicada a ell, per això van fer una col·lecta popular per recollir fons. Es va construir entre 1860-1868 en estil neo-gòtic en el lloc on hi havia hagut l’església de sant Pau destruïda l’any 1622 quant el setge de la ciutat, Encara queden restes d’aquesta antiga església. Tot i que l’alcalde de la ciutat va donar suport a la construcció, aquesta va quedar inacabada. 

A la plaça que hi ha al davant d’aquest església trobo el primer “trompe-l’oeil” o enganya vista. Una pintura sobre un mur que et sembla real. 

Ens van ensenyar diferents racons del casc antic de la ciutat. Vam entrar en el pati d’un dels hotels particulars o grans mansions. Era dels tresorers de la borsa. En el segle XVI pertanyia a la família Saporta. I el que es veia ara es dels segles XVII i XVIII. És un edifici senyorial, amb una gran escalinata, que ara no sembla massa elegant, tot i que devia ser-ho. Em recorda les cases de l’eixampla de Barcelona. Ara aquest edifici esta dividit en apartaments que estan ben arreglats amb tot el confort actual. Hi ha un pati molt tranquil, amb plantes, organitzades en parterres. 

El mikvé o bany ritual de purificació jueu és del segle XIII. Es troba en el que era el barri jueu de la ciutat, és un dels més antics i ben conservats d’Europa. S’alimenta de la capa d’aigües subterrànies. Per arribar-hi s’han de baixar 15 graons rituals que et duen fins al lloc que feien servir per despullar-se i més avall hi ha el bany. Queden restes també de la sinagoga. 

En el vestuari hi ha un banc de pedra al voltant de la paret i uns nínxols, a la paret. Sembla que el bany també es feia servir per purificar-hi estris de cuina. 

El mikvé és el bany ritual jueu de purificació. Per la comunitat jueva hi ha tres llocs claus, el bany, la sinagoga i l’escola. Les dones abans de tenir relacions sexuals han d’esperar set dies després de la regla i prendre un bany ritual, per immersió. Alguns homes després de les relacions sexuals també prenen el bany purificador. Molts homes van regularment al mikvé, la vigília de les grans festes jueves. Quan un jueu mor el seu cos es submergeix en el bany abans de procedir a la inhumació. 

Hi ha tot un reglament un tant complicat, però l’aigua de la cisterna del bany no pot estar canalitzada, ha d’entrar-hi espontàniament, sobretot la primera aigua que hi entra. Aquí son aigües subterrànies que brollen i omplen la cisterna. 

A Montpeller en el segle XII hi havia una comunitat jueva ben implantada. Eren famílies que havien vingut d’Andalusia, expulsades pels almohades. Fins al segle XIV van dur una vida tranquil·la a la ciutat. Els regnats de Felip IV que expulsa als jueus de França (en el 1306) i Carles VI (en el 1394) que acaba l’obra d’expulsió de forma definitiva, van acabar amb la seva seguretat. Cap al 1300 es creien que a Montpeller estarien segurs i van construir la sinagoga i el mikvé. 

Sembla que el mikvé nomes es devia fer servir uns dos segles (XII-XIV) abans de l’expulsió d’aquesta comunitat de la ciutat. Després es pensa que el va utilitzar la població local no jueva. Se suposa que no el van destruir perquè l’aigua era un be molt preuat. Els arqueòlegs han trobat les traces de fregaments de cordes que indiquen que en el segle XVII es va fer servir de pou. També es va fer servir de magatzem. S’hi ha trobat un cubell de vi del segle XIV. I les restes de la sinagoga del segle XI.

Abans de la seva expulsió, a la ciutat hi havia entre 600 i 1000 jueus i molts d’ells formaven part dels intel·lectuals de la ciutat. Van contribuir a les ciències exactes, la medicina, la filologia el misticisme. 

Aquest mikvé és similar al de Besalú. Per banyar-se aquí calia venir net de casa, això era bany ritual i purificador. Se submergien tres cops, totalment nus, amb el cabell deixat anar i sense cap joia ni maquillatge. 

Acabada la visita em vaig quedar en una de les moltes placetes del barri antic, per dinar. Moltes de les places son llocs on hi havia hagut esglésies que van desaparèixer durant les guerres de religions. 

És una ciutat curiosa, pel centre hi ha molta gent, i de dia, però al vespre o els altres barris queda tot desert. No és temporada alta. Potser és per això. Els hi estranya que em quedi tants dies per aquí. No em desagrada, és la forma d’anar veient el dia a dia. A primera hora del mati, cap a les 9 o les 10, està deserta, només els de serveis, vehicles descarregant mercaderies, les terrasses tranquil·les, amb algú esmorzant, però poca gent. A partir del migdia i a la tarda és la bogeria. Hi ha llocs atapeïts i altres tranquils.