16 de setembre 2017

Sud de Xina_6. Yunnan. Gompa de Fu Guo i Baisha

A les afores de la ciutat de Lijiang hi ha el temple budista de Fu Guo. És un temple del budisme tibetà però d’una secta diferent a la del Dalai Lama. Estava diluviant i per entrar ens van fer posar peücs de plàstic sobre les sabates. 

Entre la pluja i el fred no era molt agradable aquella visita. Així i tot és un temple interessant tot i que no he trobat massa informació i no sé si tota és fiable. 

Aquest complex es va construir en el 1601 com a seu del clan Mu, que després es van traslladar a Lijiang i això es van convertir en el monestir del budisme tibetà més gran de la regió de Lijiang. Durant la revolució cultural va quedar totalment destruït.








Fa pocs anys un lama d’alt rang del Tibet va decidir reconstruir-lo i han acollit aquí orfes i nens pobres i els hi donen educació. El govern local només ha contribuït a la reconstrucció del monestir però no a la part d’orfenat i escola. 









Com en els altres temples budistes hi ha diferents edificis, amb capelles plenes de figures de les diferents divinitats recobertes de pa d’or i moltes pintures. 

Allà a la vora hi ha Baisha, el poble natal de la família Mu. És una de les zones mes antigues de la regió de Lijiang. El seu nom vol dir sorra blanca, color que té la terra d’aquesta regió. Aquest va ser un dels assentaments més antic dels Naxis. 


Aquesta població es va construir durant la dinastia Tang, entre el 618-907 i va prosperar molt al llarg de les dinasties Song i Yuan (entre 960 i el 1368). I va ser un important centre polític, econòmic i cultural de la regió de Lijiang.

Durant la dinastia Ming (1368-1644) la família Mu es va traslladar al que ara és la ciutat antiga de Lijiang, que abans era el poble de Dayan. Ara be, tot i això van continuar construint-se temples i seguia sent un centre religiós important durant els primers anys de la dinastia Ming. Encara es conserven edificis d’aquesta època. 

Diuen que és un poble agradable per passejar i que la gent acostuma a estar pel carrer. Nosaltres vam passejar sota la pluja, i com és lògic no hi havia ningú pel carrer.  

En un porxo vam trobar un grup d’homes i dones Naxi jugant al domino. Es veuen grans mansions amb els seus patis i cotxes molt bons. Però amb el mal temps costa fer-se una idea de com és la vida en aquesta població.