L’any 2013 vaig fer un primer viatge per terres albaneses. Ara hi he tornat, he visitat algunes coses noves, d’altres que ja coneixia i he creuat les fronteres amb Macedònia i Grècia per visitar alguna població d’aquests països.
En arribar vam anar directe a la ciutat de Kruja. Quan vam arribar era negre nit, to i que eren poc més de les cinc de la tarda. Des de l’aeroport a la ciutat hi ha una mitja hora de cotxe.
La primera impressió és la d’una ciutat amb poca il·luminació tant pels carrers com a les botigues. Com en altres llocs, em sorprenen les botigues de vestits de núvia, que no estan exposats a la planta baixa sinó en el primer pis dels edificis.
Kruja es troba a uns 30 Km de Tirana. Està a la muntanya, a uns 600 metres sobre el nivell del mar, tot i que els carrers són en pendent, empedrats i amb el dia plujos que feia relliscosos.
Vaig sortir a passejar. Feia molt fred. En el que és el barri antic, on teníem l’hotel, hi havia un parell de carrers, amb il·luminació groguenca, alguna botiga oberta, i en els bars tan sols hi havia homes. Estava tot molt mort. Tampoc és d’estranyar ja que tot i ser les sis de la tarda, era fosc i feia fred. 
Hi ha una plaça en la que hi havia posat un arbre de nadal il·luminat. Està tot cuidat, l’empedrat en bon estat, la plaça ben conservada. És una ciutat que deu ser agradable quan fa bon temps i en la que et mantens en forma ja que et passes el dia pujant i baixant. Sobre la muntanya destaca l’ombra il·luminada de les restes de la fortalesa. El nom de Kruja vol dir font d’aigua. 
Vaig sopar a l’hotel. Fora tampoc hi havia opció, no vaig trobar cap altre lloc. Estàvem a l’hotel Panorama. Molt ben situat i molt amables. Al restaurant s’hi entra des de fora; em vaig equivocar de porta i vaig entrar al bar que estava ple d’homes. De seguida van venir i em van acompanyar al restaurant. Es una sala molt espaiosa i hi havia molta gent local sopant. 
La sala estava decorada amb llumetes de colors, creant un ambient molt nadalenc, o millor dit de cap d’any que és el que aquí celebren. Els cambrers parlen italià, anglès i una mica de castellà. O sigui que és fàcil la comunicació. Vaig prendre una sopa de verdures i un kebab de pollastre amb patates, acompanyat d’una copa de vi. Va valdre uns sis euros. 
Durant tota la nit va estar plovent i bufant un fort vent. Al matí seguia el mal temps i la pluja. L’esmorzar tipus bufet molt complet. Tenien un pa típic d’aquí, sense llevat, una pasta de full farcida de poma, molta varietat de formatges....
Tot i el mal temps vam anar a visitar el castell. Aquesta fortalesa que es troba sobre el turó, va ser construïda pels il·liris en el segle V i diuen que va ser la més important de la regió.
Tenia forma el·líptica i a la muralla hi havia nou torres de vigilància i de comunicació durant les guerres.
L’any 1190 Kruja va ser la capital del primer estat autònom d’Albània. Més tard va ser la capital del regne d’Albània I en el segle XV la van conquerir els otomans.
Hi ha referencies escrites l’any 879 en les que es parla de Kruja com un important centre religiós cristià. Es va construir l’església dedicada a Sant Alexandre i es parla del bisbe David de Kruje que va assistir al quart concili de Constantinopla. En el segle X hi havia una església ortodoxa que depenia del bisbe de la població de Durres.
L’església catòlica es va establir a la ciutat en el 1167 però el bisbe va ser expulsat pels bizantins en el 1284. Tot i així entre el 1286 i el 1694 hi va haver 14 bisbes catòlics.
A començaments del segle XVIII va arribar a la ciutat una altra religió, el bektaixisme. El bektaixisme era una ordre religiosa sufí (dervixos), originaria de Turquia. El seu fundador va viure en el segle XIII a Anatòlia. El lloc de culte d’aquesta religió s’anomena tekke. En el període otomà es va construir una tekke, prop de l’església de Sant Alexandre, dedicada a Sari Saltik, un llegendari dervix bektaixí del segle XIII.
L’any 1790 la família Dollma va construir una altra tekke, que duia el seu nom, prop del castell, i en el 1807 el xeic Mimi, enviat per Ali Paixà va fundar una altra tekke al centre de la població. Però Kaplan Paixà va fer executar al xeic Mimi i va destruir la tekke, que es va reconstruir a mitjans del segle XIX.
A començaments del segle XX la major part de la població de Kruja seguia la religió bektaixí.
En el recinte de la fortalesa hi ha la tekke de Dollma i també les restes d’una mesquita, de la que queda un minaret, símbol de la ciutat. És la mesquita del Sultà Mehmed Fatih.
Es va construir al voltant del 1480, en honor al sultà turc Mehmed II, el conqueridor. Va ser destruïda en el 1831 i reconstruïda més tard per la població local. Tot i que en el 1917 el minaret, que tenia fama de ser molt bonic, va ensorrar-se caure degut a una tempesta, la mesquita es va seguir utilitzant com a lloc de culte fins al 1937. Actualment, a part de la base del minaret no queda res més en peu.
El dia era infernal, pel que venia molt poc de gust passejar. Així que ens vam dedicar a visitar els dos museus que hi ha al castell. Un és el museu dedicat al líder albanès Skanderbeg i l’altre és el museu etnogràfic.
El nom real de Skanderbeg era Gjergj Kastrioti (en català seria Jordi Castriota). Era un príncep albanès nadcut en el 1405. Va tenir un paper rellevant en la lluita contra els otomans. Se’l considera un heroi nacional. La família Kastrioti tenia el control del nord d’Albània i tot i que reconeixia la sobirania otomana tenia bones relacions amb els venecians, amb els que mantenien relacions comercials.
El museu es va fundar l’any 1982. S’hi poden veure diversos objectes del segle XV, del període en el que hi va haver la guerra contra l’imperi otomà. Kruja va patir quatre setges per part dels exèrcits otomans. Els tres primers van resistir, dirigits per Skanderbeg. La seva germana Mamica va participar activament, juntament amb altres dones, en la defensa de la ciutadella.
Els otomans van capturar i destruir la ciutat en el 1478, deu anys després de la mort de Skanderbeg.
Em sembla que és en aquest museu que hi havia unes maquetes de la ciutadella tallades en pedra, que vaig trobar molt curioses. També hi ha moltes referencies a la germana de l’heroi nacional, Mamica.
A l’entrada del museu hi ha un gran mural en pedra en el que es veuen diferents figures tallades. El del centre representa a Skanderbeg. Els guerrers que hi ha al voltant porten vestimentes variades, que simbolitza que en la guerra contra els otomans hi va participar gent dels diferents pobles. També hi ha figures femenines, ja que les dones, Mamica i moltes altres van participar de forma activa en la defensa de la ciutadella.
El museu etnogràfic és del 1989 i està ubicat en la casa de la família Toptani, que es va construir en el 1764. S’hi poden veure objectes de diferent èpoques, vestits, decoració de les habitacions....
Em sembla que també hi ha un bany turc, però no ho recordo gaire. I baixant del castell vam passar pel mercat, que és del segle XV. Les botigues estan ben posades, venen artesania i productes d’alimentació locals, però amb la pluja no venia de gust ni passejar ni parar-te a mirar coses. En aquells moments l’únic que m’interessava era comprar un paraigües, però no en venien de plegables.
