27 de gener 2018

5_Albània. Font de l’ull blau. Sarandë.

Vam continuar cap al sud, direcció Butrinto, però abans ens vam aturar a veure el que es coneix com Syri i Kalter o font de l’ull blau io senzillament forat blau. És un lloc molt apreciat pels albanesos. És un espai natural; un riu d’aigües molt clares, que s’obre pas entre boscos i que té un gorg de més de 50 metres de fondària, d’origen càrstic. 

El color de l’aigua en molts llocs és blavós, en altres un tant verdós degut a la vegetació aquàtica. Aquí hi ha gran diversitat de vegetació i també d’animals, tot i que no en vaig veure. 

Aquest riu descarrega més de 18 mil litres d’aigua per segons. Ho trobo impressionant, tot i que no en tinc ni idea de quants litres descarreguen altres rius de l’amplada d’aquest. 

L’entorn és molt agradable i no hi ha gairebé ningú. Prop del lloc d’aparcament hi ha alguns locals abandonats, que devien ser restaurants, o allotjaments. Això té el mateix aire abandonat de fa uns quants anys. No sé si a l’estiu cobra vida, però fa la impressió de que fa temps que no s’obre. 

Després vam continuar ruta fins a Sarandë, que no està massa lluny. Allà vam dinar. És un lloc molt turístic, amb molts restaurants i allotjaments turístics a peu de platja. Es troba en una badia que s’obre al mar jònic. Gràcies a les seves platges i a que està proper a Butrinto atrau a molt turisme local. A més esta comunicada amb Itàlia que queda just al davant. I la frontera grega està també a la vora, el que explica que un 17% de la seva població sigui d’aquest país. 

Vam dinar en un local amb vistes al mar, un dels molts que hi ha. És com estar en un altre país. Res a veure amb el que es veu per l’interior. Vam menjar be, però més car que a l’interior.