21 de maig 2018

Turquia 17. Lícia. Elmali.

No sé segur si es diu Elmali o Elmani. Es troba a l’interior, en un turó envoltat de pics de diferents alçades, el més alt és el pic Elmali, de 2500 metres. Per arribar aquí es creuen un parell de ports d’uns 1500 metres. 











S’han trobat evidencies de en aquesta indret s’extreia coure ja en el 2500 a. C. En l’època de la lliga Lícia formava part de la ruta comercial. 

Nosaltres no vam gairebé res de la ciutat que em va semblar moderna. Vam aturar-nos aquí per visitar la mesquita de l’època otomana, la mesquita d’Omar paixà, construïda en el 1602 i restaurada dos cops. El minaret es va ensorrar en el 1929 i es va refer conservant la forma original.

Es troba en una gran plaça, i hi ha un gran pati central tot en marbre. És un complex format per la pròpia mesquita, la font al centre del pati, una tomba, una escola de teologia i uns banys. Va ser graciós perquè teníem ganes d’anar al bany i vam baixa cap avall, però resulta que aquells eren els banys d’homes. Els de les dones estaven a fora, al centre de la plaça. 

Al costat de la mesquita comença el mercat, que suposo que es va construir més o menys en el mateix període. Va ser una llàstima que en ser diumenge estava pràcticament tot tancat. Tan sols tres botigues obertes. Una venien estris d’alumini, majoritàriament objectes de cuina. El forn de pa estava obert, amb el que vam aprofitar a fer un mos i prendre un te al bar del costat. L’altra botiga oberta venien dolços i llaminadures. Un home gran assegut en un tamboret baixet al costat de la seva paradeta, just davant d’on nosaltres preníem el te.